Laura Borràs: «Els nostres vots són sagrats, no els podem regalar a canvi de res»

Va entrar en política per la campanya de les eleccions del 21-D i aquesta ja és la seva cinquena campanya electoral. Laura Borràs (Barcelona, 1970) és una de les veus de referència de Junts per Catalunya (JxCat) i el 10-N s'estrena com a candidata de la formació al Congrés dels Diputats en una convocatòria atípica i fruit del bloqueig a l'Estat. A l'abril va ser la número dos de Jordi Sànchez i ara, després de la inhabilitació dels presos de JxCat, ha d'assumir el lideratge de la llista. En aquesta entrevista a NacióDigital, Borràs repassa tots els prismes d'una campanya especialment complexa a la qual acudeix amb un lema: "Per la independència, ni un vot enrere".

- En les últimes eleccions van obtenir set diputats sota el lideratge dels presos. No tenir-los al capdavant els pot perjudicar aquest 10-?

- Ells hi són. Hi eren abans, i hi són ara. El que vol fer l'estat espanyol és invisibilitzar-los, prendre'ls els seus drets polítics i ara, definitivament, inhabilitar-los. Però nosaltres som aquí pel que ells van fer i pel que va representar l'1-O, i per tant, siguin o no siguin formalment a les llistes, ells hi són.

- Voldreu que hi juguin un paper determinat, en campanya?

- Quan eren candidats, el seu paper va ser extraordinàriment restrictiu per part de la Junta Electoral Central (JEC). Ara que no són candidats és evident que encara serà més difícil. Continuen sent un referent per a moltíssimes persones. Nosaltres sempre farem d'altaveu d’aquesta injustícia, perquè som aquí per això que ells van fer possible.

- Vostè que els visita molt sovint: quin missatge li traslladen de cara a les eleccions del 10-N?

- Els visito amb molta freqüència, setmanalment. Les setmanes abans de la sentència van ser molt difícils, sobretot perquè patien molt per les conseqüències que tindria en els àmbits familiars. Les especulacions i els anys de presó els desestabilitzaven molt. En canvi, el dia de la sentència vam tenir l’oportunitat de rebre una trucada del conseller Josep Rull. Vam posar l'altaveu -va trucar a un telèfon autoritzat- i vam escoltar la veu d’algú que acaba de rebre una sentència de 10 anys de presó, però que tenia un missatge d’esperança. Per això nosaltres diem això de "ni un vot enrere".

"El camí és buscar una mediació: si no ets capaç de resoldre el problema per tu mateix, busca una mediació que ajudi a posar el focus allà on cal, que és la política i no la repressió"

- En les anterior eleccions, un dels grans debats per a l’independentisme va ser quines línies vermelles es posaven per dialogar amb Pedro Sánchez. Tenint en compte el to del candidat del PSOE, de molta duresa i amb l'aïllament del president Quim Torra com a interlocutor, es donen ara les condicions per negociar amb ell?

- La política vol dir seure i negociar. Poder parlar de tot allò que és a l'origen del problema, si és que tu vols ser part de la solució. Nosaltres estem demostrant que volem ser part de la solució, i Sánchez es manté com a part del problema. Té la responsabilitat de desbloquejar el problema, però prefereixen continuar autobloquejats que desbloquejar la situació a Catalunya. Ja hem vist que la sentència no és una resposta, ni una solució. Només agreuja el problema. Continuem sent allà on érem: asseguts a la taula del diàleg de la qual ell es va aixecar. El camí és buscar una mediació: si no ets capaç de resoldre el problema per tu mateix, busca una mediació que ajudi a posar el focus allà on cal, que és la política i no la repressió.
 
- Per d'on ha de venir, aquesta mediació? Ha de ser internacional o a nivell espanyol?

- Som a la taula, volem resoldre el problema. Hem estat dient des del primer dia, i aquest era un dels punts de l'acord de Pedralbes, que una mediació internacional podia donar fe al que plantejaven les parts, com s'ha fet en altres conflictes polítics arreu del món, i aconseguir trobar el camí de la solució. Però ni tan sols estan segurs de poder plantejar allò que defensen davant d'un tercer o d'un àrbitre perquè el seu és el camí de la repressió més desfermada, com la que estem veient avui.

- La gran pregunta, en essència és com forçar l'Estat a negociar. Què més ha de fer l'independentisme perquè Sánchez dialogui?

- La força que permet la negociació sempre són els vots, en democràcia. Cal omplir les urnes de vots perquè, si es pensen que ens rendirem, que desapareixerà l'independentisme, vol dir que no coneixen la determinació del poble de Catalunya. Les urnes han de ser sempre la força perquè les urnes són la solució i capacitat de negociar, de dialogar i de trobar una resposta. Nosaltres vam dir que no donaríem els nostres vots a canvi de res: com podem menystenir la força de la gent? Com podem oblidar-nos del mandat de l'1-O? Som allà per fer-lo vigent amb la força dels vots. Com actuen ells? Ara ho hem vist amb la sentència: més repressió i més violència, sense buscar cap solució. Doncs trobem-la: fem un referèndum. Si no reconeixen el que vam fer, fem-ne un de pactat. Els independentistes no desapareixerem, no desistirem.

"Com podem menystenir la força de la gent? Com podem oblidar-nos del mandat de l'1-O? Som allà per fer-lo vigent amb la força dels vots. Com actuen ells? Ara ho hem vist amb la sentència: més repressió i més violència"

- Però com es parla d'autodeterminació, com es força algú a parlar d'aquest afer, quan aquest algú nega que existeixi aquest dret? L'independentisme, encara que aconsegueixi acostar-se als 25 diputats amb la suma de JxCat, ERC i la CUP, pot no ser decisiu per la governabilitat i per tant perdre capacitat negociadora a Madrid.

- Fixem-nos que les xifres per determinar la governabilitat o ingovernabilitat són sempre relatives. Pots ser decisiu tenint cinc diputats o tenir-ne quinze i no servir per res.

- Com passa amb el PNB.

- Sí. Les xifres venen donades pels contextos. És evident que com més vots tens, més escons i representativitat tens, i això et dona major força per fer efectius els teus plantejaments. L'Estat no reconeix l’autodeterminació, però tampoc molts altres drets: estem parlant d'una reculada sense precedents en democràcia. La sentència posa en joc el dret a concentració, reunió i manifestació, és a dir, drets fonamentals que estan sent-nos arrabassats. Espanya està mostrant el seu rostre més autoritari i ens hem de mantenir ferms en la democràcia. Aquesta és la força de la representació. En democràcia, són les urnes les que et donen la força.
 
- Posen horitzó temporal a aquest referèndum d'autodeterminació que volen pactat?

- El president va fer una proposta al Parlament per exercir aquest dret a final de la legislatura. El que hem de veure és de quina manera els partits segueixen el mandat del carrer i de les urnes de l'1-O, i aquesta representació ens ha de donar la força per fer efectiu el referèndum d’autodeterminació. Posar dates ha estat un dels problemes previs en la història recent de l'independentisme. El president va parlar del final de la legislatura sense que això representi una data en concret. Haurem de veure com els partits entomen aquesta responsabilitat.

- Com encaixen el referèndum de l'1-O i la declaració d'independència del 27-O, que ja han complert dos anys, en aquest nou calendari?

- L'1-O és perfectament vigent en el seu esperit, perquè el que està passant ara és fruit d'aquell dia. El veredicte vol ser la venjança de l'estat espanyol, i demostra fins a quin punt el referèndum va ser una victòria. Una victòria massiva del poble de Catalunya: quan el carrer i les institucions van agafades de la mà, som imparables. Poden posar persones a la presó, però no aconseguiran fer-nos creure que allò que van fer és un delicte, que és el que ells pretenen. I com reaccionen? Enviant policia. A més urnes, més policia. Aquesta és una resposta d’un altre temps. Malauradament, és el temps on està instal·lat l'Estat, que està investigant, com va dir el ministre Marlaska, qui hi ha al darrere del Tsunami Democràtic. Una plataforma que planteja actes de desobediència civil pacífica no-violenta, i ells es preocupen de qui hi ha al darrer i no al davant.

"L'1-O és perfectament vigent en el seu esperit, perquè el que està passant ara és fruit d'aquell dia. El veredicte vol ser la venjança de l'estat espanyol, i demostra fins a quin punt el referèndum va ser una victòria"

- Els aldarulls posteriors a la sentència donen força al procés i a la negociació o fan que l'Estat pugui reduir l’independentisme a un problema d'ordre públic?

- L'independentisme, per a l'Estat, és un problema majúsucul. Només hi responen amb antidisturbis. Per anar en contra de l'independentisme, són capaços de retallar la base de la democràcia. Aquest Estat enfollit que practica la persecució sistemàtica de la dissidència política només genera més problemes. Després es queixa dels aldarulls o de les respostes, però posem el focus en qui està generant els problemes. Aquesta és la qüestió. Mentre persisteixin en l'agressió, que és la que generen renunciant a la política, i no atenguin les reivindicacions que legítimament estem oferint des dels partits independentistes, és quan es desfermen vies que generen altres problemes col·laterals.

- Després de les eleccions del 10-N hi haurà més marge perquè Sánchez li agafi el telèfon a Torra? O tot seguirà igual?

- Hem de pensar que en algun moment Sánchez haurà d'assumir que haurà de fer política. Si no, que deixi d'enganyar la gent. Si el que vol és un estat repressor, en el qual el ministre de l'Interior es pot permetre el luxe de comparar un moviment cívic amb el terorrisme d'ETA... Què buscarà? Un govern com el de Sánchez deixa molt difícil a la ultradreta fer d'ultradreta. Tenen una ministra [Dolores Delgado, Justícia] que va marxar d'un acte a Mauthausen perquè sent parlar de presos polítics, però que fa de notària major del regne quan sent crits de "Viva Franco" al funeral d'Estat que ofereixen a la mòmia del dictador. La ultradreta ho té difícil per desmarcar-se del que representen Sánchez i els seus ministres, i per tant la seva antipolítica.
 
- Li estan agradant les imatges dels aldarulls d'aquests dies al carrer?

- Som un poble tan extraordinàriament pacífic que veure un contenidor en flames ens preocupa, ens afecta. I, per tant, clar que no m'agrada que hi hagi imatges al carrer que no són les que estem acostumats a veure en una ciutat com Barcelona. Però posar el focus en les imatges és treure responsabilitats a qui les té totes, que és qui genera aquest problema. El problema és la violència que representa la sentència. I després hi ha hagut aquestes reaccions, que són l’expressió d'aquesta indignació, aquesta ràbia, i també del no-camí que deixa qui ha de fer política, que és qui ha d'oferir camins. Qui es nega en banda a fer això és l'Estat, i aquesta és la seva gran irresponsabilitat.

- Abans es queixava que una de les respostes predilectes de l'Estat en direcció a Catalunya era l'enviament d'antidisturbis. Però també hem vist imatges dels Mossos d'Esquadra carregant contra manifestants. Què en pensa? Està contenta amb l'actuació de la policia catalana?

- Són imatges que no m'agraden gens. No les vull haver de veure per part de cap policia, però encara menys dels Mossos d'Esquadra. Perquè és la policia de Catalunya, que ens va defensar el 17 d'agost amb els atemptats terroristes i també qui l'1-O va actuar com a policia judicial però que la gent va sentir com a seva. Les imatges dels últims dies no m'agraden en absolut, les he criticat i he emplaçat a que s'hi posi remei. És a dir: que els Mossos que actuen en el marc de la Brimo ho facin d'acord amb els protocols dels Mossos. I totes les imatges que siguin fora dels protocols cal que siguin investigades, analitzades i que es prenguin les mesures oportunes. Aquesta és la direcció en la qual s'ha de treballar: no tolerar aquestes imatges perquè són intolerables per la ciutadana, i prendre les mesures que el mateix president ja va anunciar en seu parlamentària, com ara una comissió d’investigació. No volem veure accions així perquè no són representatives de la nostra policia, han de ser erradicades.

"[Les actuacions dels Mossos] Són imatges que no m'agraden gens. No les vull haver de veure per part de cap policia, però encara menys dels Mossos d'Esquadra

- El conseller d'Interior, Miquel Buch és responsables d'aquestes imatges en tant que responsable polític dels Mossos?

- És el conseller d’Interior, i per tant el cap polític de la policia. Quan parlem de depuració de responsabilitats -no sóc experta en el cos de Mossos ni en la conselleria-, ja s’establirà quin és el canal per decidir com funcionen els comandaments, qui dona les ordres i com actuen els agents. Com que no sé com funciona, i no és la meva conselleria, no gosaré dir com s’han de fer les coses.

- Roger Español, candidat al Senat, ha demanat la dimissió del conseller.

- Quan sortim al carrer, la gent ens demana unitat. I JxCat és la primera baula d'aquesta unitat que ens demana la gent. No som un partit polític, som diversos grups parlamentaris que incorporen una diversitat de procedències molt gran. Español representa com ningú la violència de l'Estat contra la ciutadania de Catalunya. Quan ara veu la Policia Nacional espanyola utilitzant bales de goma, prohibides pel Parlament, reviu tota la situació. Igual que demana la dimissió del conseller Buch perquè detesta la violència policial i els episodis que hem vist, també demana la dimissió del ministre Marlaska perquè és a qui respon la policia espanyola. Jo no demanaré públicament la dimissió d'un company del Govern, perquè entenc que hem de fer fortes les institucions.
 
- I demanarà la dimissió de Buch en privat?

- (Riu) Vull dir que li estic parlant de la fortalesa de les institucions. Si jo sóc alguna cosa, és una persona lleial. Per tant, els que busquin deslleialtat en mi, no la trobaran. Ara: sí trobaran aquesta veu independent i aquesta veu crítica, que no nega allò que està passant. I allò que està passant no podem negar-ho, també en els abusos policials que hem vist i no volem veure.

- Els abusos policials es frenen amb un relleu del conseller d'Interior o amb canvis més profunds al cos? És a dir: erradicar la violència policial depèn de cessar Buch o de més coses?

- No sóc especialista en Mossos, però hi ha moltes veus que parlen que la problemàtica que hi pot haver inherent en aquesta situació té a veure amb la Brimo. Desconec si la situació és susceptible de ser modificada amb resultats -com voldria veure la gent- a curt termini, substituint el conseller o emprenent reformes amb més profunditat.

- La CUP es presenta per primera vegada a les eleccions. És qui més bel·ligerant és amb Buch. Temen perdre vots en aquesta direcció?

- El conseller Buch no va a la llista de JxCat al Congrés, és membre d'un Govern de coalició i les conselleries afecten dos partits polítics, en aquest cas JxCat i ERC. Què puc aportar jo? La feina que jo he fet. La CUP diu ara que s'afegeix a l'escenari espanyol, on tradicionalment no han concorregut, i ara han descobert aquesta excepcionalitat. Benvinguts, nosaltres ja hi érem, per això vam anar a Madrid: per fer valdre els vots de la ciutadania. Ara ERC modifica la seva manera de veure les coses i diu que potser amb aquest PSOE no podem parlar. Nosaltres ja ho havíem dit, i els nostres vots són sagrats, no els podem regalar a canvi de res. No podem menystenir el vot de la ciutadania. De franc, els nostres vots no es donaran mai, perquè ens hi juguem molt.

"No sóc especialista en Mossos, però hi ha moltes veus que parlen que la problemàtica que hi pot haver inherent en aquesta situació té a veure amb la Brimo"

No podem tenir la frivolitat de donar els vots a qui té de ministre Marlaska, o fer president algú que està dient que cal investigar el Tsunami Democràtic quan és una organització que només proposa accions de desobediència civil no violenta.Aquest és l’escenari en el qual ens hem trobat. La CUP proposa coses, i nosaltres ja hi érem, com quan diuen que volen anar a parlar amb el rei. D'acord, ja hi hem anat. A l'altre costat hi ha ERC, que diu que ja hi tornarem una altra vegada, amb força… Nosaltres no hi tornarem, hi estem tornant cada dia en cadascuna de les accions que fem, en fer-nos forts, en sol·licitar que es faci política. Cal no malgastar ni un sol vot que ens sigui concedit. No ho vaig fer abans, no ho faré ara.

- ERC va proposar un punt conjunt del programa a favor de l’amnistia dels presos. S'han arribat a asseure a negociar aquesta qüestió?

- No hem rebut cap oferta. La nostra oferta per la unitat hi ha estat sempre, i sempre és per ser més forts. Hi ha gent que diu que concorrent per separat som més forts, però en les últimes cinc eleccions no he vist en cap d'elles que el fet d’anar-hi per separat ens hagi donat més força. Què demana la gent? Que siguem forts. Per ser forts, hem d'estar junts. No cal que parlem de l’alliberament dels presos: és evident que el volem. Siguem francs i acceptem que per ser decisius hem de poder ser més forts. Demanem aquests vots per poder ser forts. Altres vots que han estat confiats en base a aquesta fortalesa, han estat totalment menystinguts, han estat donats de franc. Ho va dir Sánchez amb molta claredat: "Moltes gràcies pels seus vots a canvi de res". Això, un votant de JxCat, no s’ho sentirà mai a dir del president del govern espanyol en funcions.
 
- ERC va anunciar aquest vot a canvi de res que vostè recorda en una roda de premsa amb Bildu. Què pensa JxCat del fet que el seu soci de Govern a la Generalitat es coordini millor amb l'esquerra abertzale que amb vostès?

- Això li hauria de preguntar a ERC, no a nosaltres. Quan es parla de la unitat, sempre cal preguntar a qui la rebutja, no a qui l'ofereix. L'oferta de coordinació total, màxima i permanent l'hem ofert, l'oferim i l'oferirem. Se li ha de preguntar a qui prefereix coordinar-se amb altres que no pas amb qui governa a Catalunya. El que és evident ara és que aquesta diferència d'estratègia, que és molt legítima, i és una estratègia de partit. Nosaltres continuem amb una estratègia de país. La solució només es podrà produir quan l'Estat percebi que hi ha una unitat. Si no, fem fort José María Aznar, que va dir que abans es trencaria Catalunya que Espanya.

- Al Govern hi ha hagut turbulències des de l’inici de la legislatura. Serà capaç de resistir la campanya electoral?

- El Govern és de coalició i els executius de coalició passen tensions. H ha d'haver una lleialtat institucional que ha de transcendir els partits. Almenys parlo per mi: quan jo era al Govern i hi havia crisis, problemes i vagues en l'àmbit dels metges i dels mestres, la meva solidaritat amb els consellers va ser màxima. No entendria fer-ho de cap altra manera: el rol institucional que requereix ser al Govern implica posar per davant les qüestions de Govern, i cap mena d'altre interès. Perquè aleshores sí que és un interès espuri. Quan formes part d'un executiu, t'ha de preocupar tota la ciutadana de Catalunya, no respondre interessos de partit.

"Quan formes part d'un executiu, t'ha de preocupar tota la ciutadana de Catalunya, no respondre interessos de partit"

- ERC és un soci de Govern lleial, des del seu punt de vista?

- M'està preguntant sempre sobre el Govern, i jo vaig formar-ne part fa set mesos. Mantinc la lleialtat l'executiu fins i tot set mesos després, però no em correspon actuar com si fos consellera quan no ho sóc. Hi ha tot de preguntes que espero que també els faci als companys d’ERC o als membres del Govern.

- Per descomptat. Però vostè té una molt bona relació amb el president Torra i està a l'òrgan de coordinació de JxCat. Unes eleccions al Parlament són inevitables?

- Unes eleccions són sempre elements de turbulència i de separació si no vas junts. Si vas junts, parlem-ne. Però com que la voluntat no és aquesta, com que es posen per davant els interessos de partit i no els de país, això genera turbulències. El que els feia veure als companys d'ERC és: com és que allà havíem de salvar el soldat Ryan -Pedro Sánchez- i no ho hem de fer a Catalunya? Si unes eleccions eren dolentes a Espanya perquè desestabilitzaven, com és que aleshores aquí és bo? Tenim clar quin és l'ordre de prioritats? Tenim clar per qui treballem i com hem de servir el país? Quan seran les eleccions aquí? Quan arribi l'ocasió, ja en parlarem. Però ara atenem el 10-N.
 
- Aquestes eleccions catalanes seran amb Laura Borràs com a candidata de JxCat a la presidència de la Generalitat?  

- Si li estic dient que no parlem de les eleccions a Catalunya, imagini's parlar de candidats. Ja sé qui hi ha altres persones de dins dels partits que en parlen, però ara no toca. Ara toca estar al costat del Govern, de la situació d’emergència, la gent ens ho demana. Treballo al servei de la unitat.

- Com afronten el procés de l’euroordre contra Carles Puigdemont? Si l'empresonen a Espanya, hauria de ser de nou candidat a la presidència de la Generalitat?

- Al president no li cal ser candidat a cap elecció, perquè és el president legítim. El 155 no podia destituir el Govern, ni dissoldre el Parlament. Espero que l’euroordre sigui un nou descrèdit per a la justícia espanyola, i que sigui un revés més que demostri que per poder aconseguir justícia cal estar en territori europeu, no en territori espanyol. El territori espanyol només ens ofereix venjança per les persones que tenen una legítima aspiració democràtica a que les seves idees siguin refrendades en el conjunt de la gent.

"Espero que l'euroordre contra Puigdemont sigui un nou descrèdit per a la justícia espanyola, i que sigui un revés més que demostri que per poder aconseguir justícia cal estar en territori europeu, no en territori espanyol"

Espero que no hagi d'ingressar mai més en cap presó espanyola ningú. Ni el nostre Govern legítim ni els nostres joves que es manifesten al carrer, detinguts arbitràriament o posats en règim d'aïllament perquè són independentistes i perquè són catalans. Els abusos que van patir de presó preventiva els nostres companys líders socials i polítics l'estan vivint ara els altres presos polítics. És això contra el que hem de lluitar.

- Els detinguts pels aldarulls dels últims dies són presos polítics?

- Un pres polític ve determinat no per la culpabilitat o innocència dels seus fets, sinó pel fet de ser considerat pres per la seva ideologia. És evident que la ideologia de les dirigents que són a la presó la coneixem, perquè són representants públics i les han expressat, però persones que són aïllades, pretesament considerades terroristes, com passa en alguns dels casos dels detinguts del 23 de setembre, estan aïllades i són considerades terroristes perquè són independentistes catalans. Tots hem d’estar units fent front a una retallada de drets que ens afecta a tots per igual.

- En quin punt es troba la reordenació de JxCat?

- El nostre és un espai polític complex, i inclou un determinat partit, el PDECat, que sí que té una estructura i una organització a l’ús. Però hi ha altres elements, com ara els grups parlamentaris a Catalunya, a Madrid i a Europa -encara que s’estiguin retallant els drets de Puigdemont i Comín-, i també la Crida, que fan que sigui és un espai molt complex a l'hora de trobar la manera d'organitzar-lo logísticament. L’actualitat no ha permès que aquests debats puguin fer-se de manera pausada i tranquil·la. Segurament hauríem pogut posar com a prioritat la reorganització, però hem decidit prioritzar el país. La reorganització arribarà, perquè és el que es reclama des de diversos àmbits, però cal fer-ho amb temps i concurrència de tots els actors.
 
- Acabarà amb acord?

- Vull pensar que sí. Almenys jo treballaré perquè aquest acord es produeixi. Podem oferir els resultats que hem aconseguit: ser la força independentista majoritària al Parlament, ostentar la presidència de la Generalitat, i tenir una presència municipal al territori. JxCat és una realitat, per més que molts continuïn ancorats en el passat i ens vulguin col·locar etiquetes de partits que ni existeixen. Persones que no teníem cap mena de presència política ara hi som per treballar en aquest context de sumar per treure el país de l’excepcionalitat. L'acord ens ha de fer més forts.

- Hi ha tres actors: PDECat, JxCat i la Crida. Tots tres han d'acabar sota el mateix paraigua de Junts per Catalunya o bé la Crida acabarà anant per separat per després posar en marxa una coalició electoral?

- Ho hem de poder veure. Jo sóc membre de la Crida, vaig ser una de les persones més votades al congrés fundacional i formo part de la seva direcció. I a JxCat hi sóc com a independent. En aquest cas, cadascuna de les organitzacions ha de prendre les decisions a partir dels òrgans que té articulats per fer-ho i després ha de poder, en igualtat de condicions, plantejar-se quina és la millor estratègia per afrontar un objectiu comú en tot aquest espai.