filiprim

Exhumació, aquelarre, exorcisme

«Falta que tota aquella gentussa que opina que la memòria històrica no és res necessari es tanquin a casa, dins d'un armari o, millor dins d'un forat»

per Toni Vall , 26 d'octubre de 2019 a les 12:48 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'octubre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No s'ha fet una exhumació, s'ha fet un aquelarre, poc menys que un exorcisme que flirtejava amb el tribut o l'homenatge. Acontentar els seus votants més d'esquerres, penjar-se una medalla, que se'l recordi com el president que va treure Franco de la seva tomba i si pot ser esgarrapar uns quants vots el dia 10 de novembre. Són els vacus propòsits de Pedro Sánchez i el seu govern amb la profanació de la mòmia i amb la seva sacsejada perquè perfumi d'essències putrefactes la ja de per si fètida realitat política que ens assota. Tots ens hi hem abocat, n'hem fet una bona samfaina amb l'albergínia escalivada i el seu record purulent. Què millor que un bon espectacle de morts per a amenitzar les tardes fresques de la tardor? Què millor que veure fatxes, nostàlgics, carcamals, legionaris oligofrènics, velles caduques, vells caducats i ultradretans casposos per fer-nos adonar que els quaranta cinc anys transcorreguts no són més que una filfa?
 

M'ha sorprès, francament, que ningú hi hagi pogut camuflar una càmera i poder veure en directe com treien la brossa del forat. Per què ho han prohibit? Si avui en dia es pot veure tot! Si tot té audiència, tot és notícia, tot excita els baixos fons. La desfilada d'esperpents ha sigut colossal. I també els cops d'hemeroteca. Ahir al vespre La Sexta Columna va sucar-hi pa. Vam veure imatges d'arxiu molt eloqüents. Com per exemple, fa uns anys Mariano Rajoy preguntant-se, entre riures i escarafalls, a qui nassos li importava el Valle de los Caídos. Hem vist el tal Albert Rivera pronunciant la paraula "ossos" de la mateixa manera que ho pronuncia tot: embrutant-ho, fent-ne burla, aplicant la seva indecència sobre tot allò que es mou i que no descansa en pau. Quin individu tan sinistre, quina mala persona, com algú decent pot votar-lo a ell i als seus sequaços?
 

Treure l'assassí de la seva tomba pot ser vist com un acte de justícia, en efecte. De reparació històrica, segurament també. El que sobra són les paraules, la buidor de les idees que ho envolten, la parafernàlia, l'electoralisme, l'estultícia. Sobra Sánchez omplint-se la boca. Sobra tota la caterva d'aprofitats. Sobren els de la banda de tarats –el partit d'ultradreta– que estan d'allò més ofesos. Sobren els tertulians que no tenen res a dir-ne més enllà d'obvietats i veritats de parvulari. Sobra tot això i falten disculpes, falta que tota aquella gentussa que opina que la memòria històrica no és res necessari es tanquin a casa, dins d'un armari o, millor dins d'un forat, s'enterrin a ells mateixos i no treguin el cap a aquest món mai més. Ens farien un favor.
 

Fa temps que tinc consciència de la imperfecció del món i de la dificultat per arreglar-lo. Poques vegades abans que avui en dia l'havia vist tan malalt, tan habitat de desgraciats. Em direu que sempre hi han sigut. Segurament teniu raó. Què ho fa que ara aixequin més la veu, s'envalenteixin, no tinguin miraments ni por a sembrar la seva merda d'ideologia? Sí, en efecte, això passa perquè ja fa uns anys que el món està virant cap a la inhumanitat, cap a l'egoisme, cap a la impunitat. El tal Tejero, el del tricorni i la pistola que volia que tothom s'estigués quiet, ha sortit del formol i hagi comparegut al cementiri on enterraven el seu heroi. La policia el va escoltar fins allà on a ell li va donar la gana d'anar. Hi havia també uns borratxos enfadats per l'exhumació, uns que volien anar a missa i no estaven disposats a acceptar que la Guàrdia Civil els barrés el pas. Una estampa que tenia la seva gràcia. La tele, ja se sap com n'és d'entretinguda.
 
Una perla escollida? Doncs Maria Patiño dient unes quantes veritats sobre el tema. Patiño, sí, la reina de la víscera de Sálvame, posant-se seriosa i semblant-ho. No entenia per què li han permès a la família Franco organitzar un homenatge públic i televisat a la mòmia putrefacta. Se'n feia creus, de la reunió de ximples i de la publicitat que se'ls ha donat. Va estar bé, s'ha de reconèixer. Ara només falta que s'adoni de la quantitat de fems que remena cada dia al seu plató. A poc a poc. Potser cau del cavall.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació