Sentència de l'1-O

La justícia belga ajorna la vista per a l'extradició de Puigdemont al 16 de desembre

L'expresident es posarà de nou en mans de la justícia perquè prengui una decisió "amb plena independència i professionalitat"

per Bernat Surroca / Oriol March, 29 d'octubre de 2019 a les 10:23 |
Carles Puigdemont aquest dimarts després de la vista davant de la justícia belga | ACN
La justícia belga ha acceptat la petició de la defensa de Carles Puigdemont d'ajornar la vista per l'euroordre fins al 16 de desembre. En una atenció als mitjans després de comparèixer davant del jutge, Puigdemont ha explicat que quan arribi aquest dia es posarà de nou en mans de la justícia perquè prengui una decisió "de manera independent". La vista d'aquest dimarts, prevista per les nou del matí, ha començat amb uns minuts de retard per qüestions burocràtiques, tal com informat l'expresident. 

La fiscalia belga defensa en aquest moment del procediment la posició de la justícia espanyola. Per això, el ministeri públic del país centreeuropeu demana que s'extradeixi Puigdemont pels delictes de sedició i malversació, tal com reclama el jutge Pablo Llarena. Com va explicar ahir la defensa de l'expresident, aquest posicionament del fiscal podria canviar durant el procediment, que es preveu llarg perquè sigui quina sigui la decisió que prengui el jutge, encara es podrà recórrer.


Durant aquest mes i mig abans de la nova vista oral la fiscalia belga i la defensa de Puigdemont presentaran les seves al·legacions per escrit i el 16 de desembre es trobaran davant del jutge per exposar-les. Aquell dia el magistrat, que ja es va encarregar de la primera euroordre, anunciarà quin dia adoptarà la seva decisió sobre la petició d'extradició.

Mentre es duia a terme la vista, el govern espanyol ha llançat una amenaça a la justícia belga. La vicepresidenta Carmen Calvo ha dit en una entrevista a Onda Cero que la Moncloa "no entendrà" que Bèlgica no extradeixi Puigdemont a Espanya i ha avisat que, si es dona el cas, prendran mesures. Per a Boye, les amenaces de l'Estat "ajuden molt" al cas i ha "agraït" les declaracions de Calvo recordant que estan "molt tranquils" respecte al resultat del procés d'extradició.



El Suprem nega la immunitat a Puigdemont


Puigdemont ja va comparèixer voluntàriament el passat 17 d'octubre davant la justícia belga, a Brussel·les. Va prestar declaració i, després de passar la nit en dependències policials, va ser deixat en llibertat sense fiança i amb la possibilitat de sortir del país amb permís del jutge. Davant dels mitjans, l'expresident i el seu advocat, Gonzalo Boye, van voler destacar que estan a disposició de la justícia i en contacte amb les autoritats belgues.

Després d'aquesta primera declaració, el jutge d'instrucció va concloure que Puigdemont no gaudeix d'immunitat europarlamentària i, per tant, el procediment podia continuar. El líder de JxCat va guanyar les eleccions europees a Catalunya a finals de maig, però les autoritats espanyoles no li van permetre que jurés la Constitució a distància, un tràmit necessari a l'Estat per esdevenir membre del Parlament Europeu. Tampoc van poder recollir l'acta Toni Comín ni Oriol Junqueras. El líder d'ERC, de fet, està pendent que la justícia europea decideixi sobre la seva immunitat. 


Tercera euroordre, ara per sedició

Espanya reclama Puigdemont pels delictes de sedició i malversació, els mateixos pels quals el Suprem ha condemnat els presos polítics. Llarena va emetre l'euroodre poques hores després del veredicte del Suprem i demanant l'extradició només de l'expresident, no pas de la resta d'exiliats. Activar de nou l'euroordre un cop fet públic el veredicte de Manuel Marchena no era un mecanisme obligat ni automàtic, sinó que depenia única i exclusivament del jutge.

Així doncs, Llarena ho prova ara amb els delictes de sedició i malversació. Es tracta de la tercera euroordre que emet l'Estat. Les dues primeres, en què es demanava extradir els exiliats per rebel·lió, van ser rebutjades per Bèlgica i Alemanya en dos revesos per la justícia espanyola. Des que va anar a l'exili, el president del Consell per la República només ha estat uns dies empresonat. Va ser al país germànic, on va passar mesos en llibertat amb mesures cautelars fins que va poder tornar a Waterloo.

En declaracions als mitjans després d'activar-se la nova ordre de detenció, Boye va explicar que el delicte de sedició a Espanya està configurat "de manera poc democràtica" i que, en el cas de la malversació, el codi penal belga diu que hi ha d'haver un enriquiment "que no queda justificat a la sentència". "Teníem clar que s'activaria una nova euroordre, però estem tranquils i ho tenim tot controlat", va dir l'advocat de Puigdemont.

Els arguments per l'extradició, reforçats? 

Experts consultats per NacióDigital apunten que la sentència pot servir per reforçar els arguments de extradir l'expresident de la Generalitat. El constitucionalista Xavier Arbós sosté que Llarena considera que ara està més "reforçat argumentalment" per obtenir una resposta positiva a l'extradició. En la mateixa línia, el jurista Josep Maria Fuster-Fabra creu que Bèlgica hauria d'acceptar l'extradició: "A diferència de les diligències, una sentència és homologable a qualsevol país d'Europa". D'altra banda, el penalista Joan Queralt recorda que Llarena hauria d'explicar per què va retirar les altres euroordres si, com era el cas d'Alemanya, s'acceptava extradir Puigdemont pel delicte de malversació.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació