Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Un senyor de Barcelona

​«City for Sale», la pura veritat

«No hi ha voluntat de posar fre a la mà putrefacta del mercat. Interessa que vinguin com més turistes millor. Ja està. Això és tot»

per Toni Vall, 31 d'octubre de 2019 a les 10:50 |
El documental ''City for sale'' del Sense ficció | TV3
Vaig veure City for Sale, el Sense ficció de dimarts i, a dreta llei, sobrarien tots els comentaris. El reportatge es comenta sol, és prou eloqüent. Convé veure’l, escoltar què s’hi diu i reflexionar una estona llarga. El títol no pot ser més clar, més precís. Barcelona, avui en dia, és una ciutat en venda. En venda, sí, en venda perquè la devorin grups inversors, franquícies, hotels, especuladors. Està venuda al turisme. I si no ho veus, em sap greu però vol dir que ets cec o que no et dona la gana de veure-ho. No hi ha més cec que el qui no vol veure.

Els testimonis del reportatge són demolidors. La veïna del carrer del Pi a qui els propietaris fan les mil i una barrabassades. La veïna de la Barceloneta farta de les festes dels guiris, de la seva manca de respecte, de la seva ànima de profunds barruts. La correctora literària que no pot més de soroll i molèsties i decideix canviar-se de pir. El més impressionant és el senyor que viu dins d’un hotel! Dins d’un pis que sobreviu enmig d’habitacions gràcies a la seva tossuderia extraordinària. Deu ser de les poques persones del món que no té claus del portal de casa seva. Senzillament perquè tal portal no existeix, només la recepció de l’hotel. Un panorama al·lucinant.


City for Sale és un molt bon producte, té una tesi clara i la defensa a mort. Alguns diran que és un producte “de part”. Doncs sí, i què. Els crits desesperats ja ho tenen això, són crits i desesperats. L’ajuntament ja té suficients altaveus. Els promotors hotelers ja tenen suficients facilitats. Els especuladors ja tenen el camp prou lliure per a fer el que els doni la gana. La gent que pateix la gentrificació, el mobbing i totes les merdes del mercat desbocat no tenen més altaveu que la seva pròpia veu, la manera com s’organitzen per plantar cara i subsistir. “Ens estan fotent fora de casa”, diu un dels testimonis en un moment donat. No pot estar més clara la cosa.

El més cru, el més desesperant de tot plegat és que ningú té la més mínima intenció de posar fre a res de tot això. Cap ajuntament, sigui del color que sigui, faci les promeses que faci, farà res. Com a màxim algun pegat i quatre bones paraules. No hi ha voluntat de posar fre a la mà putrefacta del mercat. Interessa que vinguin com més turistes millor. Ja està. Això és tot. I si no ho veus, el millor que pots fer és comprar-te ulleres.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació