Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

La brúixola: 25 d'octubre

Un funeral d'Estat

L'exhumació de Franco, concebuda en origen com un acte de campanya del PSOE, fa revifar els nostàlgics i els autèntics colpistes. També són notícia la tensió al Cercle d'Economia, Miquel Buch, l'interrogatori d'Alexandria Ocasio-Cortez a Mark Zuckerberg i el festival In-Edit

per Oriol March , 25 d'octubre de 2019 a les 06:00 |

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Crits a favor del dictador. Exhibició de banderes preconstitucionals, inclosa la que portava plegada un dels familiars. Braços alçats. El tinent coronel colpista -aquest sí- Antonio Tejero, envellit, escortat per la policia enmig d'una manifestació feixista a Mingorrubio. Són algunes de les imatges que deixa l'exhumació de Franco, que ja no descansa al Valle de los Caídos. La iniciativa de Pedro Sánchez, que havia de formar part de la campanya del PSOE de cara al 10-N, ha acabat mutant en un funeral d'Estat de sèrie B i ha revifat els més nostàlgics -bonic eufemisme- del règim. La imatge dels familiars portant el fèretre sobre les espatlles recordava més a un acte institucional que no pas a un tràmit de reparació dirigit a les víctimes. Una oportunitat perduda.

Franco ja no és al seu mausoleu, però les cues de les últims caps de setmana al Valle de los Caídos indiquen la pervivència del substrat del règim. Només cal fer una ullada a les declaracions del personal aplegat a Mingorrubio per entendre que és un problema latent. Les d'ahir són imatges impensables a Itàlia o Alemanya, però en aquests dos països el feixisme va ser derrotat i no es va cronificar durant quatre dècades al poder. A Espanya la ultradreta segueix viva -ja sigui sota les sigles de Vox, a qui la remor de Franco propulsa i ja se situa tercera a les enquestes superant un Albert Rivera en caiguda lliure, o bé en sectors del PP-, i la crisi catalana els ha donat ales.

No els ha despertat, com s'han queixat des de Pablo Iglesias fins a dirigents del PSOE, pel simple fet que mai es van adormir del tot. Sánchez, que en el millor dels casos repetirà el resultat de l'abril a les eleccions del 10-N, treia pit ahir per l'exhumació i indicava que l'Espanya actual era el més oposat possible al franquisme. No hi ha punt de comparació entre la situació actual i la de la dictadura -tot i la continuïtat de tribunals com l'Audiència Nacional, hereu del Tribunal d'Ordre Públic-, però existeix un fil conductor en les últimes dècades que recorre tots els partits governamentals a l'Estat: la negativa a una relació bilateral amb Catalunya. Hi ha qüestions, com el referèndum, que són perpètuament enterrades, encara que suposin la millor de les solucions.

L'exhumació, en tot cas, defineix un cop més el lideratge efectista de Sánchez. El líder del PSOE, acostumat als cops de volant -recorda algú, a hores d'ara, que fa tan sols deu mesos apostava per un relator i una mesa de partits per acostar-se a la Generalitat?-, ha vist com l'acte de campanya dissenyat al Valle de los Caídos ha evidenciat les ferides mai cicatritzades de la Transició. Només des de la frivolitat es pot entendre la programació d'un gran esdeveniment com aquest a les portes d'una campanya que pot desembocar en més d'un funeral d'Estat. Sobretot quan es coneguin els resultats.   
 

Avui no et perdis

» La gestió de Faus genera un fort malestar al Cercle d'Economia; per Pep Martí.

»
ERC i comuns s'ofereixen per revifar el diàleg; per Sara González.

» La resposta a la sentència arriba al ple municipal de Barcelona; per Jordi Velert.

» Dades: només la meitat dels unionistes catalans jutja el franquisme com a negatiu; per Roger Tugas.

» Opinió: «Franco Superstar»; per Jonathan Martínez.

» Opinió: «Franco exhumat: ara, més»; per Manel Lucas.

» Un senyor de Barcelona: «Periodisme, patacades i autocrítica»; per Toni Vall.
 

 El passadís

Els Mossos d'Esquadra han estat a l'ull de l'huracà des que van arrencar les protestes contra la sentència. L'actuació a l'aeroport i l'endemà al centre de Barcelona, amb càrregues colze a colze amb la Policia Nacional espanyola, van fer trontollar el futur de Miquel Buch, la baula més delicada del Govern. El conseller d'Interior ha mantingut disputes amb Quim Torra tota la legislatura, però les imatges de determinades accions dels Mossos han estat a punt d'acabar amb la paciència del president, que dimecres al Parlament va avalar les crítiques de la CUP a la policia catalana. Buch, això sí, no està sol: en privat ha anat rebent el suport de dirigents de JxCat, i en concret del PDECat, que va demanar als seus regidors que no el critiquessin en públic. Un gest que el conseller va agrair amb una trucada a David Bonvehí, president del partit, amb qui no sempre ha tingut una relació fluïda. Les dificultats fan estrènyer llaços imprevistos.

Vist i llegit

Alexandria Ocasio-Cortez és la congressista més jove de la història dels Estats Units, i una de les figures amb més ascendència en la nova generació de dirigents demòcrates. Popular a les xarxes -Donald Trump, amb els atacs que li dedica sovint, només fa que convertir-la en encara més coneguda-, aquesta setmana va interrogar el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, sobre els límits de la plataforma. En una compareixença al Congrés nord-americà sobre l'anomenada Libra, la moneda virtual que l'empresa vol posar en circulació, Zuckerberg es va veure acorralat per Ocasio-Cortez. Un dels moments de més tensió va arribar quan la congressista li va preguntar per Cambridge Analytica, l'empresa que es va valer de les dades dels usuaris per influir en eleccions als EUA del 2016. Aquesta peça de The Guardian recull els grans moments de l'intercanvi.

 El nom propi

El protagonisme de Pere Aragonès durant els últims dies ha estat doble. El president d'ERC, Oriol Junqueras, l'han ungit des de Lledoners -en una entrevista a NacióDigital de Ferran Casas i Sara González- com a successor en la candidatura a la Generalitat, i s'ha convertit en l'únic fil de diàleg amb la Moncloa en temps especialment convulsos. Aragonès va ser ahir a Madrid per reclamar una taula de diàleg sense condicions en la qual el Govern pugui plantejar un dret a l'autodeterminació inexistent per a la Moncloa, que no fa tant defensava la figura del relator i una mesa de partits estatal per resoldre el conflicte. El vicepresident insisteix que ha de ser Quim Torra qui parli amb Pedro Sánchez, però el líder del PSOE no en vol ni sentir a parlar. Almenys fins abans del 10-N. 

 Els imperdibles

La discografia de David Bowie és una de les radiografies més fidedignes de les últimes cinc dècades de la història de la música. Carismàtic, camaleònic i multidisciplinar, dotat amb el talent dels escollits per convertir-se en icona artística més enllà de les cançons, es converteix aquests dies en un dels protagonistes del festival In-Edit. El documental Finding Fame, de Francis Whately, repassa una trajectòria prolífica i que ha influït en generacions d'artistes que encara s'hi emmirallen. El festival, que arriba a la dissetena edició, també projectarà Ibiza: The Silent Movie, de Julien Temple i Fatboy Slim, que explica l'evolució de l'illa com a epicentre mundial de la música electrònica. 

L'In-Edit és una de les deu recomanacions que inclou Arnau Urgell Vidal en el recull que fa cada divendres i que també us acosta la Festa de la Ciència, les Fires de Sant Narcís de Girona i els dos concerts consecutius que ofereixen La Polla Records aquest divendres i demà dissabte al Palau Sant Jordi. Si teníeu pensat anar-hi, només queden unes quantes entrades pel concert d'avui. Bon cap de setmana!

 
Oriol March
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre els butlletins de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
La brúixola
Participació