Més de 400 autocars estan ja escalfant motors per a la mobilització, que rep el suport tant d'entitats independentistes com ANC i Òmnium i entitats socials com la Taula del Tercer Sector, La Fede, Fundipau, el Casal d'Infants del Raval, UFEC, Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes, Novact o Unió de Pagesos.
La majoria d'entitats adherides són les que el mateix dia que es va fer pública la sentència es van concentrar a plaça Sant Jaume per manifestar el seu rebuig. També UGT ha animat a participar a la manifestació d'aquest dissabte, mentre que CCOO ha deixat en mans dels seus afiliats la decisió d'anar-hi o no.
L'objectiu d'aplegar tant a independentistes com comuns
Però els impulsors s'han fixat com a objectiu aconseguir també que la mobilització sigui el màxim d'inclusiva i rebi el suport, almenys, de tots els accents del sobiranisme. Així doncs, Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP han garantit ja la presència dels seus principals representants. Però no és així en el cas dels comuns, que compten que pot ser que facin acte de presència alguns dels seus membres però a títol individual i no com a organització. Fonts del partit asseguren que, com ja van fer a la vaga general de divendres passat, difondran un punt de trobada per aquells militants que vulguin assistir-hi.
El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, en tot cas, ha fet una darrera crida perquè s'hi sumi "tothom qui consideri que la sentència és injusta i que cal acabar amb la via de la repressió". Ha dir, directament, que els agradaria comptar amb la presència de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Més encara quan el ple de l'Ajuntament ha rebutjat la sentència amb el vot favorable dels comuns.
Els recels dels comuns s'expliquen perquè consideren que corren el risc de ser comptats amb els manifestants independentistes i perquè la campanya electoral està en marxa. El fet que diumenge estigui convocada també una manifestació unionista per part de Societat Civil Catalana fa que els dos dies esdevinguin un retrat de dos blocs diferenciats mentre que els d'Ada Colau i Jaume Asens pretenen exhibir un rol de frontissa i no volen ser encasellats ni en l'independentisme ni en l'unionisme. Amb tot, els comuns defensen tant la llibertat dels presos com el fet de considerar que la sentència del Suprem "és injusta", amb la qual cosa els impulsors de la mobilització entenen que es donen les condicions perquè se sentin interpel·lats.
La darrera gran mobilització abans de la campanya electoral
La mobilització rere la pancarta de "llibertat" es celebra tot just quan es compleixen dos anys de la declaració fallida d'independència al Parlament i de la tardor per la qual han acabat condemnats sis exconsellers, l'expresidenta del Parlament i els activistes Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. La sentència va desencadenar una bateria de protestes la setmana passada amb un balanç de sis dies consecutius de disturbis insòlits que han acabat amb més de 600 ferits i una trentena de persones en presó provisional. Tot plegat, la cara oposada a les massives Marxes per la Llibertat que van culminar amb una jornada de vaga general equiparable a la del 3-O al centre de Barcelona i també arreu del territori català.
La manifestació d'aquest dissabte serà la gran darrera protesta abans de l'arrencada de la campanya electoral del 10-N. A partir d'aleshores, és Tsunami Democràtic, moviment impulsor d'accions des de la no-violència, que ha assenyalat dates de mobilització al calendari: la primera, el 9 de novembre, en plena jornada de reflexió prèvia a uns comicis determinants per al PSOE.
