30
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
17:21h
Trucada d'urgència a la seu de Ferraz dimarts a la nit. Just després de filtrar-se que el programa electoral de Pedro Sánchez havia eliminat tota referència al projecte de reforma federal. Les alarmes van saltar a can PSC, que no va dubtar en telefonar ràpidament a la presidenta del PSOE, Cristina Narbona. "Vam demanar que es recuperés el text del programa de l'abril on es feia referència a les declaracions de Granada i Barcelona", expliquen fonts de la cúpula del PSC a NacióDigital. I el resultat ha estat una rectificació i la recuperació d'una aposta que hores abans va estar a punt de deixar caure en l'oblit.
Els de Miquel Iceta -arquitecte de l'aposta federal dels socialistes- esperen que, de fet, Sánchez s'enfili aquest dimecres a l'escenari del míting de Viladecans per deixar clar que els socialistes segueixen apostant per la reforma de la Constitució. Tot rebaixant aquest episodi, els socialistes catalans afegeixen que la seva petició va ser atesa de forma "immediata i sense problemes". Però per molt que des del PSOE s'argumenti que inicialment es va filtrar un esborrany inacabat, ha quedat al descobert com de lesiva pot arribar a ser l'estratègia d'un Sánchez que vol arreplegar vots de Ciutadans per a un PSC que vol fer bandera de ser el partit frontissa a Catalunya.
"S'ha filtrat un programa electoral que encara no estava acabat", ha insistit Sánchez aquest dimecres al matí en una entrevista a Antena 3. Intentava així treure ferro a una polèmica que ha aixecat més polseguera que la que inicialment havia previst. Primer perquè el PSC ha estat el primer en alçar la veu, però també perquè carregava d'arguments Podem i els comuns per assenyalar que el PSOE "no té projecte" per a Catalunya més enllà de la via judicial. De fet, en l'esborrany suposadament inacabat, no només s'eliminava tota referència a la via federal, sinó que ni tan sols feia referència a la "millora de l'autogovern", la proclama rebaixada que han fet els socialistes en ple replegament de la dreta.
El federalisme minvant de Sánchez
Pedro Sánchez va recuperar la secretaria general del PSOE ressuscitant l'"Espanya plurinacional" que en el seu dia va abanderar José Luis Rodríguez Zapatero. No va ser una simple proclama, sinó que el propi congrés que el partit va celebrar el juny del 2017 ho va incorporar com un dels puntals del seu full de ruta. En aquell moment no s'albirava el calibre de l'1-O ni la declaració d'independència ni el 155, com tampoc els empresonaments dels líders independentistes. I encara menys que Sánchez arribés a la Moncloa i que la dreta espanyola es radicalitzés en paral·lel a l'ascens de l'extrema dreta.
Dos anys després, a Ferraz han arribat a la conclusió que el vent no bufa a favor per parlar de plurinacionalitat. I que parlar de Catalunya només suma vots en un determinat sentit. Sobretot si l'objectiu a curt termini és de captar els decebuts amb Albert Rivera. Però si bé el PSC ha hagut d'encaixar amb incomoditat un enduriment del discurs de Sánchez amb Catalunya, la renúncia a les declaracions de Granada i Barcelona era una línia vermella que els d'Iceta consideren que no es pot travessar.
Les declaracions de Granada i Barcelona, clau per al PSC
A Granada, el PSOE va segellar un acord amb el PSC l'any 2013 segons el qual el partit aleshores liderat per Alfredo Pérez Rubalcaba defensaria el federalisme i els socis catalans, liderats en aquell moment per Pere Navarro, renunciaven al "dret a decidir legal i acordat" per qual van trencar la disciplina de vot dues vegades. La declaració de Barcelona de l'any 2017 tancava una convulsa etapa en què la gestora del PSOE havia castigat el PSC per la seva negativa a abstenir-se a la investidura de Mariano Rajoy. Amb Sánchez de nou al timó de Ferraz, el PSOE tornava a refermar el pacte amb els catalans per la defensa de les singularitats de Catalunya en un nou encaix constitucional.
En les darreres setmanes, el PSC ja s'ha hagut d'adaptar primer a un argumentari on el 155 i la llei de seguretat nacional com a advertència es van instal·lar amb naturalitat. De fet, ja van viure amb incomoditat el to dur de Sánchez a la Festa de la Rosa el passat mes de setembre. El PSOE també ha tret pit de no despenjar el telèfon al president Quim Torra i el passat cap de setmana el ministre Fernando Grande-Marlaska ha fet unes polèmiques declaracions comparant el conflicte català amb Euskadi. Malgrat l'obediència del PSC, que s'ha vist abocat a adaptar-se a aquest marc argumental, els d'Iceta consideren que els planteja dificultats per intentar guanyar suports a Catalunya. Mantenir els 12 diputats del 28 d'abril és, de fet, el principal objectiu donades les circumstàncies.
Els de Miquel Iceta -arquitecte de l'aposta federal dels socialistes- esperen que, de fet, Sánchez s'enfili aquest dimecres a l'escenari del míting de Viladecans per deixar clar que els socialistes segueixen apostant per la reforma de la Constitució. Tot rebaixant aquest episodi, els socialistes catalans afegeixen que la seva petició va ser atesa de forma "immediata i sense problemes". Però per molt que des del PSOE s'argumenti que inicialment es va filtrar un esborrany inacabat, ha quedat al descobert com de lesiva pot arribar a ser l'estratègia d'un Sánchez que vol arreplegar vots de Ciutadans per a un PSC que vol fer bandera de ser el partit frontissa a Catalunya.
"S'ha filtrat un programa electoral que encara no estava acabat", ha insistit Sánchez aquest dimecres al matí en una entrevista a Antena 3. Intentava així treure ferro a una polèmica que ha aixecat més polseguera que la que inicialment havia previst. Primer perquè el PSC ha estat el primer en alçar la veu, però també perquè carregava d'arguments Podem i els comuns per assenyalar que el PSOE "no té projecte" per a Catalunya més enllà de la via judicial. De fet, en l'esborrany suposadament inacabat, no només s'eliminava tota referència a la via federal, sinó que ni tan sols feia referència a la "millora de l'autogovern", la proclama rebaixada que han fet els socialistes en ple replegament de la dreta.
El federalisme minvant de Sánchez
Pedro Sánchez va recuperar la secretaria general del PSOE ressuscitant l'"Espanya plurinacional" que en el seu dia va abanderar José Luis Rodríguez Zapatero. No va ser una simple proclama, sinó que el propi congrés que el partit va celebrar el juny del 2017 ho va incorporar com un dels puntals del seu full de ruta. En aquell moment no s'albirava el calibre de l'1-O ni la declaració d'independència ni el 155, com tampoc els empresonaments dels líders independentistes. I encara menys que Sánchez arribés a la Moncloa i que la dreta espanyola es radicalitzés en paral·lel a l'ascens de l'extrema dreta.
Dos anys després, a Ferraz han arribat a la conclusió que el vent no bufa a favor per parlar de plurinacionalitat. I que parlar de Catalunya només suma vots en un determinat sentit. Sobretot si l'objectiu a curt termini és de captar els decebuts amb Albert Rivera. Però si bé el PSC ha hagut d'encaixar amb incomoditat un enduriment del discurs de Sánchez amb Catalunya, la renúncia a les declaracions de Granada i Barcelona era una línia vermella que els d'Iceta consideren que no es pot travessar.
Les declaracions de Granada i Barcelona, clau per al PSC
A Granada, el PSOE va segellar un acord amb el PSC l'any 2013 segons el qual el partit aleshores liderat per Alfredo Pérez Rubalcaba defensaria el federalisme i els socis catalans, liderats en aquell moment per Pere Navarro, renunciaven al "dret a decidir legal i acordat" per qual van trencar la disciplina de vot dues vegades. La declaració de Barcelona de l'any 2017 tancava una convulsa etapa en què la gestora del PSOE havia castigat el PSC per la seva negativa a abstenir-se a la investidura de Mariano Rajoy. Amb Sánchez de nou al timó de Ferraz, el PSOE tornava a refermar el pacte amb els catalans per la defensa de les singularitats de Catalunya en un nou encaix constitucional.
En les darreres setmanes, el PSC ja s'ha hagut d'adaptar primer a un argumentari on el 155 i la llei de seguretat nacional com a advertència es van instal·lar amb naturalitat. De fet, ja van viure amb incomoditat el to dur de Sánchez a la Festa de la Rosa el passat mes de setembre. El PSOE també ha tret pit de no despenjar el telèfon al president Quim Torra i el passat cap de setmana el ministre Fernando Grande-Marlaska ha fet unes polèmiques declaracions comparant el conflicte català amb Euskadi. Malgrat l'obediència del PSC, que s'ha vist abocat a adaptar-se a aquest marc argumental, els d'Iceta consideren que els planteja dificultats per intentar guanyar suports a Catalunya. Mantenir els 12 diputats del 28 d'abril és, de fet, el principal objectiu donades les circumstàncies.