La Cambra reclama un «referèndum acordat» i diu que el model espanyol condemna Catalunya a la «pobresa»

Joan Canadell demana a les cambres catalanes que pressionin perquè Europa forci Espanya a negociar

El president de la Generalitat, Quim Torra, amb el president de la Cambra, Joan Canadell.
El president de la Generalitat, Quim Torra, amb el president de la Cambra, Joan Canadell. | Pep Martí
29 d'octubre del 2019
Actualitzat el 30 d'octubre a les 11:29h
La nova Cambra de Barcelona, sorgida de les eleccions del mes de maig, ha presentat avui els eixos estratègics de la nova direcció de la institució, sorgida de les eleccions del maig passat. El president, Joan Canadell, ha intervingut per explicar les claus de futur de la Cambra. "El nostre repte és posar la Cambra al servei d'un nou model econòmic de país per a la Catalunya del 2040", ha exposat Canadell. 

El president de la Cambra ha afirmat que "Catalunya ha continuat creixent, tot i formar part de l'Estat", ha dit Canadell, un Estat que continua al davant d'Europa en atur, corrupció i mancances democràtiques. "Sense el dèficit fiscal, Catalunya podria gaudir en deu anys d'una situació similar a la d'Àustria". Canadell ha assegurat que "no podem acceptar que qui presdieix el govern espanyol no estigui disposat a dialogar i a trobar una sortida acordada al procés català". Ha estat molt crític amb Pedro Sánchez i ha fet una apel·lació a la resta de cambres catalanes perquè pressionin Europa per aconseguir que l'Estat es mogui i accepti negociar un "referèndum acordat".  

Canadell ha afirmat que un Estat català seria una millora substancial per la societat catalana, especialment pels sectors populars. El problema per obtenir unes millores socials importants, com seria un salari mínim de 1.400 euros, ha assegurat, no es pot assolir amb una pressió fiscal tan alta a canvi d'un servei d'infraestructures que pertocaria al creixement català. Pel president de la Cambra, Catalunya es troba en un "cul de sac" i el model de desenvolupament espanyol "condemna els catalans a la pobresa".     


El president de la Cambra ha qualificat l'1-O com "la data més important de la història recent" i ha apel·lat a la "unitat" dels partits polítics. Ha fet també autocrítica: "Encara no hem explicat a una part de la societat catalana perquè ens cal un nou Estat i quin país volem i podem ser". 

"Llibertat presos polítics!"

Canadell s'ha referit a "l'empresari Jordi Cuixart" per referir-se a la sentència de l'1-O i ha recordat que fa dos anys que és a la presó. Ha reclamat "el retorn dels exiliats i l'alliberament dels presos polítics", afirmació que ha desfermat un fort aplaudiment i crits de "llibertat presos polítics!" a la Llotja de Mar. 

Aquest dimarts, la nova Cambra de Comerç, sorgida de les eleccions que van dur a la junta de govern la candidatura independentista presidida per Joan Canadell, ha presentat els seus eixos estratègics per als propers anys en un acte a la Llotja de Mar presidit pel president de la Generalitat, Quim Torra. L'acte porta per títol “Catalunya 2030-2040. Construïm un nou model econòmic de país”.   

Després del president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, han participat també la vicepresidenta primera, Mònica Roca, junt amb el president de la Cambra de Sabadell, Ramon Alberich; el president de la Cambra de Girona, Jaume Fàbrega; el president de la Cambra de Reus, Jordi Just, i el president la Cambra de Palamós, Pol Fages.

Quinze eixos de treball

La Cambra ha presentat els quinze eixos centrals de treball que han de permetre avançar en la Catalunya 2040 per la qual vol treballar: la internacionalització de l'economia; les infraestructures descentralitzades; Barcelona com a porta d'entrada del turisme; la formació com a clau de futur; un model econòmic d'alt valor afegit amb salaris dignes; l'impuls a la creativitat, la innovació i el talent; a l'emprenedoria i les start-ups; una economia digital que impliqui nous models de relacions laborals, de comercialització i negociació; una aposta per la sostenibilitat; una sobirania energètica basada en les renovables; una major proximitat per part de les cambres; una simplificació administrativa; el combat contra les pràctiques oligopolístiques; unes estructures més eficaces per a la nova economia i un nou sistema fiscal.

L'acte ha comptat, a més de l'assistència dels presidents de les Cambres de Catalunya, amb la de representants del món institucional, empresarial i polític. Ha estat la primera  presentació dels eixos estratègics de la Cambra a la societat civil, després que al maig passat, la candidatura independentista Eines de País sorprengués tothom amb una nítida victòria i portés un equip explícitament sobiranista a conduir els regnes d'una de les grans corporacions econòmiques del país.

Tensions amb la Cambra d'Espanya

Els sectors econòmics tradicionals encara estan assumint el gir donat per la irrupció d'Eines de País a la Cambra de Comerç, després de dècades de gestió més ortodoxa. Recentment, l'entitat ha iniciat un programa de consultes internes als seus associats per preguntar-los sobre qüestions d'actualitat. La primera ha estat sobre els efectes que tindria la independència de Catalunya en els seus negocis. Un 76% d'autònoms i petits empresaris consideren que seria positiva per l'economia.

La Cambra també ha trencat anys de silenci sobre el moment que viu políticament el país. Una declaració del ple cameral es va posicionar en favor d'una aturada de país després del veredicte del Tribunal Suprem i va qüestionar la sentència de l'1-O. Aquesta posició ha provocat una forta enganxada amb la Cambra d'Espanya. Aquest és el context en què la Cambra ha presentat el seu pla estratègic.