Eleccions espanyoles 10-N

Radiografia del 10-N: així competeixen per la Moncloa els partits espanyols

Debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de les cinc formacions que pugnen en la repetició electoral per formar govern o condicionar-lo des de fora

per Sara González , 3 de novembre de 2019 a les 16:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de novembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Queda una setmana pel 10-N i tots els partits aguanten la respiració. Pedro Sánchez per retenir la Moncloa, Pablo Casado desitjant tenir opcions de ser president, Albert Rivera creuant els dits perquè la patacada augurada no sigui real, Pablo Iglesias perquè el resultat no dinamiti un possible govern d'esquerres i Santiago Abascal per poder créixer i seguir fent soroll. De portes endins, les enquestes són mirades amb lupa a la mateixa vegada que no se les volen acabar creient.

Però si una cosa ha quedat constatada és que l'escenari és bastant diferent al que havien previst quan es van convocar les eleccions del 10-N. La sentència del Tribunal Suprem o l'exhumació de Franco han agitat el clima electoral i trastocat previsions. A continuació, les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que afronten cadascun dels partits espanyols. 

 PSOE 

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, en un míting Foto: Flickr PSOE


Debilitats: Si contra una cosa lluiten els socialistes, és contra la desmobilització i el desànim de l'electorat d'esquerres. La repetició electoral és fruit d'una investidura fallida i, des del primer minut, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha intentat centrifugar la responsabilitat cap a la resta de partits. Però corre el risc de patir desgast si són visibilitzats com els culpables de no haver estat capaços de formar govern. 

Amenaces: El principal risc que corre Sánchez és que no ampliï suficientment la seva majoria i que els tres partits de dretes puguin sumar, fet que significaria la pèrdua de la Moncloa. Cap enquesta pronostica per ara aquest escenari, però també és cert que molts dels sondejos no auguren un creixement del PSOE com el que inicialment esperaven els assessors de Sánchez, entre altres coses per la irrupció de Més País d'Iñigo Errejón i la resistència de Podem. 

Fortaleses: Que el PSOE guanyarà les eleccions és una conclusió unànime de totes les enquestes. Té a favor el fet que ja estigui governant i que pot exhibir accions que, a Espanya, generen un ampli consens com l'exhumació de Franco així com la gestió feta del conflicte amb Catalunya. També és el partit que més es pot beneficiar del vot útil per evitar que PP, Ciutadans i Vox sumin per arrabassar-li la Moncloa. 

Oportunitats: Si els socialistes van decidir anar a noves eleccions abans que formar un govern amb Podem va ser perquè van veure l'oportunitat d'ampliar la seva majoria el 10-N i justificar així un govern en solitari amb suports externs. Més encara quan la previsió és, que tant Podem com Ciutadans perdin suports. Una de les prioritats de Pedro Sánchez és poder ser investit sense haver de necessitar l'abstenció d'ERC, que podria tornar a guanyar a Catalunya.

 PP 

El líder del PP, Pablo Casado, en un acte de campanya Foto: Flickr PP


Debilitats: El PP parteix d'haver tocat terra després d'haver encaixat el 28 d'abril el pitjor resultat de la seva història i quedar-se amb 66 diputats. Però molt que ara ampliï suports, la seva principal debilitat és que en aquests moments no està en condicions de tornar a guanyar unes eleccions. Un dels seus forats negres és Catalunya, on fa sis mesos només va obtenir un diputat. 

Amenaces: Per molt que millori resultats, el PP pot quedar en fora de joc si finalment el PSOE opta per configurar un govern de la mà de Podem. Suposarien quatre anys més de travessia pel desert sense cap influència en la governabilitat d'Espanya.

Fortaleses: Pablo Casado ha fet un viratge discursiu per tornar a interpel·lar un votant més moderat. Les enquestes certifiquen que el canvi funciona i que el PP pot ser el partit que més augmenti suports el 10-N. En un context convuls per la sentència del Suprem i els auguris de recessió econòmica, els populars exhibeixen ser el partit d'ordre i amb experiència de govern. 

Oportunitats: Si hi ha una gran desmobilització de l'esquerra i les tres dretes aconsegueixen sumar majoria, Pablo Casado estaria en disposició de ser president del govern espanyol amb una posició de clara preponderància a la dreta. Aquesta és, sens dubte, la seva gran oportunitat. Però també en cas que Sánchez continuï a la Moncloa els populars poden tenir un paper assegurat, ja sigui com a caps de l'oposició o com el partit que tingui la clau per, per exemple, permetre la investidura. Ara per ara, però, PP i PSOE neguen recíprocament cap tipus d'entesa.

 Ciutadans 

El líder de Cs, Albert Rivera, en un míting Foto: Flickr Ciudadanos


Debilitats: Els viratges d'Albert Rivera, el degoteig de dimissions de dirigents dels darrers mesos i la pugna pel discurs amb l'extrema dreta han abocat Ciutadans a la major crisi des de la seva fundació. Fins a tal punt, que a hores d'ara és el partit amb pitjors expectatives de cara el 10-N. En un moment en què el PP fa un discurs de dretes més moderat i que Vox recull el suport dels partidaris de la mà dura, Cs es queda amb poc espai. 

Amenaces: No només es pot veure superat en resultats per Unides Podem, sinó que, segons algunes enquestes, ERC podria igualar en representació als d'Albert Rivera. Un mal resultat sumat al fet de no tenir un paper rellevant en la governabilitat pot abocar Ciutadans a la marginalitat al Congrés i a la fractura interna. Rivera serà qüestionat. 

Fortaleses: Costa parlar de fortaleses de Ciutadans en aquests moments. En tot cas, es podria destacar que el fet que el conflicte amb Catalunya sigui un dels principals camps de batalla de la campanya i que el context estigui altament polaritzat fa que el partit taronja s'hi senti còmode discursivament malgrat que ja no obtingui els rèdits de fa dos anys. 

Oportunitats: Malgrat que s'endugués una patacada electoral, el panorama es capgiraria com un mitjó per a Rivera si tingués un paper clau en la governabilitat. Ja sigui perquè tanca un acord amb Pedro Sánchez o perquè, en cas que les tres dretes sumin, tingui un paper clau en un eventual govern presidit per Pablo Casado. Conscient d'aquesta oportunitat i per situar-se, ja està reconeixent que caldrà una coalició després del 10-N.

 Unides Podem 

Pablo Iglesias, en un míting a Barcelona Foto: Bernat Cedó


Debilitats: Si al juliol la investidura va fracassar és perquè, si bé el PSOE tenia poc interès en pactar un govern de coalició amb Podem, Pablo Iglesias també va refusar els quatre ministeris que els socialistes van arribar a oferir al partit lila. La desmobilització de l'esquerra i el fet de ser vist com a culpable de la repetició electoral són clarament dos punts dèbils d'Unides Podem. També el vot útil cap al PSOE afebleix les opcions del partit lila.

Amenaces: Podem pot quedar aïllat al Congrés si, a més de tornar a perdre suport electoral, el PSOE aposta per una entesa amb Cs o el PP. Malgrat que les enquestes apunten que el partit d'Íñigo Errejón obtindrà una representació testimonial, hi ha diputats d'Unides Podem que ballen en algunes províncies per la competència amb Més País. Un debilitament notable del partit lila pot també ser el detonant per posar en marxa el relleu d'Iglesias. 

Fortaleses: En un moment en què el PSOE ha endurit el seu discurs, especialment amb Catalunya, perquè busca eixamplar la seva majoria pescant vots en les aigües remogudes de Ciutadans, Unides Podem pot presumir de ser la candidatura que a nivell estatal fa nítidament un discurs d'esquerres i plural amb la diversitat de l'Estat. Això també li pot permetre mantenir intacta la representació a Catalunya.

Oportunitats: De nou, la gran oportunitat de Pablo Iglesias en aquest nou episodi electoral és la de formar part del govern en cas que després del 10-N, per exemple, sumés majoria absoluta amb el PSOE i Sánchez s'hi avingués a pactar. En cas de tancar-se de nou la porta de la coalició, els d'Iglesias podrien aspirar a ser el soci preferent. Sempre, això sí, que els socialistes renunciïn a governar de la mà de la dreta o a jugar amb la geometria variable. els d'Iglesias poden tornar a recuperar també la tercera posició en representació al Congrés per la davallada de Cs.

 Vox 

El líder de Vox, Santiago Abascal, en un míting Foto: Flickr Vox


Debilitats: Ja no tenen el factor de novetat. Les seves aspiracions de créixer es poden veure limitades en un moment en què el PP recupera musculatura. També la imatge del partit s'ha vist enterbolida per la polèmica falsificació de currículum de la líder de Vox a Madrid, Rocío Monasterio. 

Amenaces: Per molt bon resultat que obtinguin els de Santiago Abascal, la seva presència al Congrés pot tenir un paper testimonial si queda fora de tota geometria a l'hora de formar govern. Només el tripartit de dretes li serviria i segurament no els permetrien seure al consell de ministres.

Fortaleses: En un context altament polaritzat i en què el PP busca el votant més moderat, Vox arreplega el suport dels partidaris de la mà dura contra Catalunya i els contraris a actuacions del govern espanyol com l'exhumació del dictador Francisco Franco. Algunes enquestes com la d'El País els enfilen fins als 46 diputats, gairebé el doble dels que té ara.  

Oportunitats: Quan el PP té l'oportunitat de governar, no aïlla l'extrema dreta en l'aritmètica dels pactes. Per tant, si les tres dretes sumen majoria, seria la gran oportunitat de Santiago Abascal per tenir influència, i fins i tot intentar participar al govern per feixar-hi petjada en temes com ara la immigració.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació