Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El despertador: 4 de novembre

El rei menys estimat

Felip VI ha pres partit per una solució que passa per les togues i les porres, i per això pràcticament ningú el defensa ja en l'esfera pública. Avui també són noticia el debat televisiu dels aspirants espanyols, la paperera de la història de Mas que torna, els fets de Prats de Molló i Luis Figo

per Ferran Casas , 4 de novembre de 2019 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La Junta Electoral Provincial de Barcelona va rebutjar la petició d'ERC i JxCat de prohibir la visita de Felip VI avui a la capital catalana. Segons els jutges, la seva és una figura "sense adscripció política". I és cert, però només formalment. De la mateixa manera que Espanya és formalment una democràcia plena i també un estat descentralitzat. Però si el procés ha servit per veure com els drets i garanties i la separació de poders quedaven en suspens quan s'amenaçava la unitat d'Espanya, l'Estatut i el que vindria després també van deixar en una broma la suposada descentralització, que si de cas és de gestió i no de poder polític.

I el rei no és pas neutral. No ho és quan fa el discurs del 3 d'octubre per amenaçar els independentistes i es nega a escoltar més de dos milions de catalans que li diuen que el camí de les porres i les togues no és l'adequat per resoldre un conflicte polític. La valoració de la institució per part dels ciutadans (1,8 segons el CEO) deixa pocs dubtes sobre com el perceben els independentistes i molts que no ho són però esperarien d'ell una actitud més neutral. Per això pràcticament ja no té qui el defensi en l'esfera pública.

Felip VI té autèntics problemes cada cop que visita Catalunya. La Generalitat (i també l'Ajuntament de Barcelona) no volen participar dels seus actes o li posen mala cara, i ciutats de les quals ha ostentat o ostenta títol -com ara el de duc de Montblanc o príncep de Girona- l'han declarat persona non grata. Però lluny de fer autocrítica i de mostrar la més mínima empatia, el monarca, al capdavant de la més conservadora de les institucions, fa costat sense manies als partits del règim del 78 i hi vincula la seva sort. Al cap i a la fi, tampoc ens ha de sorprendre si el que reclama l'independentisme és, lògicament, una república. Ara bé, que no ens diguin que és neutral.

El quart dia de campanya estarà marcat per la seva visita i les protestes que es produiran i que es preveuen multitudinàries a la Diagonal, que ahir ja va patir talls. Fora del focus del monarca, el PSC i ERC seguiran lluitant per la pole position i apel·lant al vot útil per frenar l'altre. A la nit, els cinc candidats espanyols intentaran tibar al màxim la seva base electoral al debat televisiu. Sánchez i Casado seran conservadors i s'allunyaran del gran pacte que s'entreveu i sobre el qual he escrit aquest cap de setmana, Abascal no té res a perdre, Iglesias somia amb remuntar i Rivera amb tapar alguna de les nombroses vies d'aigua.
 

Avui no et perdis

» Pòquer de campanya: Álvarez de Toledo fa turisme, el Tsunami aclareix, Bal tossut que tossut i Felip VI trasbalsa; per Ferran Casas.

» Anàlisi: Com afronten els partits catalans la repetició electoral?; per Oriol March i Roger Tugas.

» Anàlisi: Així competeixen per la Moncloa els partits espanyols; per Sara González.

» Reportatge: Generació 14-O: poc 15-M i molta desconfiança en els partits; per Andreu Merino.

» La Veu de Nació: «De què serveix votar el 10-N?»; per Germà Capdevila.

» Opinió: «Deu incògnites pel 10-N»; per Laura Pinyol.

» Els millors moments del debat postsentència «I ara què?» amb Tardà, Fernàndez, Domènech, Calvo i Andolz organitzat per NacióDigital i Sàpiens; per Roger Tugas i Bernat Surroca.

» Exclusiva: Una taxa de 90€ per conductor i any permetria aixecar els peatges, segons un informe del Govern; per Roger Tugas

» #els50noms: Grífols, l'Íbex sobiranista mimat per Washington; per Miquel Macià i Pep Martí.

» Anàlisi: Revolució vs. «establishment», la cursa electoral als EUA ja és aquí; per Ferran Fernández Pintó.

» Sexe, postureig i reggaeton: «El rugbi, un esport menyspreat»; per Gina Driéguez.

» Entrevista a Zoo: «Amb la nostra música, a banda de fer pensar, ens apetia fer ballar»; per Roger Font.
 

 El passadís

Artur Mas va aconseguir el 2015 una llista conjunta amb ERC que, a més de sumar independents a la coalició Junts pel Sí, li havia d'assegurar la presidència. El resultat va quedar curt i els deu escons de la CUP van donar-los la clau. I, després de mesos de bloqueig, va fer "un pas al costat" i els anticapitalistes el van enviar, en unes paraules de Benet Salellas que van fer fortuna, "a la paperera de la història". Mas va triar Carles Puigdemont per agafar-li el relleu. El cas Palau i les tensions polítiques van fer que un any després l'expresident abandonés també el lideratge del PDECat, però segueix políticament actiu.

Dissabte feia campanya per Junts per Catalunya a les Borges Blanques, un municipi que sovint ha conreat la ironia en les seves festes i celebracions. Al passeig de Terrall el van rebre els dirigents de la seva formació, entre ells l'alcalde del poble, Enric Mir, i també uns particulars "segurates" que feien veure que escortaven el seu vehicle oficial. Entre ells hi havia el cupaire Josep Farran, cap de llista de Borges per la República, una coalició que va tenir el suport d'ERC i la CUP. Davant de Mas hi van deixar el seu "cotxe oficial": un tricicle amb un cubell de brossa on s'hi llegia "paperera de la història" i unes banderetes de CiU. L'il·lustrador Jordi Calvís, que passava per allà, va immortalitzar el moment. Mas va fer com si no ho hagués vist.

Vist i llegit

La feina dels filòsofs és fer-nos pensar, ajudar-nos a enderrocar els nostres murs mentals i interpretar millor el que ens envolta. És el que intenta fer, en un article a El Confidencial, un diari situat en posicions espanyolistes, Javier Sábada, filòsof i catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Madrid. Sábada afirma que són els individus els que fan les lleis "i no al revés" i que no ha de considerar-se pas "impossible" el dret a decidir com fan, de forma repetitiva, els principals partits i opinadors espanyols en una mostra "de ximpleria més que no pas de fanatisme". Tot, diu, al marge de la consideració que a ell li mereix la causa independentista. Tant de bo hagi fet reflexionar més d'un.

 L'efemèride

Tal dia com avui fa 93 anys dels fets de Prats de Molló (el Vallespir). Francesc Macià, líder d'Estat Català, havia organitzat una milícia que havia de travessar la frontera, arribar a Olot i proclamar-hi la República Catalana. Confiaven que una vaga general simultània organitzada pels anarquistes ho facilitaria. Macià va contractar també mercenaris italians que el van trair i l'intent d'invasió va acabar amb 129 independentistes detinguts per la gendarmeria. El fracàs militar va servir, però, per internacionalitzar el fet català en el judici a París. Pocs anys després, el 1931, Macià va fundar ERC, va guanyar les eleccions, va proclamar la República Catalana i va convertir-se en el primer president de la Generalitat reinstaurada.

 L'aniversari

L'exfutbolista portuguès Luis Figo compleix avui 47 anys. Nascut a Lisboa el 4 de novembre de 1972, Figo va ser un dels millors futbolistes europeus dels 90 i la primera meitat de l'anterior. Després de despuntar a l'Sporting de Lisboa, llargues negociacions i duplicitats de contractes va fitxar el 1995 pel Barça de Johan Cruyff. Va triomfar però l'idil·li es va trencar quan l'any 2000 va fitxar pel Madrid per 60 milions d'euros de l'època convertint-se en el primer galàctic de Florentino Pérez. Al Bernabéu va assolir grans èxits. Va acabar la carrera com a futbolista el 2009 a l'Inter de Milà. Aquí, les seves millors jugades.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació