Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Entrevista

Victoria Rosell: «L'article del codi penal sobre sedició és propi de règims autoritaris»

La magistrada i candidata de Podem a les Canàries el 10-N considera que la Constitució ha estat segrestada pels nacionalistes espanyols: "No es poden dir constitucionalistes els qui neguen que Catalunya és una nacionalitat"

per Pep Martí , Barcelona, 26 d'octubre de 2019 a les 08:30 |
Victoria Rosell | Paula Roque
Victoria Rosell és una dona forta i valenta. La vida d'aquesta magistrada, nascuda a Múrcia l'any 1968 i establerta a Canàries, va canviar quan va decidir concórrer amb Podem, en qualitat d'independent, a les eleccions espanyoles del 2015. El seu principal rival era el ministre José Manuel Soria -dirigent del PP fins a dimitir pels Papers de Panamà-, que va presentar una querella contra ella per un cas que havia iniciat com a jutgessa. El jutge que va admetre a tràmit la querella va ser Manuel Marchena.

El que havia de ser el "cas Rosell", però, es va convertir en el "cas Alba", el cognom del jutge que va inventar-se una investigació contra ella i ha acabat condemnat a sis anys i mig de presó i 15 d'inhabilitació per prevaricació, suborn i falsedat documental. 


Ara, Rosell -que en ser imputada va renunciar a l'escó de diputada- ha tornat a la política i encapçala de nou les llistes canàries de Podem. La magistrada ha passat per Barcelona per participar en un acte d'En Comú Podem sobre "llibertat, diàleg i solucions" amb Jaume Asens, Javier Pérez Royo i Rosa Lluch, i ha trobat temps per conversar amb NacióDigital de la sentència de l'1-O, de la justícia espanyola, la situació política i les possibles sortides al conflicte. 

- Ha pogut fer una lectura assossegada i crítica de la sentència?


-  No tant com hagués valgut, però sí. Els juristes, després de conèixer el veredicte, anem als fets provats i el que anomenem tipicitat i autoria. Després de veure l'absolució per rebel·lió i la condemna per sedició, em sembla molt desproporcionada. Llegint els fets provats, no els veia la gravetat que exigeix la proporcionalitat jurídica per imposar aquestes penes. 

"El testimoni del lehendakari Urkullu va ser essencial per no condmenar per rebel·lió"

- Per on creu que la sentència és més feble?

- Per la tipificació de sedició, perquè fa una lectura extensiva del tipus penal. Es nota molt quan, per justificar l'acusació a la qual has arribat, buscant la unanimitat, forces el tipus penal. En el dubte, has d'optar sempre pel més favorable a l'acusat. I en aquest cas, són excessives tant les penes com la interpretació del tumult. La sentència parla d'aconseguir "per la força o fora de les vies legals" que no s'apliquessin decisions governatives o judicials. Però és que no és el mateix "per la força" que "fora de les vies legals". Fora de les vies legals hi actuem quan incomplim una infracció i ens apliquen una multa de tràfic, i en ocasions s'actua en la vida fora de les vies legals sense ni tan sols cometre un delicte. L'article 544 del codi penal, sobre sedició, és ambigu i propi de règims autoritaris. De manera extensiva, es podria aplicar a protestes pacífiques.

- Quin moment del judici considera determinant?

- Crec que el testimoni del lehendakari Urkullu va ser essencial per a la no condemna per rebel·lió. La sentència tracta amb una mica de sorna el que pretenien els independentistes. Urkullu va explicar que el que es pretenia era pressionar l'Estat per poder negociar. I això la sentència ho ha comprat.   
 

La magistrada Rosell, en un moment de l'entrevista. Foto: Paula Roque


- Quina impressió li ha donat la reacció a la sentència?

- Els brots violents sempre generen angoixa. Vaig sentir molt de temor al saber que un policia nacional [espanyol] estava molt greu i que podia ser per un projectil metàl·lic. Hi ha coses que no haurien de formar part ni tan sols de l'imaginari de les manifestacions juvenils. També he vist imatges -no un fotograma- d'abusos policials contra una persona que estava asseguda. He vist cops de porra injustificats en situacions que no eren de risc imminent. Jo porto tota la vida condemnant les dues violències. He condemnat a persones per resistència a la policia, sempre que fos davant intervencions legítimes de la policia. I també he condemnat algun policia per abusos, que són casos excepcionals, però que n'hi ha.
     
- L'Estat ha estat a punt de perdre la seva auctoritas, aquests dies?

- L'auctoritas és una cosa més similar al que diríem autoritat moral, però és molt important. Cal recordar sempre que l'estat de dret es va crear no tant perquè la gent complís les lleis, que ja les complia en els estats autoritaris, sinó perquè el mateix Estat i els poders complissin el dret.

"He vist imatges d'abusos policials i cops de porra injustificats"

- Podem és equidistant davant del conflicte entre Catalunya i l'Estat? 

- Jo soc jutgessa, professionalment. He de ser equidistant davant un conflicte civil entre dues parts. Davant un problema de violència de gènere, però, no soc equidistant. El dret laboral no és equidistant, protegeix el treballador. Podem no és equidistant, és propositiva. Sempre ha proposat un referèndum pactat i ara ha tret més propostes de negociació. Pablo Iglesias ha proposat una mesa de tots els partits sense línies vermelles. Personalment, jo veuria bé que apareguessin persones que ajudessin a establir marcs de negociació.

- Recuperar la figura del relator?

- Em sembla poca cosa, però podria ser un mínim per desbloquejar. Podem està per la negociació. Es podria oferir també una reforma constitucional.    

- Estem al caire del precipici?

- Estem en una situació de bloqueig que requereix de les majors virtuts, com l'empatia i les dots negociadores. S'està parlant del 155 com d'una cosa normal, quan és una mesura excepcional. Que Catalunya és una nacionalitat forma part del nucli dur constitucional. No es poden dir constitucionalistes els que neguen que Catalunya sigui una nacionalitat. Els anomenats constitucionalistes són nacionalistes espanyols. El constitucionalisme ha estat segrestat pel nacionalisme espanyol. 
 

Rosell, durant l'entrevista al Pati Llimona de Barcelona. Foto: Paula Roque


- Què opina de com ha dut el judici Manuel Marchena?

- Crec que és molt intel·ligent i ha volgut presidir aquest judici de manera incontestable, sabent que el cas arribaria al TC i a les instàncies europees. Ha permès que els acusats seguessin junt amb els seus advocats, que és una cosa que sempre hem defensat els jutges progressistes. Un error que li he trobat és que hagués hagut de permetre que es passessin els vídeos durant la vista, com demanaven les defenses.     

- Vostè el coneix. Va ser qui va admetre la querella de l'exministre Soria contra vostè.

- Sí, jo vaig dimitir com a diputada perquè Marchena va admetre aquesta querella. Després, he de dir que em va reconèixer en privat que el jutge Alba l'havia enganyat. Això ja s'ha explicat i per això li ho puc dir.


"Hi va haver connivència entre un ministre i un jutge corrupte per acabar amb mi, i quasi ho aconsegueixen"

- Vostè ha hagut de passar pel seu propi procés. Sé que és dolorós, però expliqui'ns què li va passar.

- L'octubre del 2015, sent jutgessa i portaveu adjunta de Jutges per la Democràcia, decideixo presentar-me com a independent a les llistes de Podem. El meu rival principal és un ministre, José Manuel Soria. A partir d'aquí, el jutge Salvador Alba, molt conservador però sobretot sense escrúpols, comença a rebuscar tot el que pot en el meu jutjat. No troba res i s'ho inventa. Manipula les proves d'un empresari, li reclama que li doni contractes que puguin semblar que tenen relació amb mi i l'empresari li dona coses antigues del 2005, del 2009, de la meva parella, que és periodista. Aleshores, El Mundo, que és la pota mediàtica d'aquesta claveguera, em dedica cinc portades en tretze dies de campanya electoral. 

- Però tota l'operació es va acabar desmuntant i el jutge Alba ha estat condemnat a presó.

- Al final, com diu la sentència, l'únic que hi va haver és que una empresa d'aquest empresari li havia posat fa anys una alarma a la meva parella, Carlos Sosa, que costava 40 euros al mes, i una altra empresa li netejava una oficina. No a casa meva ni a la meva oficina. Tinc més relació amb uns grans magatzems que la meva parella amb aquest senyor. Alba ha estat condemnat per prevaricació, suborn i falsedat en document públic. És la primera condemna així a un jutge. Els informes d'Alba van acabar en la querella que Soria em va presentar, encara no se sap com. Jo m'he gastat en aquesta història tot el meu diner i part de la meva salut a desfer el que em va tocar de les clavegueres de l'Estat.  

- Què passarà amb Soria?

- Ell no ha estat al judici contra Alba ni com a testimoni, però hi apareix citat. Veient la sentència, crec que la fiscalia hauria de reprendre el cas i preguntar-li a Soria el que tothom em pregunta a mi i jo no puc contestar. Com és possible que la informació reservada d'un jutge acabi en una querella de Soria. Hi va haver la connivència d'un jutge corrupte i d'un ministre per acabar amb mi. I quasi que ho aconsegueixen.
 

"Als sobiranistes els ha d'interessar més la composició del Congrés, no només la del Parlament", assegura la candidata de Podem a les Canàries. Foto: Paula Roque


-Està pendent la renovació del Consell General del Poder Judicial. Com pot resoldre's?

- S'havia d'haver fet a finals del 2018. Aquí s'ha de tenir en compte un fet: si el PSOE perd la majoria absoluta al Senat, això tindrà repercussions al CGPJ. Dels vint vocals, deu els elegeix el Congrés i deu el Senat. Des que s'havia d'haver renovat fins que es pugui fer, Carlos Lesmes acabarà renovant el 25% del Tribunal Suprem. Si, a més, es perd la possibilitat d'una majoria progressista a la cúpula judicial, no ens hem d'estranyar tant d'algunes tendències dins de la judicatura.     

"El sobiranisme no ha buscat aliats en altres llocs d'Espanya"

- Vostè va néixer a Múrcia, però viu a les Canàries des de fa molts anys. S'entén més Catalunya des de l'arxipèlag?

- Les Canàries són un territori bastant oblidat en les seves especificitats, que en té moltes. Per la Unió Europea, és un territori ultraperifèric que té un tractament merescudament especial. A Canàries ningú discuteix que existeixen territoris amb les seves particularitats. Però també trobo que Catalunya no ha buscat aliances fora, en altres llocs d'Espanya, i ha considerat que era l'única discriminada. Crec que els dirigents sobiranistes s'han preocupat fins i tot més de tenir vincles amb Brussel·les que no pas amb altres territoris que tenen especificitats i potser podrien donar-li suport en alguns drets. Crec que, en aquest sentit, Podem i En Comú Podem són també aquest tipus de forces que no radicalitza allò que ens diferencia i busca el que ens uneix. 

- El sobiranisme no ha sabut trobar aliances?

- Necessiten aliats fora. Si volen que un dia una reforma constitucional inclogui el dret a decidir i modifiqui els primers articles del text, necessiten un Congrés més proper. Els hauria d'interessar més la composició de la cambra baixa, no només la del Parlament.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació