Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El despertador: 30 d'octubre

I ara què?

Aquest vespre intentarem trobar respostes amb Tardà, Fernàndez, Madaula, Domènech i Andolz. Per ara el sobiranisme no té solucions però l'ajuda que no hi ha alternativa. Avui també són notícia l'Assemblea d'Electes, Messi i l'Espanyol, la Guerra dels Mons i Diego Armando Maradona

per Ferran Casas , 30 d'octubre de 2019 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

"I ara què?" És el que ens preguntarem, avui a partir de les set del vespre, a l'Ateneu Barcelonès. Presentarem l'especial sobre el judici del Suprem i el procés que hem fet amb els companys de Sàpiens (gairebé dues-centes pàgines de revista que podeu adquirir als vostres punts de venda i que els subscriptors de NacióDigital rebreu aviat a casa) i debatrem sobre les expectatives de futur amb Xavier Domènech, Aurora Madaula, Joan Tardà, David Fernàndez i Sonia Andolz. Tractarem sobre com la sentència limita drets de manifestació i acció política però també de quines perspectives té ara el dret a decidir com a "sortida" al conflicte polític i de l'impacte de les protestes contra la sentència. Sara González haurà de fer servir tota la seva traça (que la té) perquè el debat serà intens i caldrà endreçar idees. L'entrada és lliure i us hi esperem a tots!

El moment no és fàcil. El Govern explora el poc marge que hi ha entre el projecte republicà i la gestió de l'autonomia (el darrer trencacolls és Miquel Buch aguantant al càrrec mentre s'expedienten 15 mossos pels excessos policials), els electes independentistes es reuneixen aquest vespre amb més presència institucional que no pas idees concretes per passar a l'acció, i Carles Puigdemont seguirà esperant una decisió de la justícia belga sobre el seu futur.

Tot això en un context que és també electoral i amb el PSOE tancat en banda a qualsevol concessió. Demà comença oficialment la campanya de les espanyoles del 10 de novembre. El CIS d'ahir és una mirada parcial perquè el treball de camp es va fer abans de la sentència i de l'exhumació de Franco. El sondeig no amaga, però, la fortalesa electoral del moviment independentista, que no té solucions però tampoc l'amenaça d'una alternativa.
 

Avui no et perdis

» Entrevista a Laura Borràs (JxCat): «Els nostres vots són sagrats, no els podem regalar a canvi de res»; per Oriol March.

» Anàlisi: El notable ascens de l'independentisme que amaga l'enquesta del CIS; per Roger Tugas.

» Anàlisi: «Entre Waterloo i el diàleg a Madrid: la dicotomia d'ERC»; per Sara González.

» Una nit amb els Sanitaris per la República; per Sergi Ambudio.

» Com evitar que l'Estat et rastregi el mòbil durant l'estudi de l'INE; per Antònia Crespí.

» La Veu de Nació: «La dada que recordarà el 10-N»; per Carles Bellsolà.

» Opinió: «Un Raymond Aron espanyol?»; per Francesc-Marc Àlvaro.

»
Torra situa l'estat propi com a única sortida davant l'empresariat; per Pep Martí.

» Veïns de la Mina busquen diners per portar les administracions als tribunals; per Andreu Merino.

» Opinió: «Castanyada o Halloween»; per Carles Bellsolà.



 El passadís

L'any 1997 es va enderrocar l'estadi de Sarrià després que l'Espanyol vengués el solar pels problemes econòmics del club. On hi havia el camp de futbol s'hi van construir pisos. La casualitat ha volgut que alguns d'ells siguin propietat de Leo Messi, l'astre del Futbol Club Barcelona, que els va adquirir com una inversió. El futbolista argentí viu a Castelldefels. I en un dels pisos de Messi a l'antic Sarrià hi viu un altre jugador del Barça, en aquest cas el lateral hospitalenc Jordi Alba, molt amic de l'argentí.

Vist i llegit

Sergi Pàmies escrivia a La Vanguardia l'article "Violència gasosa, líquida, sòlida i mediàtica". L'escriptor criticava els adjectius emprats a RAC1 i Catalunya Ràdio en definir la manifestació de Societat Civil Catalana de diumenge com a "unionista". Pàmies ho equiparava a la premsa espanyola quan "menteix" en titllar l'independentisme de "colpista i terrorista". Expressions totes elles que, segons ell, invoquen "la discòrdia i el monocultiu patriòtic". Pàmies critica també el programa especial de TV3 sobre les reaccions a la sentència, que "dilueix la frontera entre abús policial, seguretat pública, ordre públic, vandalisme, guerrilla urbana i doctrina". L'escriptor sembla fer un vaticini que defineix com a "autodestructiu": una possible victòria de les tres dretes i un triomf dels independentistes el 10-N en obtenir més del 50% en escons i vots. Veurem.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1938 el cineasta i guionista nord-americà Orson Welles va provocar un autèntic caos a Nord-amèrica amb l'emissió radiofònica de La guerra dels mons. Va demostrar el poder dels mitjans de comunicació de masses informant, a partir d'una novel·la, d'una invasió d'extraterrestres al país. Es va advertir que era ficció però milers d'americans van creure que a Grovers Mill, a Nova Jersey, hi havia aterrat realment una nau alienígena. Una experiència similar, a Ràdio Quito, a l'Equador, va provocar un efecte similar el 1949. Aquí podeu veure el tràiler de la pel·lícula que Steven Spielberg en va fer el 2005.

 L'aniversari

El 30 d'octubre de l'any 1960, avui fa 59 anys, va nàixer a Villa Fiorito, a Buenos Aires, el jugador de futbol Diego Armando Maradona, gran astre d'aquest esport. Maradona va debutar amb 16 anys a la divisió d'honor del seu país amb Argentinos Juniors i després va passar a Boca Juniors i al Barça, on va estar de 1982 a 1984 deixant mostres de la seva qualitat malgrat que la primera temporada va tenir una hepatitis i a la segona una greu lesió fruit d'una dura entrada d'un rival. Del Barça, on va guanyar una Copa del Rei, va anar a parar al Nàpols, on va jugar set anys i va guanyar la lliga i altres tornejos, però també es va començar a relacionar amb la delinqüència i les drogues, que el van posar a l'epicentre d'escàndols i acusacions de dopatge degradant la seva figura.

El zènit del Pelusa va arribar al Mundial de Mèxic de 1986, que va guanyar pràcticament en solitari per al seu país. Va acabar la carrera a l'Argentina i ha anat provant sort com a entrenador, però sense èxit mentre seguia maltractant el seu cos. És un admirador del Che Guevara i va ser amic personal de Fidel Castro i Hugo Chávez. Del geni en recordem les millors jugades fruit de la seva habilitat i rapidesa conduint la pilota per tot el camp, i l'Informe Robinson que li van dedicar. També la cançó d'Andrés Calamaro. Sempre Diego!

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació