El despertador: 31 d'octubre

Llum al final del túnel

El sobiranisme comença a compartir el diagnòstic. Ha calgut una patacada però no hi ha altra sortida que fer-ho junts i sent-ne més. Avui també són notícia la campanya del 10-N que comença, el dinar de Montilla i Pujol, la Constitució aprovada al Congrés i Elionor de Borbó

per Ferran Casas , 31 d'octubre de 2019 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Pedro Sánchez és un polític sense ideologia. El més tàctic de tots els inquilins que ha tingut la Moncloa els darrers quaranta anys. Va intentar ser president amb Ciutadans i quan es va veure desallotjat del poder al partit va aflorar el polític d'esquerres, no només federalista sinó plurinacional i indignat amb l'Íbex-35. Un cop a la Moncloa, ho va intentar amb el diàleg i amb Podem i ara, de tot allò, res de res: tracta de guanyar-se els vots de Ciutadans i no ser menys dur amb Catalunya del que ho és la dreta.

I com que el PSC ja pinta el que pinta dins el socialisme espanyol (més aviat poc perquè van arribar a la conclusió que el més còmode era confondre's amb el paisatge a Ferraz) ja no li cal ni incloure el federalisme al programa electoral. Quan Miquel Iceta va saber de l'esborrany de programa va trucar esgarrifat a Ferraz. El missatge per a Catalunya, els va recordar, havia de ser alguna cosa més que els cops de porra de la policia. I a Ferraz l'han esmenat perquè no sigui dit perquè ahir, a Viladecans, el candidat del PSOE no va dir ni piu de federalisme o plurinacionalitat. Insults als independentistes equiparant-los a l'extrema n'hi va haver a dojo, això sí. De fet, els socialistes espanyols sempre han defensat el federalisme amb la boca petita i per la pressió del PSC i mai l'han posat en pràctica amb totes les conseqüències.

Més val, per tant, ser constructius. Com ho va ser el debat d'ahir a l'Ateneu organitzat per NacióDigital i Sàpiens amb Joan Tardà, David Fernàndez, Sonia Andolz, Pilar Calvo i Xavier Domènech. Autocrítica i crítica, mirada llarga, propostes i sinceritat a parts iguals. Les complicitats, sobretot per la banda de l'esquerra, van ser evidents. Em quedo amb algunes píndoles: "Ni federalisme ni hòsties; bé, hòsties sí", bromejava Domènech en relació amb Sánchez, el tàctic; "com més a tocar tinguem la independència més dur serà l'Estat: Franco va signar més penes de mort el seu darrer any que en els deu anteriors", avisava Tardà; "han assumit que la nostra derrota és la seva degradació i això ens situa en l'excepcionalitat permanent", lamentava Fernàndez; "hem de ser autocrítics amb la desqualificació de l'altre, també nosaltres. No m'agrada gens sentir paraules com nyordos per referir-se als que se senten espanyols", concedia Calvo; i "no han volgut reconèixer cap líder català com a interlocutor", constatava Andolz.

La solució és encara lluny i la campanya que avui arrenca no ens la portarà però el sobiranisme comença a compartir el diagnòstic tal com es va constatar ahir a l'Assemblea d'Electes. Ha calgut una patacada però no hi ha altra sortida que fer-ho junts i sent-ne més perquè les concessions no cal esperar-les. 
 

Avui no et perdis

» Crònica: L'Assemblea d'Electes arrenca com a últim intent per recuperar la unitat; per Pep Martí i Oriol March.

» Amnistia, mediació i autodeterminació: el full de ruta de l'Assemblea d'Electes; per Oriol March i Pep Martí.

» Contracrònica, parlen els regidors: La República arran de poble; per Pep Martí.

» Debat «I ara què?» a l'Ateneu: «Comunitat de població en resistència» busca full de ruta; per Bernat Surroca i Roger Tugas.

» Opinió: «De la 'Generació Princesa' a la 'Generació 14-O'»; per José Téllez.

» Opinió: «Via Laietana»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Opinió: «Joker a la república de Weimar»; per Joan Foguet.

» Sánchez compara l'extrema dreta i l'independentisme «més recalcitrant» a les portes de la campanya; per Andreu Merino.

»
La Veu de Nació: «La castanyada de Sánchez»; per Sara González.

» Dades: La majoria de comarques catalanes no han recuperat el PIB del 2007; per Roger Tugas.

» El Manga Barcelona celebra la 25a edició amb un cartell de luxe; per Víctor Rodrigo.
 

 El passadís

Els ponts no s'acaben de trencar mai en política. I els expresidents de la Generalitat solen tenir una relació cordial. És el cas de Jordi Pujol i José Montilla. Ahir els dos presidents van dinar junts a Casa Jordi, un restaurant de cuina catalana a tocar la Diagonal de Barcelona, i van poder repassar qüestions personals i polítiques. Els escàndols de corrupció han fet que Pujol reduís la seva activitat a la mínima expressió però, de forma discreta, segueix veient molta gent. I no defuig els establiments concorreguts per periodistes i executius.

Vist i llegit

El negoci de la premsa, i singularment la d'arrel digital, és complicat. Crear un diari digital costa pocs diners, tothom acaba sent llegit bàsicament per la petita pantalla del telèfon mòbil i els anunciants diversifiquen cada cop més les seves plataformes i sovint distingeixen poc el gra de la palla. Sobreviu i és competitiu periodísticament qui té lectors i fa continguts de qualitat. També qui fa continguts banals i ofensius o trampes de les més grolleres. Fins i tot inventant-se els redactors (amb foto i currículum inclòs) que no té per donar sensació de "fortalesa". És el que fa el libel PeriodistaDigital, que dirigeix Alfonso Rojo. A les seves fake news hi suma periodistes fake. Ho va explicar David Sarabia en aquest article a eldiario.es

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1978 les Corts espanyoles aprovaven el text de la Constitució espanyola, que es votaria en referèndum el 6 de desembre d'aquell mateix any imposant-se per una àmplia majoria, que va ser especialment notable a Catalunya. El text garantia la unitat d'Espanya i donava vernís de legalitat a la monarquia després que Franco nomenés cap de l'Estat a Joan Carles I. A canvi, donava un marc d'autogovern a les nacions i consagrava drets individuals. Els canvis polítics i socials, sumats a la dificultat de la seva reforma i la lectura restrictiva en àmbits com el territorial, han fet que perdés vigència, sobretot a Catalunya i al País Basc. Al Congrés van votar 345 diputats: 325 a favor, 6 en contra, i 14 abstencions. Aquest vídeo del Preguntes Freqüents de TV3 explicava el complicat procés de reforma.

 L'aniversari

Una de les institucions que blinda la Constitució és la corona. Els grans partits espanyols mai han volgut fer un referèndum sobre el tema. El 31 d'octubre de l'any 2005, avui fa 14 anys, va nàixer l'actual hereva del tron espanyol, Elionor de Borbó, princesa d'Astúries i filla de Felip VI i Letícia. L'adolescent estudia a l'escola de Santa María de los Rosales, de Madrid, on va estudiar també el seu pare i rep una educació molt tradicional. Fa uns dies, amb motiu dels premis Princesa d'Astúries, va fer el seu primer discurs públic.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació