01
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
23:44h
"Només perquè no ho veig, no significa que no ho crec", deia Jack Skellington, el Rei Carabassa de Halloween Town. El protagonista de la famosa pel·lícula Malson abans de Nadal, produïda per Tim Burton, entonava aquesta frase que bé podria Gabriel Rufián fer seva. Per ara, en plena ressaca d'una castanyada en campanya, no veu un Pedro Sánchez disposat a dialogar, però vol creure que pot ser possible amb els resultats del 10-N sobre la taula abans de menjar-se els torrons.
El passat 20 de setembre, quan Espanya païa que, un cop més, quedava a mercè d'unes noves eleccions, el president espanyol en funcions va argumentar que si el país quedava abocat a una repetició electoral era perquè amb Podem al govern no hagués pogut "dormir tranquil". És una incògnita si, a nou dies del 10-N, el president en funcions agafa o no fàcilment el son, però l'objectiu d'ERC és, precisament, pertorbar-lo.
La mateixa nit electoral del 28 d'abril, dirigents socialistes lamentaven des de la seu de Ferraz no haver obtingut "almenys dos diputats més". Era el marge necessari -de 123 a 125 diputats- per no haver de necessitar l'abstenció dels republicans en una investidura en el cas de forjar una aliança d'esquerres. I ara, una de les principals prioritats de Sánchez és precisament aquesta, no quedar supeditat a una aritmètica en la qual ERC pugui jugar-hi un paper per petit que sigui. Rufián busca justament el contrari: tornar a tenir la clau, aconseguir que la geometria resultant del 10-N arraconi Sánchez a una suma d'esquerres sense poder obviar els republicans. Vol, en definitiva, ser el seu malson abans de Nadal.
Amb aquest objectiu -no exempt de crítiques dins de l'independentisme- els republicans han bastit un argumentari segons el qual només una victòria seva pot "obligar" el PSOE a negociar. Per atorgar un plus de temor a la seva retòrica, afegeixen que, després de les condemnes del Tribunal Suprem, toca ara "sentenciar" l'Estat fent-se forts al Congrés dels Diputats.
El passat 20 de setembre, quan Espanya païa que, un cop més, quedava a mercè d'unes noves eleccions, el president espanyol en funcions va argumentar que si el país quedava abocat a una repetició electoral era perquè amb Podem al govern no hagués pogut "dormir tranquil". És una incògnita si, a nou dies del 10-N, el president en funcions agafa o no fàcilment el son, però l'objectiu d'ERC és, precisament, pertorbar-lo.
La mateixa nit electoral del 28 d'abril, dirigents socialistes lamentaven des de la seu de Ferraz no haver obtingut "almenys dos diputats més". Era el marge necessari -de 123 a 125 diputats- per no haver de necessitar l'abstenció dels republicans en una investidura en el cas de forjar una aliança d'esquerres. I ara, una de les principals prioritats de Sánchez és precisament aquesta, no quedar supeditat a una aritmètica en la qual ERC pugui jugar-hi un paper per petit que sigui. Rufián busca justament el contrari: tornar a tenir la clau, aconseguir que la geometria resultant del 10-N arraconi Sánchez a una suma d'esquerres sense poder obviar els republicans. Vol, en definitiva, ser el seu malson abans de Nadal.
Amb aquest objectiu -no exempt de crítiques dins de l'independentisme- els republicans han bastit un argumentari segons el qual només una victòria seva pot "obligar" el PSOE a negociar. Per atorgar un plus de temor a la seva retòrica, afegeixen que, després de les condemnes del Tribunal Suprem, toca ara "sentenciar" l'Estat fent-se forts al Congrés dels Diputats.