01
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
18:11h
“Nosaltres estem al bell mig”. Amb aquestes paraules el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, atorgava aquest divendres a Mataró el paper de força equidistant del seu partit. A una banda, “l’amnistia” d’ERC, la “independència directa” de Junts per Catalunya, el “mambo de la CUP” I “l’indult” dels comuns, a qui els socialistes posen al mateix sac que els independentistes. A l’altra, la llei de seguretat nacional del PP, el “155 permanent” de Ciutadans i “l’estat d’excepció de Vox”.
Iceta dibuixa aquest escenari reservant per al PSC el rol moderat. Una moderació, però, que és difícil de fer compatible amb els missatges que el partit ha llançat en l’inici de la campanya. Encara sense Meritxell Batet –indisposada per problemes de salut-, el primer secretari ha agafat les regnes de la caravana socialista cap al 10-N, amb Pedro Sánchez com a aliat.
El dimecres a Viladecans el president espanyol va posar les cartes sobre la taula. Va alimentar el discurs que Catalunya pateix una “crisi de convivència” i va comparar l’extrema dreta amb l’independentisme més “recalcitrant”.
Iceta també reforça la idea que la “violència” ha agafat pes a Catalunya arran de les mobilitzacions de resposta a la sentència i ha avisat que un govern socialista vol garantir els drets de tothom, ja sigui a través de la “força del convenciment” o de “les forces de l’ordre”.
Oblidar el passat recent
Una mà dura que els socialistes no dissimulen a exhibir, alhora que presenten Sánchez com l”’esperança” per als catalans. El mateix Sánchez que va donar suport a l’aplicació del 155 a Catalunya, justificat per la “lleialtat” amb la Moncloa, aleshores capitanejada pel PP.
El PSC també aspira a ser l’opció equidistant dels votants indecisos tot i tenir ja preparada la llei de seguretat nacional –que implica el control de tots els cossos de seguretat per part de l’Estat- que el PP ha insistit a demanar.
La voluntat equidistant tampoc va acompanyada d’una oferta clara per canviar l’organització territorial de l’Estat. Els socialistes catalans van haver de trucar d’urgència a Ferraz per fer incloure alguna menció a la plurinacionalitat i el federalisme, després que el programa del PSOE es filtrés sense recollir aquesta aposta.
En dos dies de campanya Iceta ha fet malabarismes per reivindicar-se com a frontissa i alhora endurir el discurs socialista en comparació amb l’exhibit durant la campanya de les darreres eleccions espanyoles. L’aproximació de Ciutadans a les tesis de la ultradreta ha deixat un buit a Catalunya pel que fa al discurs de la suposada crisi de convivència que el PSC s’ha proposat ocupar.
Iceta dibuixa aquest escenari reservant per al PSC el rol moderat. Una moderació, però, que és difícil de fer compatible amb els missatges que el partit ha llançat en l’inici de la campanya. Encara sense Meritxell Batet –indisposada per problemes de salut-, el primer secretari ha agafat les regnes de la caravana socialista cap al 10-N, amb Pedro Sánchez com a aliat.
El dimecres a Viladecans el president espanyol va posar les cartes sobre la taula. Va alimentar el discurs que Catalunya pateix una “crisi de convivència” i va comparar l’extrema dreta amb l’independentisme més “recalcitrant”.
Iceta també reforça la idea que la “violència” ha agafat pes a Catalunya arran de les mobilitzacions de resposta a la sentència i ha avisat que un govern socialista vol garantir els drets de tothom, ja sigui a través de la “força del convenciment” o de “les forces de l’ordre”.
Oblidar el passat recent
Una mà dura que els socialistes no dissimulen a exhibir, alhora que presenten Sánchez com l”’esperança” per als catalans. El mateix Sánchez que va donar suport a l’aplicació del 155 a Catalunya, justificat per la “lleialtat” amb la Moncloa, aleshores capitanejada pel PP.
El PSC també aspira a ser l’opció equidistant dels votants indecisos tot i tenir ja preparada la llei de seguretat nacional –que implica el control de tots els cossos de seguretat per part de l’Estat- que el PP ha insistit a demanar.
La voluntat equidistant tampoc va acompanyada d’una oferta clara per canviar l’organització territorial de l’Estat. Els socialistes catalans van haver de trucar d’urgència a Ferraz per fer incloure alguna menció a la plurinacionalitat i el federalisme, després que el programa del PSOE es filtrés sense recollir aquesta aposta.
En dos dies de campanya Iceta ha fet malabarismes per reivindicar-se com a frontissa i alhora endurir el discurs socialista en comparació amb l’exhibit durant la campanya de les darreres eleccions espanyoles. L’aproximació de Ciutadans a les tesis de la ultradreta ha deixat un buit a Catalunya pel que fa al discurs de la suposada crisi de convivència que el PSC s’ha proposat ocupar.