La Crida fa un any amb la vista posada en les properes eleccions al Parlament

La formació, que a finals de novembre reunirà l'assemblea de representants i disposa de 6.000 afiliats al corrent de pagament, va fent passos com a partit a l'espera del futur de l'espai de JxCat

Convenció fundacional de la Crida Nacional per la República
Convenció fundacional de la Crida Nacional per la República | Crida Nacional
27 d'octubre del 2019
Actualitzat a les 15:16h
El pavelló del Nou Congost, a Manresa, va acollir fa exactament un any el naixement de la Crida Nacional per la República. Impulsada per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra, aquesta associació organitzada com un partit polític va aconseguir aplegar més de 5.000 persones. Amb 6.000 afiliats al corrent de pagament, els propers moviments seran constituir l'anomenada assemblea de representants -el màxim òrgan entre congressos- a finals de novembre i continuar la implantació al territori. Amb un objectiu a la vista: participar en les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

La decisió definitiva no està presa -entre d'altres coses, perquè qui ho acabarà escollint és la militància a través d'una consulta electrònica, i la qüestió no està definida dins l'executiva de la formació-, però fonts de la formació assenyalen la conveniència d'estar "preparats" per aquest escenari. Aquest posicionament l'ha fet públic en més d'una ocasió Toni Morral, secretari general de la Crida i home de la màxima confiança del seu president, Jordi Sànchez, a qui visita pràcticament cada setmana a Lledoners.

La Crida, tècnicament, és una associació, però està registrada com a partit polític per si algun dia decideix presentar-se a les eleccions. Amb el calendari a la mà s'haurien de celebrar el desembre del 2021, però les turbulències constants de la legislatura i l'impacte de la sentència del Suprem les poden avançar. Un escenari, de fet, que ja es té en compte tant a la cúpula d'ERC com a la de Junts per Catalunya (JxCat). És amb aquest últim espai que la Crida hi té una relació directa, perquè hi ha membres de la seva direcció -anomenada govern- que tenen un peu a cada banda.


És el cas, per exemple, de Laura Borràs i d'Elsa Artadi, o bé del mateix Morral, que és diputat de JxCat al Parlament. En essència, els tres grans noms de l'associació -Puigdemont, Sànchez i Torra- porten els dos barrets. És per això que la refundació de l'espai nacionalista té una influència directa en el futur de la Crida. El gran debat, sense resoldre a hores d'ara, és si totes les ànimes sorgides de l'antiga Convergència -el PDECat, JxCat i la Crida- acaben formant una sola formació política.

De posicions n'hi ha per a tots els gustos. Artur Mas, per exemple, pretén que les tres sigles convergeixin en les de Junts per Catalunya. No falten veus -incloses les de dirigents implicats en la negociació- que alerten dels riscos d'un "trencament". En aquest cas, un dels escenaris que ja hi ha damunt la taula és el d'una coalició entre l'espai de la Crida i el món de JxCat-PDECat. Un detall: en la signatura de partits sobiranistes de tot l'Estat d'un manifest contra la sentència, en la relació de firmants la Crida anava per separat dels altres dos noms, que sí que apareixien junts.

Després del 10-N

El procés de refundació no s'abordarà definitivament fins que passin les eleccions espanyoles del 10-N. En un primer moment, Sànchez havia de ser el candidat, però la inhabilitació de nou anys que ha rebut -associada a la condemna per sedició- li ha impedit ser cap de cartell de JxCat al Congrés com a l'abril. El PDECat, que en un primer moment havia acceptat ser dissolt dins la Crida -així va quedar aprovat en l'assemblea del juliol del 2018-, ara manté que no pot perdre la identitat. Així va quedar clar en el debat intern que va fer la militància durant el mes de setembre. La refundació inclou, també, la tria del candidat a la Generalitat, amb Laura Borràs de favorita. 

Puigdemont, des de Waterloo, observa de prop tots els moviments. Aquests dies està pendent de la crisi oberta per la resposta al Suprem -parlant, si cal, amb membres del Govern per telèfon-, però participarà en campanya. L'expresident és sempre el principal actiu electoral de JxCat, de manera que s'implicarà a fons en la campanya. Cada vegada que ell ha estat candidat sota aquestes sigles -a les catalanes del 21-D i també a les europees del mes de maig- s'ha convertit en el cap de cartell independentista més votat. Membres del seu entorn assenyalen que aquests triomfs s'han produït quan el protagonista ha estat ell i no tan els membres més orgànics de JxCat.

El procés de refundació de JxCat s'abordarà definitivament passades les eleccions espanyoles i definirà el candidat a la presidència de la Generalitat, amb Laura Borràs com a favorita

Enmig de tot aquest context, la Crida segueix fent el seu camí i ja té constituïdes les sectorials. Disposa de tres corrents ideològics -d'esquerres, socialdemòcrata i liberal-, de seccions locals constituïdes al territori -que tindran espai en l'assemblea de representants- i de lideratges que aspiren a aglutinar el gruix de l'independentisme. La decisió latent que haurà de prendre l'associació liderada per Sànchez i impulsada per Puigdemont i Torra és si acaba activant-se del tot com a partit de cara a les properes eleccions al Parlament. I si s'acabarà enfrontant a alguna de les ànimes de JxCat.