25
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a la
13:46h
Onze dies després de la sentència de l'1-O, l'Ajuntament de Barcelona celebrarà aquest divendres un ple municipal en el qual tindrà un paper protagonista el veredicte del Tribunal Suprem sobre els polítics independentistes. Precisament abans del ple se celebrarà l'acte de presa de possessió de Francina Vila com a regidora en substitució de Joaquim Forn, inhabilitat i condemnat a 10 anys i mig de presó.
La setmana passada l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va accedir en un primer moment a la petició de JxCat i ERC de convocar un ple extraordinari per debatre una resposta del consistori a la condemna als líders independentistes. Tanmateix, després dels aldarulls i les nombroses mobilitzacions al carrer, el govern municipal va desconvocar la sessió plenària en considerar que era impossible mantenir un "debat serè", en paraules de Jordi Martí (Barcelona en Comú).
El debat es produirà, en qualsevol cas, perquè ERC i JxCat presentaran una proposició conjunta de rebuig a la sentència, que reclama "la posada en llibertat dels presos i el retorn dels exiliats", que es treballi amb la resta d'institucions del país, i un compromís amb el dret d'autodeterminació.
D'altra banda, els republicans reclamaran a través de precs que l'Ajuntament faci conèixer "la involució i la regressió de drets i llibertats que pateix Catalunya" i "exigeixi un diàleg entre institucions", l'endemà que els comuns, amb Colau al capdavant, hagin proposat una taula de diàleg per aconseguir un pacte entre Catalunya i l'Estat "sense línies vermelles".
La moció necessita el suport dels comuns per tirar endavant
La moció dels partits independentistes no tirarà endavant si no aconsegueix el suport dels comuns, ja que les formacions que comanden Ernest Maragall i Elsa Artadi només sumen 15 dels 41 regidors del ple. El text posarà a prova la unitat del govern municipal, ateses les divergències de posicionament entre comuns i socialistes en aquesta qüestió.
Quan Colau i Jaume Collboni van presentar el seu pacte al juliol, van assegurar que havien assumit les seves diferències i l'alcaldessa va assegurar que els dos partits mantindrien la seva "pròpia posició". Comuns i socialistes es comprometien a deixar al marge les discrepàncies en la qüestió nacional per protegir la cohesió de l'equip de govern.
La primera divergència ja havia arribat al juny quan el govern municipal va penjar el llaç groc, tot i el desacord del PSC. En aquell moment, els socialistes van defensar que el Consistori s'havia de mantenir neutral però van treure ferro a la diferència de postures. En començar la campanya electoral, el símbol de solidaritat amb els presonats va ser retirat per ordre de la Junta Electoral.
Fins ara Collboni ha eludit pronunciar-se sobre la sentència, remetent als missatges del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que acataven la sentència i defensaven la separació de poders. Quan el Suprem va emetre el veredicte, Colau va llegir una declaració institucional advocant per "explorar la via més ràpida per la llibertat" dels empresonats però va matisar que llegia la declaració com a alcaldessa; és a dir, no en nom de tot l'equip de govern.
D'altra banda, des de la bancada de Ciutadans se sol·licitarà al govern de Colau i Collboni que mostri suport als cossos de seguretat i a les víctimes dels aldarulls, a banda que el Consistori impulsi una campanya anual sobre civisme que promogui "el respecte pel mobiliari urbà públic". El grup taronja ha xifrat en set milions el cost dels incidents violents a la ciutat, mentre que el PP reclamarà que s'elabori un informe amb el cost dels desperfectes i l'impacte sobre el comerç i els restaurants, petició similar a la de Manuel Valls i Eva Parera.
La pujada de l'IBI, a debat
L'altre plat fort del ple serà el debat de les ordenances fiscals, que inclouen una pujada de l'IBI del 5,4% de mitjana, per recaptar prop de 43 milions d'euros; a més d'un augment de taxes per a les terrasses dels bars i un encariment de la grua i de l'aparcament a l'àrea blava. No està garantit que les ordenances tirin endavant, però JxCat i ERC, que busquen el suport dels comuns als pressupostos de la Generalitat, han estès la mà al govern municipal.
A més, es proposarà concedir medalles d'or a títol pòstum a l'expresident de la Cambra de Comerç, Miquel Valls; i a l'activista LGTBI Aladino Nespral Amores. JxCat proposarà que es posi el nom de Muriel Casals, expresidenta d'Òmnium, als Jardins de la Reina Victòria.
La setmana passada l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va accedir en un primer moment a la petició de JxCat i ERC de convocar un ple extraordinari per debatre una resposta del consistori a la condemna als líders independentistes. Tanmateix, després dels aldarulls i les nombroses mobilitzacions al carrer, el govern municipal va desconvocar la sessió plenària en considerar que era impossible mantenir un "debat serè", en paraules de Jordi Martí (Barcelona en Comú).
El debat es produirà, en qualsevol cas, perquè ERC i JxCat presentaran una proposició conjunta de rebuig a la sentència, que reclama "la posada en llibertat dels presos i el retorn dels exiliats", que es treballi amb la resta d'institucions del país, i un compromís amb el dret d'autodeterminació.
D'altra banda, els republicans reclamaran a través de precs que l'Ajuntament faci conèixer "la involució i la regressió de drets i llibertats que pateix Catalunya" i "exigeixi un diàleg entre institucions", l'endemà que els comuns, amb Colau al capdavant, hagin proposat una taula de diàleg per aconseguir un pacte entre Catalunya i l'Estat "sense línies vermelles".
La moció necessita el suport dels comuns per tirar endavant
La moció dels partits independentistes no tirarà endavant si no aconsegueix el suport dels comuns, ja que les formacions que comanden Ernest Maragall i Elsa Artadi només sumen 15 dels 41 regidors del ple. El text posarà a prova la unitat del govern municipal, ateses les divergències de posicionament entre comuns i socialistes en aquesta qüestió.
Colau i Collboni allunyen del pacte les diferències en la qüestió nacional
Quan Colau i Jaume Collboni van presentar el seu pacte al juliol, van assegurar que havien assumit les seves diferències i l'alcaldessa va assegurar que els dos partits mantindrien la seva "pròpia posició". Comuns i socialistes es comprometien a deixar al marge les discrepàncies en la qüestió nacional per protegir la cohesió de l'equip de govern.
La primera divergència ja havia arribat al juny quan el govern municipal va penjar el llaç groc, tot i el desacord del PSC. En aquell moment, els socialistes van defensar que el Consistori s'havia de mantenir neutral però van treure ferro a la diferència de postures. En començar la campanya electoral, el símbol de solidaritat amb els presonats va ser retirat per ordre de la Junta Electoral.
Fins ara Collboni ha eludit pronunciar-se sobre la sentència, remetent als missatges del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que acataven la sentència i defensaven la separació de poders. Quan el Suprem va emetre el veredicte, Colau va llegir una declaració institucional advocant per "explorar la via més ràpida per la llibertat" dels empresonats però va matisar que llegia la declaració com a alcaldessa; és a dir, no en nom de tot l'equip de govern.
El primer tinent d'alcalde eludeix opinar sobre la sentència; l'alcaldessa ho fa a títol personal
D'altra banda, des de la bancada de Ciutadans se sol·licitarà al govern de Colau i Collboni que mostri suport als cossos de seguretat i a les víctimes dels aldarulls, a banda que el Consistori impulsi una campanya anual sobre civisme que promogui "el respecte pel mobiliari urbà públic". El grup taronja ha xifrat en set milions el cost dels incidents violents a la ciutat, mentre que el PP reclamarà que s'elabori un informe amb el cost dels desperfectes i l'impacte sobre el comerç i els restaurants, petició similar a la de Manuel Valls i Eva Parera.
La pujada de l'IBI, a debat
L'altre plat fort del ple serà el debat de les ordenances fiscals, que inclouen una pujada de l'IBI del 5,4% de mitjana, per recaptar prop de 43 milions d'euros; a més d'un augment de taxes per a les terrasses dels bars i un encariment de la grua i de l'aparcament a l'àrea blava. No està garantit que les ordenances tirin endavant, però JxCat i ERC, que busquen el suport dels comuns als pressupostos de la Generalitat, han estès la mà al govern municipal.
A més, es proposarà concedir medalles d'or a títol pòstum a l'expresident de la Cambra de Comerç, Miquel Valls; i a l'activista LGTBI Aladino Nespral Amores. JxCat proposarà que es posi el nom de Muriel Casals, expresidenta d'Òmnium, als Jardins de la Reina Victòria.