L'any 1997 es va produir un fet inusual en el món de les empreses catalanes: dos laboratoris farmacèutics, Almirall, propietat de la família Gallardo, va fusionar-se amb Prodesfarma, controlat per Antoni Vila Casas. Amb aquesta operació, es va crear el primer grup farmacèutic de l'estat espanyol. En un empresariat que rep sovint la crítica de no apostar per les aliances estratègiques, Almirall Prodesfarma va esdevenir un exemple d'empresa ambiciosa amb vocació de lideratge en el sector.
Antonio Gallardo Carrera, farmacòleg de professió, nascut el 1908, va ser el fundador del Grup Familiar Almirall, associat amb el farmacèutic Víctor Almirall Rius. Era l'any 1943, en una Barcelona on pesava l'ambient sòrdid i opressiu del franquisme. Format a l'escola del comerç i del tèxtil català, el fundador d'Almirall havia estat delegat de la històrica Compagnie Aéropostale, que amb el temps es convertiria en l'actual Air France. El patriarca Gallardo Carrera va ser membre de la direcció de Foment del Treball, en l'etapa del desaparegut Carlos Ferrer Salat.
El web oficial d'Almirall posa èmfasi en "l'esperit emprenedor i ètic del seu fundador i la seva atenció prioritària a la qualitat de vida de les persones a partir de la investigació i desenvolupament de productes farmacèutics". L'anomenat Grupo Familiar Gallardo compta amb una Constitució de la família "que recull la missió i els valors familiars", però que no és accessible des del web, i les gestions de NacióDigital per obtenir-la no han donat resultat.
Una figura clau en la història dels Gallardo és Antoni Vila i Casas. Nascut el 1930, farmacèutic fins al 67 anys, mecenes, culte, "catalanista sobiranista" com s'ha definit en moltes ocasions, va tenir sempre l'ambició per fer créixer el seu propi negoci farmacèutic, que va desplegar a través de Prodesfarma. Els anys vuitanta, Casas va crear el Tepazepan, una fusió d'ansiolític i antidepressiu del qual estava molt orgullós: va arribar a ser el fàrmac més receptat a l'estat espanyol, amb unes vendes de fins a 300.000 unitats mensuals els primers anys.
Vila i Casas, un home sense fills i amb vocació de filantrop, va donar lloc al gegant Almirall Prodesfarma al vendre la seva participació a Prodesfarma als Gallardo, després que li diagnostiquessin un càncer limfàtic, i dedicar-se tot seguit en cos i ànima a la fundació d'art que porta el seu nom i que ha esdevingut un nom de prestigi en les institucions culturals. Enguany, Casas ha entrat en l'accionariat del diari Ara, al costat de Ferran Rodés, tot agafant el relleu dels Carulla, que havien estat accionistes cofundadors del mitjà l'any 2010.
La seu dels laboratoris Almirall a Barcelona. Foto: Paula Roque.
Un imperi amb quatre braços
La joia de la corona dels Gallardo són els laboratoris Almirall SA, que des del seu inici el 1943 ha crescut molt, i ara compta amb una facturació de 860 milions d'euros, 1.900 treballadors i amb productes presents a 70 països. La família controla el 66% de la societat, que cotitza en Borsa i que comercialitza productes de gran èxit com Airtal, contra els dolors musculars, o Almax, contra els excessos gastronòmics. Sobre els Gallardo s'han escrit coses tan gràfiques com que "es van fer milionaris gràcies a l'acidesa d'estómac", o que "són tan discrets que si dinen en un restaurant de Barcelona, només els pot reconèìxer un seguidor de la secció d'economia dels diaris".
La penetració dels Gallardo en el sector mèdic va més enllà i es fa també a través de la societat Goodgrower, propietària del 80% dels centres hospitalaris de la companyia d'assistència sanitària Adeslas, comprats el 2011 a la Caixa, que fins aquell moment la controlava. Un aspecte essencial de la política dels Gallardo ha consistit en invertir en compra d'empreses per assolir volum.
La xarxa d'hospitals és Vithas, que ara és el segon grup hospitalari de l'Estat espanyol. El primer és Quirón Salud, però Vithas és el primer amb capital espanyol majoritari, ja que el 20% restant pertany a Criteria, el holding que reuneix les participacions empresarials de la Caixa. Vithas està presidida per Jorge Gallardo Piqué, que va donar una desagradable sorpresa al seu pare quan va declinar la seva proposta de presidir Almirall SA.
El Grup Corporatiu Landon, que gestiona el patrimoni familiar dels Gallardo, té la seu a Madrid des de molt abans del procés independentista. Agrupa participacions en sectors molt diversos, des de l'hoteler fins a l'immobiliari. Fa quatre anys, va passar a controlar el 47% del grup Sercotel. Un quart braç d'Almirall és la Fundació Àurea, creada el 2009 com a àrea social de la companyia, amb projectes adreçats a col·lectius vulnerables.
Qui manté el timó de l'imperi amb ma ferma és Jorge Gallardo Ballart, que als seus 78 anys és el cap polític del clan, amb permís del seu germà gran Antoni. Jorge Gallardo, enginyer industrial de formació, és vicepresident de la patronal del sector, Farmaindústria.
Els Gallardo estarien entre les cinc primeres grans fortunes de Catalunya, segons els rànquings que elaboren la revista Forbes i el diari El Mundo, amb un patrimoni net que frega els 3.000 milions d'euros. El darrer llistat els col·locava com a desena fortuna de l'Estat espanyol, superada en una posició per un altre dels gegants farmacèutics, els Grífols.
Problemes amb Hisenda
L'any 2016, eldiario.es -junt amb La Marea i Diagonal- va tenir accés als anomenats Los papeles de la Castellana, un conjunt de més de 38.000 documents filtrats per una font anònima vinculada a grans despatxos d'assessoria fiscal de Madrid, en què es donaven detalls sobre més de 300 persones i empreses que havien comès frau fiscal per evitar pagar impostos. Uns dels noms més destacats que hi apareixien eren els dels germans Antonio i Jorge Gallardo Ballart.
Segons la notícia publicada, els Gallardo van legalitzar, gràcies a l'amnistia fiscal del govern del PP ("declaració tributària especial" era el terme eufemístic emprat), un total de 113 milions d'euros, presumptament ocults a Suïssa a través de comptes del Panamà.
Els dos germans van haver de pagar a Hisenda 2.732.000 euros, una quantitat apreciable, però que representava tan sols el 2,4% de la quantitat que havien amagat al fisc. Es dona el cas, no exempte de sarcasme, que poc abans que esclatés el cas, Jorge Gallardo va assegurar solemnement en un acte al Cercle d'Economia, que ells sempre havien pagat tots els seus impostos a Catalunya: "Ni a Andorra ni enlloc. Ningú ens pot donar lliçons". Uns mesos després, quedava desmentit.
Antonio Gallardo va efectuar una donació de vint obres d'art sacre de la seva col·lecció al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que es considera una de les més valuoses rebudes per la institució en tota la seva història. Inclou pintura mural romànica i pintura sobre taula del gòtic, datades emtre els segle XII i XVI.
El valor del patrimoni, molt vinculat a la Borsa
El 2017, la família Gallardo va viure el seu annus horribilis, quan una sèrie de maltempsades empresarials -algunes d'elles als Estats Units- van ensorrar la cotització de les seves accions en Borsa, fins al punt que The Financial Times va situar Jorge Gallardo com un dels cinc multimilionaris mundials que havia patit una sotragada més forta. Malgrat aquest panorama, la companyia va repartir un dividend de 33 milions.
Aquesta caiguda fins als 7,5 euros va ser corregida a l'alça durant el 2018, tot i que el valor de l'acció no va assolir el nivell màxim anterior, que havia estat de 19 euros l'any 2015. Aquesta és una data sensible, ja que Jorge Gallardo té la major part del seu patrimoni invertit a la firma Almirall i, per tant, l'evolució en Borsa, a l'alça o a la baixa, l'impacta de ple.
Nom: Jorge Gallardo Ballart (1941), president d'Almirall, la segona generació junt amb el seu germà, Antonio (1936), vicepresident, dedicat a gestionar el patrimoni familiar.
Família: Jorge i Antonio tenen sis fills. Els més ben posicionats dins l'estructura de poder familiar són Antonio Gallardo Torrededía (fill d'Antonio) i el seu cosí Carlos Gallardo Piqué, fill de Jorge. Però de tota la saga, la més mediàtica és Susana Gallardo Torrededía (1964), casada recentment amb Manuel Valls. Havia estat casada amb Alberto Palatchi, expresident de Pronovias, amb qui va tenir tres fills: Alberto, Marta i Gabriel.
Negoci: Segons El Mundo, el patrimoni net de la família és de 2.900 milions d'euros i apareix com la desena fortuna de l'estat espanyol. El 2018 va obtenir un resultat net de 77 milions, amb una facturació de 811 milions.
Actitud davant el procés: radicalment hostil, amb Susana Gallardo convertida en abanderada de l'unionisme de carrer.
Oposició frontal al procés
L'actitud de la família envers el procés independentista ha estat d'oposició radical. Durant les eleccions catalanes de setembre del 2015, el president de la companyia, Jorge Gallardo, va sorprendre els seus directius i treballadors enviant-los un vídeo en què advertia de les conseqüències negatives que tindria per l'empresa una possible declaració d'independència: l'expulsió de la Unió Europea i un seguit de problemes per Almirall. Després del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, els Gallardo van decidir traslladar la seva societat Goodgrower fora de Catalunya.
El Grup Landon ja té la seu central a Madrid, des de l'any 2012, tot i que els Gallardo viuen a Barcelona. Fins la tardor del 2017, la seva actitud política s'havia mantingut força discreta. Sempre han estat considerats aliens al catalanisme. El web d'Almirall només té versions en castellà i anglès. Però el referèndum de l'1-O ho va canviar tot.
Susana Gallardo, una de les hereves del clan, va deixar bocabadada la Barcelona alta quan va convertir-se en una agent unionista molt llançada. De fet, el seu bateig polític es remunta al 2015, quan amb el seu marit d'aleshores, Alberto Palatchi, va donar suport al PP i va aconseguir que la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, els visités la factoria de Pronovias. Amb motiu del referèndum de l'1-O, aquesta empresària que es defineix com a "catalana, espanyola i treballadora" i que ha estat present en els consells d'administració de CaixaBank i d'Abertis, es va embolcallar en una bandera d'Espanya i va sortir al carrer, presentant-se en diversos col·legis electorals.
Tot seguit, va publicar un vídeo a les xarxes socials on explicava que alguns transeünts li deien que estava provocant per passejar-se amb una rojigualda, i denunciava que havia pogut votar en diversos col·legis "en aquesta democràcia catalana". "És de puta mare -va dir-, mai havia pogut votar tant en la meva vida". D'altres fonts, en canvi, asseguren que només va votar un cop.
Susana Gallardo i Manuel Valls, en una imatge d'arxiu. Foto: ACN
Un amor a primera vista a Menorca
Però aquell numeret de carrer de Susana Gallardo va ser tan sols un anticip del que vindria. L'estiu del 2018, una notícia removia les aigües discretes de la família Gallardo. En el transcurs d'una estada a Menorca, on l'exprimer ministre francès Manuel Valls passava uns dies de vacances, va conèixer Susana Gallardo.
Va ser en una sortida en vaixell en què van coincidir, presentats per un amic d'ella. Les cròniques de la premsa couché expliquen que va ser un amor a primera vista i que la parella va connectar de seguida al compartir molts gustos, des de la gastronomia delicatessen fins a la roba cara.
Valls i Susana Gallardo es van casar el setembre d'aquest any. Del feliç esdeveniment van donar-ne nodrida i sucosa informació els mitjans de la premsa rosa. Ho va ser tot menys una cerimònia discreta: les imatges de la parella ballant entre els convidats van fer furor. En cercles patricis que coneixen els Gallardo, les imatges van causar estranyesa. Algú ha comparat l'estil dels Valls-Gallardo amb la discreció d'un Rafa Nadal, que s'ha casat recentment allunyat dels focus.
Per Valls, lliurat a un particular nou capítol de la seva trajectòria política, el vincle amb una Gallardo és també una manera d'entroncar amb unes elits barcelonines que en algun moment ha volgut liderar, alhora que n'ha criticat la manca de fermesa per enfrontar-se al gran enemic, l'independentisme. A casa dels Valls-Gallardo, en aquest tema no hi haurà discussió.
L'enllaç de Manuel Valls i Susana Gallardo va ser el quart que ha protagonitzat l'exprimer ministre francès. El seu primer matrimoni va ser amb Nathalie Soulié, una mestra d'escola amb qui va tenir quatre fills i de qui es va divorciar el 2005. Després va mantenir una relació amb la violinista Anne Gravoin, de qui es va separar a començaments del 2018.
Després, va estar un temps amb Olivia Grégoire, una diputada del partit d'Emmanuel Macron, En Marxa. Era quan Valls intentava fer-se un lloc en la política francesa. Allò, però, va ser efímer, i l'estiu del mateix any coneixeria Susana Gallardo.
Per la neboda del president d'Almirall, Manuel Valls és el seu segon amor. Abans, havia estat casada amb Alberto Palatchi, un home setze anys més gran que ella, expropietari de Pronovias, que havia dit més d'una vegada que només hi havia dues coses que no faria mai a la vida: divorciar-se de la seva dona i vendre l'empresa. Va fer les dues coses en poc més d'un any. Ara manté una relació amb Zita Serrano Suñer, néta de l'exministre de Franco Serrano Suñer.