Puigdemont, una derrota espanyola

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Nou round judicial a Bèlgica. Minuts després que es fes pública la sentència del Tribunal Suprem condemnant per sedició i malversació els líders del procés el jutge Pablo Llarena va activar l'euroordre contra l'expresident Carles Puigdemont. Contra ell i no contra la resta d'exiliats. Llarena vol afinar el tret i avui al matí, després d'una primera declaració davant el fiscal, el líder de Junts per Catalunya té la vista oral davant del jutge.

La fiscalia belga assumeix la tesi de Llarena i el Tribunal Suprem, però els advocats de Puigdemont, amb Gonzalo Boye al capdavant, estan mot tranquils i no veuen cap possibilitat d'èxit a l'extradició. Es podria donar el cas que el delicte de sedició no els encaixés perquè no tingués parangó al codi penal belga i només se l'extradís per malversació. Un escenari molt similar al que es va donar quan l'expresident va ser detingut a Alemanya durant la fase d'instrucció. En aquell cas, el Suprem va renunciar a l'extradició perquè se l'hauria jutjat per causes de menys importància que als seus companys de Govern.  

Sigui com sigui, la carpeta judicial de Puigdemont tindrà, de nou, un fort impacte. Si no és extradit perquè serà una nova derrota de la justícia espanyola, que ja ha qüestionat en repetides ocasions que les euroordres no s'apliquin de manera immediata. L'ofensiva jurídica de l'independentisme a l'exterior, des de Nacions Unides fins al Tribunal Europeu de Drets Humans, es veurà encara més reforçada. 

I si ho és i, per tant, se l'empresona a l'espera de ser jutjat pel Suprem tindrà impacte perquè el terrabastall pot ser monumental i les protestes poden entrar en una fase encara més contundent. Ben segur que, amb la legislatura catalana agonitzant per l'evident falta d'horitzó polític, l'extradició de Puigdemont, que fins ara no s'ha volgut arriscar a perdre la llibertat tornant a Catalunya o travessant la frontera a França -on Espanya pot fer detencions "en calent"-, seria un argument ideal per convocar eleccions. Cridar a les urnes i presentar-lo, de nou, com a cap de cartell. La decisió de la justícia belga tardarà, però, dies en arribar. Cap sortida és ideal per a l'Estat. Coses de no voler fer política i deixar-la en mans dels jutges.
 

---

Avui no et perdis

»Puigdemont s'enfronta de nou a l'euroordre davant la justícia belga; per Bernat Surroca i Oriol March.

»Les extradicions a Espanya, un malson històric; per Pep Martí.

»S'activa la solidaritat amb els empresonats per les mobilitzacions: «Són presos polítics»; per Andreu Merino.

»Opinió: «Tsunamis i aldarulls»; per Maria Vila.

»Opinió: «Menyspreu i càstig»; per Jaume Barberà.

»Sánchez fa bandera de no donar cap marge a l'independentisme; per Sara González.

»La complicada relació entre el cinema i el periodisme; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

L'exhumació de Francisco Franco el passat dijous va ser berlanguiana. La família Franco i la comunitat de benedictins del Valle de los Caídos no volien que el cos del dictador en sortís. El prior, Santiago Canter, que mai ha amagat les seves idees ultres es va enfrontar en repetides ocasions als representants governamentals, encapçalats per la ministra de Justícia en funcions, Dolores Delgado. Estava acordat que només ell accedís a l'església per dir una breu oració però a l'hora de la veritat ho va voler fer amb diversos dels seus companys. Finalment va desistir. El prior estava, malgrat tot, amenaçat: "La primera imatge de l'exhumació pot ser el prior sortint del Valle de los Caídos emmanillat", havien advertit. Al final no va caldre, però la família va poder victorejar el tirà i lluir símbols associats a la dictadura.

Vist i llegit

Canvi a l'Argentina. El peronista d'esquerres Alberto Fernández, que va ser cap de gabinet de Néstor Kischner malgrat que després se'n va distanciar, va derrotar amb claredat el dretà Mauricio Macri, que ara és expresident del país a més de ser-ho del Boca Juniors. A Página 12, el diari progressista de referència al país austral, Liliana Violaescriu un perfil del "president original", que tindrà de vicepresidenta Cristina Fernández, vídua de Kischner i que va ser també presidenta. El perfil serveix per apropar-se a l'antagonista de Jair Bolsonaro.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1991 Alphonsine Arcelín, un metge d'origen haitià que era regidor del PSC a Cambrils, va denunciar que, al museu Darder de Banyoles, s'hi exposava el cos d'una persona dissecada desfermant una forta polèmica que duraria anys. El metge va escriure a l'alcalde de la capital del Pla de l'Estany denunciant la situació a museu d'història natural de la ciutat. El boiximà, que fins al 2000 no va ser repatriat a Botswana per ser enterrat, va ser dissecat el 1830 pels germans francesos Verraux i el 1916 va ser adquirit pel museu Darder, que el va exposar amb normalitat fins que va arrencar la polèmica adquirint fins i tot dimensió internacional. Així recordava TVE la polèmica.

 L'aniversari

El 29 d'octubre de 1924, a la revista esportiva Xut!, una de les més populars en català, hi apareixia per primer cop l'Avi del Barça, que amb el pas del temps s'ha convertit en una de les icones de l'afició blaugrana. De fet, l'Avi està representat a la Masia que hi ha al costat del Camp Nou, que fins fa uns anys era la residència de les joves promeses del futbol base. Com a Avi del Barça, amb barretina, bandera del club i amb la samarreta i els pantalons dels 70, es caracteritzava un veterà seguidor, Joan Casals, de la Penya Barcelonista de Guardiola de Berguedà. El club manté un Casal de l'Avi del Barça a les seves instal·lacions, on es troben els socis més veterans.

 ​Fes clic aquí per rebre'l