L'independentisme busca el 10-N un tsunami de vots que forci l'Estat a rectificar

Durant les hores prèvies a la campanya del 10-N s'han vist imatges inèdites. Un president espanyol en funcions fent broma sobre les trucades que li fa el president de la Generalitat, vantant-se de no respondre'l. Una Assemblea de Càrrecs Electes que neix com a institució "complementària" per desbordar l'autonomia que, precisament, aixopluga els seus integrants -regidors, alcaldes, diputats, senadors i membres del Govern-. I unes protestes sostingudes al carrer que tensen les costures de l'executiu i atien els discursos i la duresa de l'Estat. La campanya ja és aquí i els independentistes, amb la CUP com a novetat, busquen dur a les urnes el tsunami popular per, d'entrada, fer rectificar l'Estat (el diàleg trigarà més) en la seva onada repressiva.

Rectificar com a pas previ a un diàleg i negociació que, per ara, sembla lluny. Si Pedro Sánchez va decidir anar a eleccions quan va constatar el fracàs dels pressupostos -ERC i Junts per Catalunya (JxCat) es van negar a tramitar-los després que no fructifiqués la figura del relator-, al setembre va apostar per repetir les eleccions com a via per obtenir una majoria més folgada que ara només les enquestes del CIS li atorguen. Les dues formacions majoritàries de l'independentisme, assegudes colze a colze al Govern però amb discrepàncies estratègiques rellevants, mantenen l'autodeterminació al centre i l'exigència a l'Estat per dialogar, però topen amb el mur de la Moncloa.

Aquesta vegada, a banda, han de competir amb un adversari d'entitat que els pot esgarrapar vots. La CUP, sota l'epígraf Ingovernables, es presenta per primera vegada al Congrés amb un trident format pels exdiputats Mireia Vehí, Albert Botran i Eulàlia Reguant. Els anticapitalistes són els més inequívocs a l'hora de defensar el bloqueig de les institucions espanyoles fins que no s'atenguin les demandes catalanes, mentre que JxCat i ERC fan equilibris per estendre la mà a l'Estat, recalcar la independència com a objectiu "irreversible" i no desconnectar-se de les protestes al carrer.

Si bé la formació de Carles Puigdemont, Quim Torra i Laura Borràs -que s'estrena com a candidata- manté un discurs més legitimista que insisteix en no "regalar vots" a Sánchez -una manera de llançar dards cap a ERC-, els republicans mantenen l'estratègia de "mirada llarga" teoritzada per Oriol Junqueras des de Lledoners i materialitzada pel candidat Gabriel Rufián al Congrés. La formació fa equilibris en la dicotomia que té oberta -entre Waterloo i el diàleg a Madrid-, i lamenta que Sánchez no ofereixi cap marge. Més aviat l'estreny: poques hores abans de l'arrencada oficial de la campanya ha comparat independentisme i ultradreta i ha tombat la "república digital".

L'arrencada de campanya de JxCat, en tot cas, ha evidenciat que els socis a la Generalitat es convertiran en els principals objectius dels missatges. Tant Puigdemont com Borràs -Torra ha evitat entrar en el cos a cos- han tingut els republicans en el punt de mira pel seu vot "a canvi de res" del juliol en la investidura fallida del líder del PSOE, i han apuntat que cal expressar un "gran prou" al Congrés. Els republicans, en canvi, han erigit Sánchez com el principal contrincant, a qui han retret la política "repressiva" de l'Estat.

La debilitat del Govern

Les protestes al carrer no han cessat des que va sortir la sentència del Suprem. Primer va ser l'intent de bloquejar l'aeroport del Prat seguint la convocatòria del Tsunami Democràtic, i després van arrencar els aldarulls a Barcelona i arreu del país. L'última iniciativa és l'acampada a la plaça Universitat, promoguda per estudiants. Tot plegat ha tensat el Govern, especialment per la resposta dels Mossos d'Esquadra, que ha estat contundent. Fins al punt que el president Quim Torra, descontent, promou una investigació interna al cos -la més gran que s'hagi fet mai- al mateix temps que el conseller Miquel Buch, absent en campanya, segueix penjant d'un fil.

L'executiu, en tot cas, no travessa el seu millor moment. Segueix insistint en la necessitat d'un diàleg "sense condicions" amb l'Estat i manté la voluntat de parlar amb Pedro Sánchez, però fonts governamentals indiquen que són "pessimistes" de cara al clima que hi haurà després de les eleccions. Sánchez no vol agafar-li el telèfon a Torra, no el té en compte com a interlocutor -sí que la Moncloa conversa amb el vicepresident Pere Aragonès, ungit per Oriol Junqueras com a home fort d'ERC al partit i al Govern i com a futur candidat a la Generalitat-, i l'enrocament persisteix.

Fins al punt que la proposta de Torra d'exercir l'autodeterminació va acabar de posar més llenya al foc de la legislatura catalana, amb el conseqüent distanciament entre el president i els consellers. A porta tancada ja es parla obertament d'unes eleccions sorgides de la inhabilitació de Torra -afronta un judici per desobediència el 18 de novembre, vuit dies després de les eleccions- però aquest avançament genera debat. Puigdemont, que afronta la vista oral per l'extradició el 16 de desembre, observa l'escenari des de Waterloo i el seu nom apareix en boca de sectors de JxCat per tornar a ser candidat a la Generalitat. El conflicte polític segueix obert i no es resoldrà el 10-N.