25
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
19:27h
La plataforma Parlem/Hablemos s'ha reactivat aquests dies arran de les protestes contra la sentència del procés i ha convocat aquest dissabte a les dotze del migdia una mobilització a la plaça de Sant Jaume. El col·lectiu, que la tardor del 2017, en el moment més àlgid del procés, va sortir al carrer per rebutjar tant la declaració unilateral d'independència com la intervenció de l'autogovern, i advocant pel diàleg institucional, va desaparèixer l'endemà mateix d'aquella concentració. Es va aplicar el 155 i res més se'n va saber, les protestes vinculades a la Declaració d'Independència van acabar.
Parlem no va dir res quan es va intervenir l'autogovern, tampoc amb l'empresonament dels líders polítics i socials de l'independentisme, ni amb l'allargament de la presó preventiva, ni tampoc amb la repressió policial contra els CDR. Ara, però, torna per demanar un "diàleg" que els seus portaveus no són capaços de concretar fins on pot arribar.
A través d'un comunicat, la plataforma esbossa peticions difuses. Insten a fugir de la lògica de blocs i dels "discursos incendiaris" i "restaurar la fraternitat". "La ràbia, el dolor i la tristesa pel que estem veient aquests dies ens interpel·la com a ciutadania", sostenen, i per això reclamen "acords sòlids" que resolguin "els problemes" des del "respecte". Uns "acords sòlids" que no es concreten ni en un referèndum d'independència (la petició més majoritària segons les enquestes) o en una reforma constitucional o estatutària com les que defensen els federalistes.
"Hem d'alçar la veu abans que passi alguna cosa", alerten després d'unes setmanes d'alta intensitat política als carrers de Catalunya. En declaracions a NacióDigital, un dels coportaveus del moviment, Xavi Ferrer, explica que la situació "d'impàs" d'ara permet "una oportunitat" per rebaixar la tensió i crear "espais de diàleg".
Reivindicació "un punt naïf"
"Fa dos anys vam intentar-ho i hi va haver una reacció, però la tensió era ascendent i era molt difícil de frenar", sosté Ferrer, que admet que aquella reivindicació tenia un punt "naïf" i considera que ara es va una mica més enllà. "Hem d'escoltar-los, veure el dolor que hi ha en l'altre i ser capaços d'empatitzar. És la manera de començar a parlar i solucionar el conflicte", afegeix. El moviment, però, deixa clar que no vol ser "jutge" en el conflicte, i reconeix "que no té la solució" més enllà de manifestar-se de blanc demanant "diàleg".
Segons Parlem, hi ha dos blocs, l'independentista i l'unionista, i ells se situen "al mig". Per això també escullen el color blanc en les seves manifestacions -una, fins ara, simultània a Barcelona i a Madrid dies després de l'1-O-, perquè és el color que "aglutina tots els colors, totes les banderes". Des d'aquest punt intermedi, la plataforma assegura que "hi ha dolor a les dues parts", que s'han comès "errors en les dues bandes" i que hi ha hagut "desproporcions en alguns aspectes".
No volen, però, ni posicionar-se ni valorar si un dels dos "bàndols" n'ha sortit més perjudicat del conflicte, i insisteixen en equiparar l'independentisme amb l'unionisme passant de puntetes pel fet que una de les parts té presos i exiliats i l'altra no. "No és el nostre paper dir si una cosa és pitjor que l'altra. Només som un impuls ciutadà per dir: 'Respectem'", diu Ferrer, i per això fa una crida a la "calma" i a no posar "excuses": "La ciutadania està farta d'excuses tota l'estona, uns els presos, els altres la unitat d'Espanya. S'ha de començar a parlar". És, però, impossible saber de què.
Dos anys desapareguts: "No ens hem sentit empesos a sortir"
Després de dos anys de silenci, Parlem reapareix ara per exigir de nou "diàleg" davant d'aquells que volen "incendiar la convivència". La plataforma es limita a fer aquesta petició i preguntats pel fet que l'independentisme reclama solucionar el conflicte per la via del diàleg des de fa anys mentre que els governs espanyols del PP i el PSOE o bé l'han rebutjat o bé l'han limitat a la Constitució, Ferrer no vol posicionar-se. "Si vols parlar, parles, i també en la vessant institucional. Per seure a parlar no renuncies a res".
Sigui com sigui, una de les crítiques a aquest moviment ha estat el silenci -interessat, segons un sector de la societat catalana- davant el 155, l'empresonament de líders independentistes, la judicialització de la política o la criminalització del procés. Què han fet durant aquests dos anys? "Les vibracions que hem anat sentint no ens han empès a sortir fins ara", apunta el coportaveu de la plataforma, que assegura sentir "devastació emocional" aquests dies. "És molt dur tot. Això d'aquests últims dies és una bogeria i la tensió es trasllada a tots els àmbits, fins i tot als xats familiars. Tot plegat ha fet que decidíssim sortir al carrer", rebla Ferrer.
Fa dos anys van crear, amb molt poc recorregut, una app mòbil per "xatejar entre contraris", però va passar sense pena ni glòria. Ara afirmen que tenen previstes més accions per fomentar el diàleg. El principal repte serà aclarir per a què ha de servir.
Parlem no va dir res quan es va intervenir l'autogovern, tampoc amb l'empresonament dels líders polítics i socials de l'independentisme, ni amb l'allargament de la presó preventiva, ni tampoc amb la repressió policial contra els CDR. Ara, però, torna per demanar un "diàleg" que els seus portaveus no són capaços de concretar fins on pot arribar.
A través d'un comunicat, la plataforma esbossa peticions difuses. Insten a fugir de la lògica de blocs i dels "discursos incendiaris" i "restaurar la fraternitat". "La ràbia, el dolor i la tristesa pel que estem veient aquests dies ens interpel·la com a ciutadania", sostenen, i per això reclamen "acords sòlids" que resolguin "els problemes" des del "respecte". Uns "acords sòlids" que no es concreten ni en un referèndum d'independència (la petició més majoritària segons les enquestes) o en una reforma constitucional o estatutària com les que defensen els federalistes.
"Hem d'alçar la veu abans que passi alguna cosa", alerten després d'unes setmanes d'alta intensitat política als carrers de Catalunya. En declaracions a NacióDigital, un dels coportaveus del moviment, Xavi Ferrer, explica que la situació "d'impàs" d'ara permet "una oportunitat" per rebaixar la tensió i crear "espais de diàleg".
Reivindicació "un punt naïf"
"Fa dos anys vam intentar-ho i hi va haver una reacció, però la tensió era ascendent i era molt difícil de frenar", sosté Ferrer, que admet que aquella reivindicació tenia un punt "naïf" i considera que ara es va una mica més enllà. "Hem d'escoltar-los, veure el dolor que hi ha en l'altre i ser capaços d'empatitzar. És la manera de començar a parlar i solucionar el conflicte", afegeix. El moviment, però, deixa clar que no vol ser "jutge" en el conflicte, i reconeix "que no té la solució" més enllà de manifestar-se de blanc demanant "diàleg".
Segons Parlem, hi ha dos blocs, l'independentista i l'unionista, i ells se situen "al mig". Per això també escullen el color blanc en les seves manifestacions -una, fins ara, simultània a Barcelona i a Madrid dies després de l'1-O-, perquè és el color que "aglutina tots els colors, totes les banderes". Des d'aquest punt intermedi, la plataforma assegura que "hi ha dolor a les dues parts", que s'han comès "errors en les dues bandes" i que hi ha hagut "desproporcions en alguns aspectes".
No volen, però, ni posicionar-se ni valorar si un dels dos "bàndols" n'ha sortit més perjudicat del conflicte, i insisteixen en equiparar l'independentisme amb l'unionisme passant de puntetes pel fet que una de les parts té presos i exiliats i l'altra no. "No és el nostre paper dir si una cosa és pitjor que l'altra. Només som un impuls ciutadà per dir: 'Respectem'", diu Ferrer, i per això fa una crida a la "calma" i a no posar "excuses": "La ciutadania està farta d'excuses tota l'estona, uns els presos, els altres la unitat d'Espanya. S'ha de començar a parlar". És, però, impossible saber de què.
Dos anys desapareguts: "No ens hem sentit empesos a sortir"
Després de dos anys de silenci, Parlem reapareix ara per exigir de nou "diàleg" davant d'aquells que volen "incendiar la convivència". La plataforma es limita a fer aquesta petició i preguntats pel fet que l'independentisme reclama solucionar el conflicte per la via del diàleg des de fa anys mentre que els governs espanyols del PP i el PSOE o bé l'han rebutjat o bé l'han limitat a la Constitució, Ferrer no vol posicionar-se. "Si vols parlar, parles, i també en la vessant institucional. Per seure a parlar no renuncies a res".
Sigui com sigui, una de les crítiques a aquest moviment ha estat el silenci -interessat, segons un sector de la societat catalana- davant el 155, l'empresonament de líders independentistes, la judicialització de la política o la criminalització del procés. Què han fet durant aquests dos anys? "Les vibracions que hem anat sentint no ens han empès a sortir fins ara", apunta el coportaveu de la plataforma, que assegura sentir "devastació emocional" aquests dies. "És molt dur tot. Això d'aquests últims dies és una bogeria i la tensió es trasllada a tots els àmbits, fins i tot als xats familiars. Tot plegat ha fet que decidíssim sortir al carrer", rebla Ferrer.
Fa dos anys van crear, amb molt poc recorregut, una app mòbil per "xatejar entre contraris", però va passar sense pena ni glòria. Ara afirmen que tenen previstes més accions per fomentar el diàleg. El principal repte serà aclarir per a què ha de servir.