28
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
12:11h
Moment clau per a centenars de famílies vulnerables a Barcelona. Després de dos anys, l'Ajuntament posarà punt final al desembre a la prova pilot municipal de renda mínima garantida, que ha aportat ingressos a 952 unitats familiars a través del projecte B-Mincome. L'Ajuntament continuarà assessorant aquestes famílies però ha instat la Generalitat a desplegar el reglament de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), aprovada el 2017.
La tinent d'alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez, ha assegurat que el consistori pot demostrar que les famílies participants en el projecte tenen "privacions materials" i, per tant, dret a accedir a la RGC. En canvi, només un 12% de les 952 unitats familiars la perceben actualment, als barris del Besòs. Segons el director de l'àrea municipal d'Innovació Social, Lluís Torrens, gairebé la totalitat de les famílies que han pres part del B-Mincome podrien ingressar la RGC si es té en compte els diners que ingressen.
El problema arriba quan es valoren altres aspectes. Per exemple, quan interrompen els 24 mesos d'estada mínima al país o quan en una família amb dos progenitors un dels dos adults té una feina amb temps parcial. "Són problemes generats per la pròpia normativa. Són pobres però incompleixen alguna de les altres característiques i queden exclosos", ha valorat Torrens.
El desplegament del reglament de la RGC, en principi previst per a inicis del 2020, permetria segons Pérez transformar els serveis socials municipals i centrar el treball d'aquesta àrea en l'"acompanyament" de les persones.
No desincentiva la cerca de feina
L'Ajuntament farà el balanç definitiu del B-Mincome al desembre però aquest dilluns Pérez ha avançat algunes conclusions en roda de premsa. Segons l'Ajuntament, els beneficiaris del programa han experimentat una reducció de les privacions materials i una millora del seu benestar.
També han vist reduït el seu aïllament social, especialment en el cas de les dones, que representen el 56% del total de beneficiaris de la prova pilot. D'elles, el 84% són titulars de la renda. "El projecte ha permès que per primera vegada participin en la seva comunitat", ha afirmat Pérez.
Les conclusions de l'Ajuntament també assenyalen que la recepció d'una renda mínima no desincentiva la cerca de feina. Tot i la reducció de la pobresa que ha aconseguit el programa -en un 40% de les famílies segons Torrens- hi ha factor que obstaculitzen arribar a aquesta meta. Principalment, les dificultats per pagar un habitatge i els subministraments bàsics.
Amb la finalització de la prova pilot a Barcelona, l'Ajuntament posa la pilota a la teulada de la Generalitat. "La competència no és de l'Ajuntament i fins i tot podríem tenir problemes legals", ha assegurat Torrens. El consistori es compromet a mantenir l'acompanyament a les famílies del B-Mincome i la seva derivació als departaments corresponents per tenir accés a ajudes. Amb tot, el desplegament del reglament de la RGC per part de la Generalitat esdevé el gran objectiu per pal·liar la pobresa a la ciutat.
La tinent d'alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez, ha assegurat que el consistori pot demostrar que les famílies participants en el projecte tenen "privacions materials" i, per tant, dret a accedir a la RGC. En canvi, només un 12% de les 952 unitats familiars la perceben actualment, als barris del Besòs. Segons el director de l'àrea municipal d'Innovació Social, Lluís Torrens, gairebé la totalitat de les famílies que han pres part del B-Mincome podrien ingressar la RGC si es té en compte els diners que ingressen.
El problema arriba quan es valoren altres aspectes. Per exemple, quan interrompen els 24 mesos d'estada mínima al país o quan en una família amb dos progenitors un dels dos adults té una feina amb temps parcial. "Són problemes generats per la pròpia normativa. Són pobres però incompleixen alguna de les altres característiques i queden exclosos", ha valorat Torrens.
El desplegament del reglament de la RGC, en principi previst per a inicis del 2020, permetria segons Pérez transformar els serveis socials municipals i centrar el treball d'aquesta àrea en l'"acompanyament" de les persones.
No desincentiva la cerca de feina
L'Ajuntament farà el balanç definitiu del B-Mincome al desembre però aquest dilluns Pérez ha avançat algunes conclusions en roda de premsa. Segons l'Ajuntament, els beneficiaris del programa han experimentat una reducció de les privacions materials i una millora del seu benestar.
També han vist reduït el seu aïllament social, especialment en el cas de les dones, que representen el 56% del total de beneficiaris de la prova pilot. D'elles, el 84% són titulars de la renda. "El projecte ha permès que per primera vegada participin en la seva comunitat", ha afirmat Pérez.
Les conclusions de l'Ajuntament també assenyalen que la recepció d'una renda mínima no desincentiva la cerca de feina. Tot i la reducció de la pobresa que ha aconseguit el programa -en un 40% de les famílies segons Torrens- hi ha factor que obstaculitzen arribar a aquesta meta. Principalment, les dificultats per pagar un habitatge i els subministraments bàsics.
Amb la finalització de la prova pilot a Barcelona, l'Ajuntament posa la pilota a la teulada de la Generalitat. "La competència no és de l'Ajuntament i fins i tot podríem tenir problemes legals", ha assegurat Torrens. El consistori es compromet a mantenir l'acompanyament a les famílies del B-Mincome i la seva derivació als departaments corresponents per tenir accés a ajudes. Amb tot, el desplegament del reglament de la RGC per part de la Generalitat esdevé el gran objectiu per pal·liar la pobresa a la ciutat.