Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Sentència de l'1-O

L'Assemblea d'Electes arrenca com a últim intent per recuperar la unitat

L'organisme neix com a "institució republicana" complementària a la Generalitat i al Parlament, posa l'amnistia i l'autodeterminació al centre i evidencia el malestar de sectors de l'independentisme amb Buch

per Pep Martí / Oriol March , Barcelona, 30 d'octubre de 2019 a les 21:30 |
Fundació de l'Assemblea de Càrrecs Electes amb els principals dirigents del país | Paula Roque
L'única resposta institucional mínimament unitària a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes que van promoure el referèndum ha estat, paradoxalment, la creació d'una nova institució. L'Assemblea de Càrrecs Electes, formada per alcaldes, regidors, diputats, senadors, eurodiputats i membres del Govern, s'ha fundat aquest dimecres a Barcelona amb dos mil assistents que representen totes les ànimes del moviment. El torn obert d'intervencions ha evidenciat els matisos entre les formacions -Junts per Catalunya (JxCat), ERC i CUP- que integren la nova Assemblea amb intervencions contra el conseller d'Interior, Miquel Buch, i l'actuació dels Mossos. Noves acabar, desenes dels assistents han tallat la Diagonal.

L'acte l'han seguit des de primera fila el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès, membres del Govern i també el president del Parlament, Roger Torrent. La unitat ha estat invocada constantment des de la nit de l'1-O, quan va començar a torçar-se, i la legislatura sorgida del 21-D no ha ajudat a recuperar-la. Reticències a banda, els socis de Govern -JxCat i ERC- han acudit de forma massiva a l'Assemblea, amb els principals dirigents nacionals i territorials asseguts al Palau de Congressos de Catalunya, i han impulsat un grup promotor que gestionarà els primers compassos de l'organisme. S'hi ha sumat la CUP, molt activa en els torns d'intervenció, els quals han centrat en criticar Buch i també la policia catalana.


En un moment determinat, la platea del Palau de Congressos ha esclatat en crits a favor de la dimissió del conseller, en l'ull de l'huracà des que van arrencar els aldarulls al carrer i el càrrec del qual ha perillat -i perilla- per la manca de confiança de Torra. Això ha generat malestar en regidors i alcaldes del PDECat, segons fonts del partit, que han lamentat el "to" de l'Assemblea. Tot i això, el pòsit que deixa l'acte fundacional és el de certa recuperació de la unitat, amb un grup promotor transversal -de Dolors Sabater fins a Elsa Artadi, de Miquel Pueyo a Marc Solsona, d'Anna Erra a Carles Luz- que comandarà els primers passos. Una idea clau: l'Assemblea és una institució "complementària".  Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, l'ha saludat des de Mas d'Enric per carta.


En les properes setmanes es treballarà una proposta de governança, elaborada per Sabaté -vestida amb una samarreta a favor de la llibertat dels presos- i prepararà una nova trobada dels electes. El funcionament, en tot cas, no ha de substituir el Parlament, la Generalitat o els ajuntaments. L'Assembla va ser impulsada el 2017 per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) com a via per mantenir la legitimat de les institucions en cas d'aplicació del 155, i ara es proposa sortejar la repressió, com ha detallat Carles Puigdemont des de Waterloo. L'expresident és qui va convocar l'acte a través del Consell per la República, organisme que en el segon aniversari de l'1-O va decidir recuperar la trobada d'electes com a resposta a la sentència.

Cap dirigent de primera fila, a banda dels impulsors, ha pres la paraula al marge de Puigdemont. "Hem de dir a la ciutadania que no abandonarem el camí emprès. Avui, quan constatem que l'Estat no dialoga sinó que condemna, i que sabem que no aconseguirem res que no sigui pels nostres mitjans, avui que ens sabem més forts i més determinats que fa dos anys, des d'aquesta Assemblea ens toca enviar un missatge nítid a tots els catalans mobilitzats: ens posem a caminar amb agenda pròpia. Parlarem de República, de procés constituent", ha ressaltat l'expresident.


Amnistia i autodeterminació

Puigdemont ha destacat la necessitat d'obtenir "reconeixement" -intern i extern- de la República, frustrada fa exactament dos anys. "Recuperem el camí que mai hem abandonat", ha ressaltat el president del Consell, que afrontarà al desembre la vista oral sobre la seva extradició. L'amnistia dels presos i el retorn dels exiliats és un dels cinc punts que apareix en el manifest votat a mà alçada per part dels assistents amb papers de color verd. El primer es basa en rebutjar la sentència, perquè "vulnera els drets civils i polítics de les persones condemnades" i també "de la ciutadania d'aquest país" perquè va en contra de la "llibertat i la dissidència".
 
El tercer punt es basa en donar suport a la mobilització popular i a la "sobirania de les institucions catalanes". En quart lloc, s'exigeix diàleg a l'Estat -si cal a través de la mediació internacional, una opció frustrada des que Pedro Sánchez, avui a Viladecans i gasiu a l'hora de parlar de federalisme, es va aixecar de la taula de diàleg de Pedralbes- per tal que es plantegi una "solució política". En últim lloc, el manifest es compromet a treballar per l'autodeterminació i permetre als catalans decidir el seu futur a les urnes. El referèndum segueix al centre del debat i la gran incògnita, irresolta per la negativa de Sánchez a dialogar, és com forçar l'Estat a negociar-lo en un termini curt de temps.

L'Assemblea, en tot cas, neix com una institució paral·lela -o "complementària", com l'ha definit Marta Madrenas, alcaldessa de Girona- que ha de servir per canalitzar accions que transcendeixin el marc actual. Neix amb el repte de conjugar totes les sensibilitats en un moment complex -amb el cas de Buch com el més paradigmàtic per explicar les divergències existents- i també el d'acompanyar les mobilitzacions sense abandonar el dia a dia institucional. L'organisme aspira a ser una organització que vagi més enllà de les sigles, però sense que ningú renunciï al seu carnet. Ni a la seva estratègia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació