«Calma, això no és Twitter»

ERC constata aquests dies una realitat paradoxal: les enquestes donen per guanyadora la seva aposta pel diàleg mentre un sector de l'independentisme la censura públicament. El "sit and talk" del Tsunami Democràtic fa fortuna dins del moviment mentre que els partidaris de la "confrontació" assenyalen l'estratègia dels republicans, ara capitanejada per Gabriel Rufián. "La situació és així de peculiar", admeten al partit. 

L'escena s'ha repetit durant dos dies consecutius. Tant al míting a Lledoners dissabte com al de Lleida aquest diumenge, un petit grupuscle van manifestar la seva disconformitat amb pancartes amb missatges com "vergonya de polítics", proclames i xiulets. Especialment intensa va ser l'escridassada de membres dels CDR a Lleida, on Rufián, avesat a torejar les crítiques a les xarxes socials i amb una llengua viperina entrenada en els 140 caràcters, va dir enmig de la plaça de Sant Joan: "Calma que no estem a Twitter". 

Però, certament, semblava que s'extrapolés a la realitat la batalla verbal més basada en insults i retrets que en arguments que diàriament registra el seu historial. No tothom dins d'ERC encaixa de la mateixa manera aquestes situacions i hi ha qui ho viu amb incomoditat. De fet, això explica per què el partit, malgrat l'aposta per l'independentisme pragmàtic, segueix fent equilibris entre el discurs pretesament realista i el legitimista. 

Una pancarta en concret, recollia aquest diumenge un dels motius que ha estat caldo de cultiu perquè un sector de l'independentisme es regiri contra els partits: "24 mesos, on és la República?" La independència exprés mai va ser i ERC intenta explicar ara que, després del full de ruta de 18 mesos fallit, que ara tampoc serà. Que, en tot cas, l'horitzó es manté però que és lluny i que serà costós. Hi ha, però, qui es nega a acceptar que no hi hagi una alternativa perquè el procés sigui ràpid i deixar enrere el famós: "Ho tenim a tocar".

Potser perquè, com admeten algunes veus a ERC, hi ha hagut autocrítica però ha faltat "valentia" per explicar-ho de forma més clara. O potser perquè segueix existint aquell 11% segons el CEO que considera que, malgrat que no va ser possible l'octubre del 2017, s'ha de tornar a intentar la via unilateral perquè el govern espanyol no dialogarà i, si ho fa, serà a costa de cessions.  

Gabriel Rufián: "Qui vulgui estar enfadat, que ho estigui. Qui vulgui xiular, que xiuli. Que quan es cansin, aquí estarà ERC amb els braços oberts"

La secretària general adjunta i portaveu dels republicans, Marta Vilalta, va intentar de viva veu i cara a cara explicar-se davant dels que protestaven a Lleida. "Nosaltres anem a defensar l'autodeterminació", va sostenir. Però els mobilitzats li retreien que vulguin facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Rufián, però, que ha deixat enrere la irreverència per consolidar-se en un perfil moderat i que no té cap intenció de tornar a l'època de la impressora, va entomar el repte des de l'escenari. "Qui vulgui estar enfadat, que ho estigui. Qui vulgui xiular, que xiuli. Que quan es cansin, aquí estarà ERC amb els braços oberts", va deixar anar. 

Perquè hi ha a ERC qui, com Rufián, considera que cal anar encaixant aquestes xiulades a l'espera que s'acabin desactivant. "Van amb el càrrec", sosté. La por, però, a patir conseqüències electorals en les futures eleccions catalanes encara pesa, de la mateixa manera que hi ha una presa de consciència de què alimentar falses expectatives s'acaba girant com bumerang. De moment, les enquestes apunten que els resultats són aliens a les xiulades i que, lluny de passar factura, el discurs d'aterratge dona més rèdits que el de la litúrgia de la confrontació.