28
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
6:40h
Què tenen a veure conceptes com "viatge" i "llibertat"? Quina diferència hi ha entre els viatges en tren o en avió tan propis dels nostres temps i el simple acte de caminar? Són algunes reflexions que els visitants es faran després de veure De mar a mar. Pelegrinatge i postmodernitat, la nova mostra que, des del 24 d’octubre i fins al 23 de febrer de 2020, es podrà visitar a la vitrina de la seu Montcada del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona.
De mar a mar. Pelegrinatge i postmodernitat parla sobre el viatge personal de l'antropòloga Elisabeth Pertegàs seguint el camí de Sant Jaume, una coneguda ruta de peregrinació que avui constitueix tant un viatge en el sentit físic com una experiència personal, una mena de viatge interior que molts viatgers i viatgeres del nostre temps volen experimentar.
A la mostra, es podrà resseguir el recorregut d'Elisabeth Pertegàs travessant a peu la península Ibèrica, de la mar Mediterrània a l’oceà Atlàntic, recorrent una antiga via de pelegrinatge de la tradició cristiana fins a arribar a la tomba de l'apòstol Sant Jaume, a Galícia.
La importància del pelegrinatge
El fet de caminar seguint un camí marcat com aquest provoca que els viatgers se submergeixin en un paisatge que canvia a cada moment, en un itinerari marcat pels elements naturals i sotmès a les inclemències del temps. L'experiència de caminar, com sap qualsevol que hagi fet el camí de Sant Jaume o alguna altra ruta similar, fa que organitzem el pensament d'una manera nova.
D'aquí que, en la cultura cristiana, el pelegrinatge tingui tanta importància, ja que el camí físic presenta tot de paral·lelismes amb el concepte cristià de l'existència, que veu la vida com un camí ple de dificultats que cal anar superant fins a arribar a un final gloriós, renunciant en el procés a tot allò que és superflu i accessori. Superar una peregrinació com la que proposa el camí de Sant Jaume té, en aquest sentit, molt a veure amb els ritus de pas presents en totes les cultures.
Què ho fa que, en el món contemporani, tanta gent se senti atreta per experiències com el camí de Sant Jaume o, fins i tot, per les reflexions de pensadors del segle XIX com el nord-americà Henry David Thoreau, que reivindicava l'acte de caminar com a màxima expressió d'una vida en llibertat? Segurament els valors que la nostra societat postmoderna, mancada de referències permanents o fiables, ha trobat en el fet de viatjar a peu i que van des del contacte amb la natura i el descobriment dels límits físics del nostre cos, fins al fet de formar part d'una comunitat de viatgers i pelegrins entre els quals s'estableixen forts vincles de solidaritat.
De mar a mar. Pelegrinatge i postmodernitat parla sobre el viatge personal de l'antropòloga Elisabeth Pertegàs seguint el camí de Sant Jaume, una coneguda ruta de peregrinació que avui constitueix tant un viatge en el sentit físic com una experiència personal, una mena de viatge interior que molts viatgers i viatgeres del nostre temps volen experimentar.
Què? Exposició De mar a mar. Pelegrinatge i postmodernitat
On? Vitrina del Museu Etnològic i de Cultures del Món. Dependències del carrer de Montcada, 12-14. Barcelona.
Fins quan? Del 24 d'octubre del 2019 al 23 de febrer del 2020
Quant costa? Entrada lliure
A la mostra, es podrà resseguir el recorregut d'Elisabeth Pertegàs travessant a peu la península Ibèrica, de la mar Mediterrània a l’oceà Atlàntic, recorrent una antiga via de pelegrinatge de la tradició cristiana fins a arribar a la tomba de l'apòstol Sant Jaume, a Galícia.
La importància del pelegrinatge
El fet de caminar seguint un camí marcat com aquest provoca que els viatgers se submergeixin en un paisatge que canvia a cada moment, en un itinerari marcat pels elements naturals i sotmès a les inclemències del temps. L'experiència de caminar, com sap qualsevol que hagi fet el camí de Sant Jaume o alguna altra ruta similar, fa que organitzem el pensament d'una manera nova.
Exposició «De mar a mar. Pelegrinatge i postmodernitat». Foto: Adrià Costa
D'aquí que, en la cultura cristiana, el pelegrinatge tingui tanta importància, ja que el camí físic presenta tot de paral·lelismes amb el concepte cristià de l'existència, que veu la vida com un camí ple de dificultats que cal anar superant fins a arribar a un final gloriós, renunciant en el procés a tot allò que és superflu i accessori. Superar una peregrinació com la que proposa el camí de Sant Jaume té, en aquest sentit, molt a veure amb els ritus de pas presents en totes les cultures.
Què ho fa que, en el món contemporani, tanta gent se senti atreta per experiències com el camí de Sant Jaume o, fins i tot, per les reflexions de pensadors del segle XIX com el nord-americà Henry David Thoreau, que reivindicava l'acte de caminar com a màxima expressió d'una vida en llibertat? Segurament els valors que la nostra societat postmoderna, mancada de referències permanents o fiables, ha trobat en el fet de viatjar a peu i que van des del contacte amb la natura i el descobriment dels límits físics del nostre cos, fins al fet de formar part d'una comunitat de viatgers i pelegrins entre els quals s'estableixen forts vincles de solidaritat.
Exposició «De mar a mar. Pelegrinatge i postmodernitat». Foto: Adrià Costa