Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Dades: Eleccions espanyoles 10-N

El notable ascens de l'independentisme en vots i altres dades del CIS en clau catalana

El baròmetre no recull l'efecte de la sentència de l'1-O, però sí que ofereix indicis a tenir en compte, com la centralitat creixent d'ERC, el desencís amb Sánchez o el viratge de l'electorat cap a l'esquerra

per Roger Tugas Vilardell, 29 d'octubre de 2019 a les 19:45 |
El CIS publicat aquest dimarts fa preveure alguns canvis electorals, com un notable creixement del vot independentista. Algunes dades ja poden ser antiquades en bona mesura, ja que el treball de camp va ser entre el 21 de setembre i el 13 d'octubre i, per tant, no incorpora els efectes de la sentència -coneguda el 14 d'octubre- i les protestes posteriors, ni calibra bé la força de la CUP -va decidir presentar-se el 28 de setembre, amb les enquestes ja començades-, però, tot i això, sí que apunta algunes tendències en clau catalana.

 
1- Creixement independentista: ERC i JxCat van sumar 22 diputats en els comicis d'abril i, segons aquest baròmetre, ara n'aconseguirien amb la CUP entre 21 i 26. El punt mig, per tant, se situaria en 23 o 24, a tocar de la meitat dels 48 escons catalans. Una fita històrica i, a més, sense comptar encara amb l'efecte de la sentència. En tot cas, això no implica que l'independentisme estigui a prop de la meitat de vots a Catalunya, tot i que cada cop s'hi acosta més.


Segons el baròmetre preelectoral dels últims comicis, ERC i JxCat havien d'aconseguir entre els dos un 5,7% dels vots a tot l'Estat, un percentatge força acurat, atès que finalment van assolir una dècima més. La irrupció de Front Republicà, però -no previst quan es va fer el sondeig-, va fer pujar el percentatge de vot fins al 6,2%. Ara el CIS ja dona directament el 6,8% de vots a les tres forces independentistes. Traduït a nivell català, en funció de la participació i altres variables, això voldria dir que aquest espai podria passar del 39,4% de vots a l'abril a Catalunya a entre el 43% i el 46%. A prop del 47-48% que sumen al Parlament.

En tot cas, hi ha certs transvasaments interns entre forces sobiranistes. En el cas d'ERC, perd tant vot cap als comuns com en pren, així com compensa les fugues cap a la CUP amb vots que li cedeix JxCat. Tot i això, els republicans són els que més nodreixen els anticapitalistes, així que les seves expectatives podrien minvar els propers dies a mesura que es consolidi aquesta nova proposta al Congrés. Per part de JxCat, la fuita bàsicament és cap a ERC, ja que la CUP obtindria el doble de vot dels comuns que de l'espai postconvergent.

2- ERC es consolida en la centralitat: L'èxit dels republicans no és només el lideratge pel que fa a intenció de vot a Catalunya, sinó que és, encara amb més diferència respecte altres forces, el partit que menys rebuig genera entre ciutadans que no els voten. Això ja s'intuïa en baròmetres del CEO en què Oriol Junqueras apareixia com el líder més valorat en anys, i de forma molt transversal, cosa que li permet tenir encara més perspectives de creixement.

En aquest sentit, el CIS pregunta en quina mesura cada entrevistat no votaria mai (puntuació 1) o votaria sempre (puntuació 10) cadascuna de les formacions. I ERC és el partit amb més votants incondicionals en puntuacions properes a 10, però també la que en té menys amb puntuacions baixes. Fins a un 34% dels catalans se situa, en aquesta escala, entre el 6 i el 10, en relació a ERC, un percentatge molt alt, tenint en compte la polarització i l'alta oferta de partits actual. Això implica, parlant col·loquialment, que els republicans ara per ara podrien aspirar a que els votessin un terç dels catalans, fins a 10 punts més que el PSC, mentre que el sostre de Cs seria el 5,3% o el de Vox, el 2,6%.

 
PERCENTATGE DE CATALANS QUE ES PLANTEJARIEN VOTAR CADA PARTIT

 
3- L'idil·li català amb Pedro Sánchez es fon: L'actual president en funcions ha decebut els catalans els darrers mesos -i sense tenir en compte, cal insistir-hi, la gestió posterior a la sentència de l'1-O-. O com a mínim, cau el nivell de suport que obté d'aquests respecte al baròmetre preelectoral de l'abril. No tant pel que fa als vots rebuts a Catalunya, a través del PSC -els quals podrien augmentar-, sinó en relació a les expectatives del gruix de la ciutadania catalana.

Així, mentre al baròmetre dels comicis de l'abril, un 34,2% dels catalans volia que Sánchez fos el futur president investit, ara ja només ho diu un 25,9%, amb Pablo Iglesias amb un 17,4% de suports i un 32,6% que rebutja qualsevol dels candidats estatals. A nivell de partits, el percentatge de catalans que volia que el PSOE guanyés els comicis ha caigut del 31,3% al 25,4% de les respostes. De fet, els catalans ja no creuen que Sánchez sigui un polític d'esquerres, i és que, de mitjana, el situen en el 5,2, en una escala d'1 a 10 (de màxim d'esquerres a màxim de dretes).

4- Hegemonia d'esquerres sense precedents: Més enllà de l'eix nacional, el panorama polític català està fent un tomb clar cap a l'esquerra, ja que les forces que s'identifiquen amb aquest espai ideològic aspiren a obtenir 41 dels 48 escons en joc a Catalunya. En els comicis del 2018, les candidatures que no s'ubiquen a l'esquerra van sumar 19 diputats, amb vuit per a CDC, sis per al PP i cinc per a Cs. La patacada dels populars a l'abril va reduir la quantitat a 14, però ara seria Cs que perdria tres dels diputats, mentre que Vox no entraria i JxCat retindria entre quatre i sis dels set que té, segons el CIS. En total, entre set i nou escons que no es defineixen d'esquerres.

Aquest fet serveix per evidenciar fins a quin punt l'hegemonia del país s'ha decantat cap a postures més progressistes, atès que JxCat ara renega d'algunes de les votacions que va fer l'espai del qual és hereu, com el suport a les recents reformes laborals. Tot i això, cal matisar que bona part del vot d'ordre no ha desaparegut, sinó que s'ha traslladat a Catalunya cap al PSC, en bona mesura. Per això, com en el cas de Sánchez, els catalans no identifiquen el PSOE com un partit d'esquerres -encara que ell s'ho digui-, sinó que el puntuen amb un 5,1 en una escala ideològica de l'1 al 10 -d'esquerra a dreta-. A l'abril, li posaven un 4,9.
 
DIPUTATS CATALANS AL CONGRÉS DE PARTITS QUE NO ES DEFINEIXEN D'ESQUERRES

 
5- Torna el català emprenyat: Les preocupacions dels catalans tornen a girar entorn de qüestions polítiques, deixant de nou l'economia una mica de costat, malgrat la incipient crisi que es torna a veure a l'horitzó i les desigualtats socials existents. Els polítics i la política són el principal problema per al 23,3% dels catalans, essent la qüestió més citada, quasi deu punts més que en el baròmetre previ als comicis de l'abril, i tres punts i mig més que la mitjana estatal. A tot l'Estat, igualment, lidera el rànquing l'atur, citat com a primera preocupació per un terç dels ciutadans, mentre que a Catalunya només ho és pel 17,7%.

Altres qüestions com la independència de Catalunya (7,3%) també són molt més citades entre els catalans, els quals tornen a estar més fixats per qüestions eminentment polítiques, fins i tot abans de la sentència del procés. Potser per això, Catalunya és el territori de l'Estat més mobilitzat, ja que un 73,4% dels enquestats hi diuen que segur que votaran el 10-N, sis punts més que la mitjana estatal i per sobre de qualsevol altra comunitat. Només la de Madrid s'hi acosta una mica, i algunes se situen per sota del 60%.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació