1 de 10
TEMPORAL

El desbordament del Francolí es va preveure amb dues hores d'antelació

Protecció Civil treballa amb sistemes d'informació que permeten anticipar fenomens meteorològics excepcionals per evitar danys i víctimes

Un dels ponts que el Francolí s'ha endut a l'Espluga de Francolí | ACN
per NacióDigital, 29 d'octubre de 2019 a les 09:10 |
Aquest article es va publicar originalment el 29 d'octubre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El nivell del riu Francolí al seu pas per Montblanc va augmentar tres metres en només cinc minuts dimarts passat. Els registres deixen constància d'aquesta crescuda arrasadora entre les 22:10 i les 22:15. A les 20:42, Protecció Civil va detectar que el riu i les rieres de la zona es desbordarien d'una forma excepcional i va llançar una alerta a través dels ajuntaments, serveis d'emergències, mitjans de comunicació i xarxes socials. Això va ser possible gràcies a una eina pionera de prevenció i gestió de riscos derivats de fenomens extrems, desenvolupada en el marc d'un programa europeu coordinat per la UPC per fer front a l'emergència climàtica.

Concretament, les eines que van permetre aquesta anticipació van ser dues. Per una banda, el sistema europeu d'avís d'inundacions EFAS -European Flood Awareness System-, una plataforma innovadora que proveeix una ingent quantitat d'informació probabilística i de previsions a nivell europeu. De l'altra, l'eina A4CAT, en el marc de la implantació catalana del projecte europeu ANYWHERE, coordinat pel Centre de Recerca en Hidrometeorologia Aplicada (CRAHI) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). L'eina A4CAT també compta amb la informació dels radars de l'Agència Estatal de Meteorologia i del Servei Meteorològic de Catalunya per tenir dades més precises a una escala menor.


"El nostre objectiu sempre és evitar que hi hagi morts en els aiguats. Pensem que l'eina ens ha ajudat a evitar-ne, però ens queda camí fins a arribar a zero i aconseguir minimitzar els danys en tot allò que és evitable durant la gestió", afirma el subdirector general de Coordinació i Gestió d'Emergències, Sergio Delgado, en una entrevista a l'ACN. La depressió aïllada de nivells alts (DANA) de la setmana passada ha causat la mort de tres persones i continuen havent-hi quatre desapareguts. Els pobles afectats, en diversos punts de Catalunya però sobretot en comarques tarragonines com la Conca de Barbarà, es van despertar dimecres amb grans destrosses, infraestructures inundades i paisatges esborrats.

Els danys del riu Francolí. Foto: ACN

 
El primer toc d'atenció

Protecció Civil va albirar cinc dies abans la possibilitat d'un fenomen meteorològic complicat a través del sistema EFAS. Aquest va ser el primer toc d'atenció, que es va traduir en un avís intern. El dilluns, un dia abans, aquesta mateixa eina va advertir de creixements sobtats de rius i rieres al litoral i prelitorial de les comarques de Tarragona i Barcelona. Era una predicció encara no molt precisa, però que va portar Protecció Civil a demanar als ajuntaments que es preparessin per possibles afectacions, senyalitzessin zones inundables i tanquessin els passos a rius, rieres i altres punts crítics. També es van reforçar els efectius de Bombers.

A partir d'aquí, les eines van permetre monitoritzar l'evolució de la situació fins a tenir una imatge, unes dues hores abans, que preveia que algunes zones quedarien inundades pel desbordament excepcional de rius i rieres. L'anticipació també permet moure els efectius de Bombers cap a la zona que rebrà l'impacte més fort i avisar tots els serveis d'emergències que es preparin per a una gran entrada de trucades. A les 10 de la nit, es va registrar un pic de més de 180 trucades en mitja hora.



Cultura de les emergències


Aquestes plataformes predictives tenen entre els seus principals reptes de futur confirmar la màxima fiabilitat -s'han produït algunes falses alertes, però representen un percentatge molt baix- i incrementar el temps de predicció. El següent pas, apunta Delgado, seria poder fer evacuacions preventives de la població.

Amb tot, adverteix que, si bé un percentatge elevat de la població viu en zones inundables a Catalunya, no existeix una cultura de les evacuacions preventives com, per exemple, sí que hi és als Estats Units. "S'ha de treballar, perquè no tenim una cultura que assumeixi amb facilitat les evacuacions preventives. Per exemple, en les nevades i el conflicte de limitar la mobilitat dels vehicles pesants", recorda, amb referència a la prohibició de circular els camions durant la nevada del març del 2018.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació