31
d'octubre
del
2019
Actualitzat
el
01
de novembre
a les
11:05h
Pedro Sánchez se sent tocat per la bona sort, i els fets fins ara li donen la raó. Contra tot pronòstic, va aconseguir guanyar les primàries socialistes a Susana Díaz i amb tota la vella guàrdia del PSOE en contra. Mesos després, havent-se fet fort a Ferraz, va arribar a la Moncloa en la primera moció de censura que triomfa des de la restauració democràtica. I a l'abril va vèncer a les eleccions, tot i aconseguir un resultat insuficient que no li ha servit per formar govern.
Ara, la repetició electoral del 10-N posarà a prova la proverbial fortuna del president espanyol. A l'estiu, el cap de l'executiu confiava que una tornada a les urnes li permetria reforçar el seu resultat i rebre el suport d'un esquifit Ciutadans o d'un Podem castigat pels electors. Ja en campanya, els pronòstics són ben diferents. Llevat del CIS, les enquestes assenyalen un estancament del PSOE, una recuperació del PP a costa de Ciutadans i la resistència de Podem. Els càlculs de Sánchez podrien haver fallat i el vertigen guanya terreny.
El principal risc per als socialistes és Catalunya. Les protestes per la sentència del procés i els aldarulls a Barcelona han impactat de ple en la precampanya i amenacen de condicionar l'última setmana abans de l'obertura dels col·legis. Si a les eleccions d'abril, Sánchez receptava diàleg amb la Generalitat per desinflamar la tensió, davant les mobilitzacions contra el veredicte del Suprem el president espanyol ha endurit el seu discurs, obrint la porta a aplicar la llei de seguretat nacional i l'article 155.
Tot just en el darrer consell de ministres abans de l'inici oficial de la campanya, l'executiu espanyol llançava una ofensiva jurídica contra l'anomenada "república digital" i portava al Constitucional dos acords de la mesa del Parlament, a qui ja amenaça amb responsabilitats penals. La incògnita és si aquest nou to del PSOE li permetrà esgarrapar nous vots mentre populars i taronges acusen el govern de l'Estat de tebior amb l'independentisme.
L'altre risc que amenaça un bon resultat del PSOE és la desmobilització dels votants progressistes que a l'abril es van activar pel vot de la por a Vox. Aquesta amenaça és més alta atesa la irrupció d'un nou partit, Més País, la formació d'Íñigo Errejón.
Quan l'antic dirigent de Podem va saltar a l'arena estatal amb la seva nova formació, Sánchez el va lloar. De seguida, però, a Ferraz van començar a atacar el nou partit. Els sondejos preveuen a la flamant força un resultat escàs, però la fragmentació del vot d'esquerres pot fer perdre als socialistes escons en diverses circumscripcions on a l'abril es va beneficiar de la seva condició de força majoritària.
Un Casado moderat, eventual soci del PSOE?
Ben diferents són les perspectives del PP. El seu líder, Pablo Casado, després d'evitar per poc marge el sorpasso de Ciutadans a les darreres eleccions, ara observa amb satisfacció la sagnia de vots de la formació taronja i el ressorgiment dels populars a les enquestes. Aquest pronòstic esperançador per al partit conservador coincideix amb un gir moderat i un canvi de relat per parlar més de la imminent desacceleració econòmica que de Catalunya, el tema dominant de la campanya.
Amb un avantatge considerable d'escons respecte a Rivera, que ja no representaria una amenaça per al PP com a líder del centredreta, Casado s'erigiria com un potencial candidat a abstenir-se per deixar governar el PSOE, amb l'argument del sentit d'estat per evitar un nou bloqueig polític que conduís a unes terceres eleccions. Completa el retaule la fortalesa de Vox, a qui totes les enquestes situen com a formació que creix i que pot estirar-se fins a la tercera posició. Sánchez, un cop més, no ho tindrà fàcil.
Ara, la repetició electoral del 10-N posarà a prova la proverbial fortuna del president espanyol. A l'estiu, el cap de l'executiu confiava que una tornada a les urnes li permetria reforçar el seu resultat i rebre el suport d'un esquifit Ciutadans o d'un Podem castigat pels electors. Ja en campanya, els pronòstics són ben diferents. Llevat del CIS, les enquestes assenyalen un estancament del PSOE, una recuperació del PP a costa de Ciutadans i la resistència de Podem. Els càlculs de Sánchez podrien haver fallat i el vertigen guanya terreny.
El principal risc per als socialistes és Catalunya. Les protestes per la sentència del procés i els aldarulls a Barcelona han impactat de ple en la precampanya i amenacen de condicionar l'última setmana abans de l'obertura dels col·legis. Si a les eleccions d'abril, Sánchez receptava diàleg amb la Generalitat per desinflamar la tensió, davant les mobilitzacions contra el veredicte del Suprem el president espanyol ha endurit el seu discurs, obrint la porta a aplicar la llei de seguretat nacional i l'article 155.
Tot just en el darrer consell de ministres abans de l'inici oficial de la campanya, l'executiu espanyol llançava una ofensiva jurídica contra l'anomenada "república digital" i portava al Constitucional dos acords de la mesa del Parlament, a qui ja amenaça amb responsabilitats penals. La incògnita és si aquest nou to del PSOE li permetrà esgarrapar nous vots mentre populars i taronges acusen el govern de l'Estat de tebior amb l'independentisme.
L'altre risc que amenaça un bon resultat del PSOE és la desmobilització dels votants progressistes que a l'abril es van activar pel vot de la por a Vox. Aquesta amenaça és més alta atesa la irrupció d'un nou partit, Més País, la formació d'Íñigo Errejón.
El principal risc per als socialistes és Catalunya: es protestes per la sentència del procés i els aldarulls a Barcelona han impactat de ple en la precampanya
Quan l'antic dirigent de Podem va saltar a l'arena estatal amb la seva nova formació, Sánchez el va lloar. De seguida, però, a Ferraz van començar a atacar el nou partit. Els sondejos preveuen a la flamant força un resultat escàs, però la fragmentació del vot d'esquerres pot fer perdre als socialistes escons en diverses circumscripcions on a l'abril es va beneficiar de la seva condició de força majoritària.
Un Casado moderat, eventual soci del PSOE?
Ben diferents són les perspectives del PP. El seu líder, Pablo Casado, després d'evitar per poc marge el sorpasso de Ciutadans a les darreres eleccions, ara observa amb satisfacció la sagnia de vots de la formació taronja i el ressorgiment dels populars a les enquestes. Aquest pronòstic esperançador per al partit conservador coincideix amb un gir moderat i un canvi de relat per parlar més de la imminent desacceleració econòmica que de Catalunya, el tema dominant de la campanya.
Amb un avantatge considerable d'escons respecte a Rivera, que ja no representaria una amenaça per al PP com a líder del centredreta, Casado s'erigiria com un potencial candidat a abstenir-se per deixar governar el PSOE, amb l'argument del sentit d'estat per evitar un nou bloqueig polític que conduís a unes terceres eleccions. Completa el retaule la fortalesa de Vox, a qui totes les enquestes situen com a formació que creix i que pot estirar-se fins a la tercera posició. Sánchez, un cop més, no ho tindrà fàcil.