Una nit amb els Sanitaris per la República

Són dos quarts de set de la tarda. Al carrer Marina de Barcelona, la manifestació unitària per la llibertat és a punt de finalitzar. A la Via Laietana, els antiavalots ja formen les línies policials. Queda una hora exacta perquè comenci l'acció convocada pels CDR a la prefectura de la policia espanyola. L'avinguda encara no està tallada al trànsit i, entre turistes i veïns, hi destaca un grup d'una cinquantena de persones, amb motxilles, armilles grogues i casc del mateix color. S'equipen i s'animen entre ells. Uns pocs donen instruccions a la resta. Pocs minuts després, es divideixen en grups i se separen. Són els Sanitaris per la República.

Aquest dissabte, 26 d'octubre, NacióDigital va acompanyar un dels equips de voluntaris que es despleguen, mobilització rere mobilització, per atendre els ferits que es puguin produir durant les càrregues policials. Actuen com a cos preventiu i ofereixen primeres cures  -en molts casos, vitals- abans no arribi el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM).

Aquella nit, els auxiliadors van atendre 74 persones. N'havien de ser 73, però pocs minuts després de suspendre el dispositiu, a les 23.45h, a Passeig de Gràcia, un jove se'ls va apropar demanant ajuda: havia rebut quatre cops de porra al braç. Des de la sentència, ja en són gairebé 800 els manifestants reportats que han necessitat algun tipus de cura.

Des d'ulls buidats a dentadures arrencades

Han vist de tot. Escenes de dolor i pànic tan intenses que ningú s'havia arribat a imaginar setmanes enrere. Ulls buidats, rostres desfigurats i extremitats completament ensangonades. "Hem vist coses molt bèsties. Tant, que pensàvem que ja ho havíem vist tot. Que res ho podia superar. L'endemà, però, vivíem situacions encara més impactants", explica Màrius Pallarès, fundador de Sanitaris per la República. Hi ha voluntaris que, en alguna ocasió, no han pogut seguir i han marxat cap a casa a mitjanit. Era massa dur per a ells. També n'hi ha que han demanat dies de descans per intentar oblidar. Alguns han requerit ajuda psicològica.
 
En Màrius és infermer a l'Institut Guttmann. Aquest dilluns, però, ha començat una excedència d'un mínim de tres mesos per dedicar-se en exclusiva al projecte. "Vaig crear un sistema autogestionable, però l'allau de sol·licituds per fer de voluntaris l'ha desbordat per complet. Ara ens cal ser molt més organitzats i actuar gairebé com una empresa", reflexiona. El 14 d'octubre, dia en què es va anunciar el veredicte del Suprem, coordinava uns 450 voluntaris. Avui en són 850 i n'hi ha un centenar en cua. Més del doble.

Últimes instruccions, consells i un "som-hi!"

Els sanitaris que es van mobilitzar la nit de dissabte havien confirmat la seva disponibilitat el dia abans, divendres, per Telegram. El dia 26 es van haver de muntar dos dispositius: un per anar a Marina i l'altra per Via Laietana. La primera ubicació, on es preveia una marxa calmada i pacífica -i així va ser-, es va convertir en un camp d'entrenament per als nouvinguts. A la segona només s'hi van desplegar voluntaris que ja acumulen algunes nits d'experiència.

Són les 19h. Encara amb algunes escletxes de sol, els ecoalfes -els coordinadors de cada equip, formats per mínim un metge, un infermer, un auxiliar i un comunicador-, donen les últimes instruccions. "Hem d'atendre qualsevol, sigui qui sigui", recorden. "Prohibit donar medicació a ningú, ja ho sabeu", remarquen. "I que ningú parli amb la premsa", adverteixen. Dit això, una breu arenga i un "som-hi!". Toca activar-se. Tothom sap on ha d'anar. En Màrius ja ha comunicat en quins bars, hotels o entrades d'edificis es poden refugiar. Sis equips a la part muntanya -entre prefectura i Urquinaona- i quatre a la part mar.
 
Passen més de dues hores fins que no hi ha les primeres càrregues. Els antiavalots que han baixat de tres furgonetes aparcades al carrer Comtal comencen a dispersar els concentrats. 21.10h. De seguida arriben els primers ferits. Tots, per contusions. La causa? Cops de porra.

En Màrius, que veu que al cantó mar està tot calmat i que no hi haurà enfrontaments, comunica per walkie-talkie a la resta de grups que els equips de la part de baix es traslladen a dalt per reforçar la zona. És per allà -Urquinaona, Pau Claris i ronda de Sant Pere-, per on la policia catalana desallotja els activistes.
 
22.10h. Múltiples trets de foam. Alguns, contra manifestants asseguts a terra. Cal atendre diverses persones per l'impacte de projectils. "Ens hem d'aixecar, aquí no ens podem quedar", apressa un dels sanitaris a les seves dues companyes, que sostenen pels braços un noi amb el braç ensangonat.

Un dispositiu "normal"

Aquest dissabte va ser una nit "tranquil·la". Qualificar així uns aldarulls amb desenes de ferits és fruit d'haver viscut, en paraules de la "Cafu", el "divendres negre". Ella és una de les coordinadores -la resta de dies dirigeix una residència d'avis- i així defineix la batalla campal del dia de la vaga general. "Hi ha imatges que difícilment esborrarem de la nostra ment", confessa.

Tot i ser una nit "tranquil·la", els voluntaris van haver d'atendre un noi que, quan el van localitzar, duia quatre de les seves dents a la mà. Li van saltar per l'impacte d'un projectil de foam, disparat pels Mossos d'Esquadra, directe a la cara. "Hi ha moments que necessites parlar per treure-ho tot; sinó, és difícil de suportar", explica a aquest diari la Júlia. Té 21 anys, és infermera -auxiliar des de fa tres anys- i voluntària de Sanitaris per la República des que es van conèixer les condemnes per sedició contra els líders independentistes. S'hi va apuntar aquell mateix dia.
 
L'amor per la gent

La "Cafu" descriu un sentiment que és compartit per tots o gairebé tots els seus companys. Diu que, quan arriba el moment d'atendre els ferits -el moment de la "gresca", en paraules de la Júlia-, "deixes de tenir por per tu, te n'oblides, i només pots tenir por per ells". "Penses completament en l'altre persona, que és la que realment necessita ajuda", afegeix la jove infermera.

A part de la passió per ajudar els altres i per "defensar el poble", en el còctel de la valentia també juga un paper vital la companyonia i la cohesió entre el grup. Així de clar ho expressa la coordinadora: "Si no confies en el teu company, que s'està jugant el físic com tu, no surts".
 
I, finalment, com es canalitza tanta adrenalina? Dissabte, baixant de Jardinets de Gràcia, uns quants van parar en un bar per prendre alguna cosa i per parlar. Sobretot parlar. "Parlem molt, perquè hem de treure tot el que tenim a dins". N'hi ha, però, que tenen trucs més personals. És el cas de la Júlia, que a la tauleta de nit hi guarda una llibreta on, abans de tancar els ulls per intentar descansar -dormir ja és més difícil- hi escriu tot el que ha viscut. "És la meva manera de buidar-me", confessa.

Molts els veuen com herois -són rebuts entre aplaudiments a cada manifestació-, però son humans. Simplement humans. Humans moguts per un "amor per la gent i el poble" infinits. La filla d'en Màrius té 7 anys. Cada vegada que marxa de casa, ell li assegura que tornarà, però també li diu que potser un dia rebrà mal. Ella renega. Ell replica: "Jo tot això ho faig per tu. No vull que visquis en un món com aquest. Vull que sàpigues que el teu pare va lluitar fins al final".