ERC i comuns s'ofereixen per revifar el diàleg

Condemnes d'entre 13 i 9 anys de presó, uns aldarulls sense precedents, més de 600 ferits i una trentena de detinguts a presó, però per molt que el president Quim Torra truqui a la Moncloa, Pedro Sánchez, en campanya pel 10-N, no despenja el telèfon. El lema "seieu i parleu", impulsat des de l'independentisme social i polític, no reeixeix. Enmig d'aquest buit, ERC per una banda i els comuns i Podem per l'altra han intentat erigir-se en interlocutors per refer la comunicació -papers que reivindicaran durant la cursa electoral- i han esbossat aquest dijous propostes en forma de taula de diàleg.

Ara bé: mentre els republicans sostenen que en aquest espai persistiran en la reclamació del referèndum d'autodeterminació, Pablo Iglesias, que aquest dijous ha fet una visita fugaç a Barcelona, ha començat a verbalitzar que potser caldrà assumir que el punt de resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya serà una consulta que no necessàriament inclogui com a opció la independència. 

Des del govern de Pedro Sánchez han arribat a la conclusió que Torra ja no és "un interlocutor vàlid". Ni hi volen parlar ara ni hi volen parlar després de les eleccions. Els socialistes verbalitzen sense matisos que pretenen esperar que es rellevi el president de la Generalitat i que això passa perquè hi hagi eleccions catalanes com més aviat millor. És amb aquesta intenció que s'esmercen en assenyalar que l'únic fil de comunicació que tenen amb el Govern és amb Pere Aragonès.

Taules de diàleg "sense vetos"

El vicepresident ha reconegut aquest dijous aquests contactes amb Carmen Calvo, la seva homòloga a Madrid, però també ha subratllat que en cap cas poden substituir el diàleg de la Moncloa amb la Generalitat. És amb aquesta finalitat que ha proposat l'enèsima taula perquè les dues parts s'asseguin "sense vetos" ni renúncies prèvies de cap de les parts. Quatre són les potes que sustentarien aquest espai d'interlocució: deixar d'"ignorar" els independentistes, que hi hagi "llibertat" perquè cadascun dels actors proposi el que consideri -inclòs el referèndum d'autodeterminació-, que existeixi un mecanisme de validació per part d'àmplies majories i, per últim, garanties de compliment d'allò que escullin els ciutadans. En definitiva, Aragonès demana que per començar es retorni a la cimera de desembre del 2018 de Pedralbes. 

https://www.youtube.com/watch?v=t7GMWhRmnD0
L'esbós de la proposta té punts de connexió amb la taula plantejada pels comuns i que ha estat apadrinada aquest dijous per Iglesias a Barcelona. De fet, els comuns també han sostingut que aquest espai s'hauria de crear "sense vetos" previs i han acollit positivament el plantejament d'Aragonès. Han definit l'aposta com la "via central" en la qual s'hi sentin còmodes tant ERC com el PSC. Els comuns han defensat que el diàleg s'articuli a partir d'una taula de partits del Congrés i una altra al Parlament que treballin en paral·lel al diàleg bilateral entre governs. Se n'hauria de derivar "un nou pacte" entre Catalunya i Espanya que hauria de ser sotmès a consulta de la ciutadania. "Sabem que estem demanant una cosa quasi impossible", ha admès Ada Colau.

L'autodeterminació com a escull

Si hi ha un element que fa embarrancar el diàleg més enllà de les disfuncions entre interlocutors és la defensa del dret a l'autodeterminació. Els independentistes volen seure a la taula amb el govern espanyol sense haver-hi de renunciar, mentre que el PSOE es parapeta en què el les converses només es pot donar dins del marc legal, un fet que, sostenen, exclou l'autodeterminació i el referèndum.

De fet, tot i que Iglesias ha assegurat que no dona per extingida la via de reclamar un referèndum -que defensen tant Podem com els comuns amb un pacte de claredat previ-, ha advertit que la resolució del conflicte passarà perquè hi hagin cessions de les dues parts. Tot i que inicialment defensaven un referèndum binari sobre la independència, a la pràctica el que pretén dir és que el més "realista" és assumir que s'haurà de fer una consulta, però que possiblement no serà sobre la independència sinó sobre un nou encaix. I aquest convenciment no dista gaire del que fa temps que defensa el PSC, que és un nou acord que podria tenir forma d'Estatut. ERC, en canvi, no compra aquest marc. Aragonès ha sentenciat en una conferència d'Europa Press a Madrid que l'autonomisme "ha mort" i que el camí cap a la independència és "irreversible". 

La llibertat dels presos com a requisit imprescindible  

Però si complex és aquest punt de partida antagònic, més ho és encara el requisit que tant republicans com comuns consideren imprescindible perquè hi hagi un diàleg "efectiu": la llibertat dels presos. Amb els seus principals interlocutors a la presó, avisen els dos partits, difícilment el govern espanyol serà capaç de reconduir el conflicte. Els independentistes demanen l'amnistia, que serà un dels bucs insígnia de la campanya, i els comuns i Podem aposten o bé per l'indult -cap pres té per ara previst demanar-lo- o per una reforma del codi penal per eliminar el delicte de sedició.  

Amb la campanya a tocar, ERC i En Comú Podem ja han deixat entreveure en quin marc es mouran els seus missatges electorals. El candidat dels republicans, Gabriel Rufián, ja fa temps que reivindica que els republicans són la "garantia per obligar" el PSOE a parlar. I Iglesias i els comuns també s'autoproclamen com la garantia perquè Pedro Sánchez, si és reelegit president, governi amb la mà esquerra i amb una visió plurinacional de l'Estat. Amb nou anys de conflicte enquistat des de la sentència de l'Estatut a les esquenes, la possible solució encara és lluny.