24
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a la
13:02h
Just el mateix dia en què el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha emplaçat el govern espanyol a seure en una taula de diàleg "sense vetos", el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha aterrat a Barcelona amb un plantejament propi sota el braç. De la mà de l'alcaldessa Ada Colau i del portaveu dels comuns al Congrés, Jaume Asens, ha plantejat un "nou pacte" entre Catalunya i l'Estat que sigui fruit d'una taula de diàleg "sense condicions prèvies" ni "línies vermelles".
La proposta impulsada pels comuns i apadrinada per Iglesias s'articula en dues velocitats. La primera va adreçada a "desbloquejar" un conflicte que ha portat a què no hi hagi diàleg entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Quim Torra. I la segona, que els catalans votin en una consulta un nou encaix amb Espanya.
Dues velocitats: desbloqueig i consulta
El desbloqueig, segons han desgranat, es basa en un reforçament de l'autogovern després d'una etapa de recentralització, treballar per la llibertat dels presos a través de l'indult o bé amb una reforma del codi penal per eliminar el delicte de sedició i, finalment, una taula de diàleg de la qual emani una proposta per "redefinir" la relació entre Catalunya i Espanya. Asens ha puntualitzat que es crearia una taula dels partits del Congrés i una taula dels partits del Parlament en paral·lel a un diàleg entre la Moncloa i la Generalitat.
Amb les conclusions d'aquest diàleg sobre la taula, Podem i els comuns consideren que és aleshores quan s'ha de produir una votació. Asseguren que no té per què ser binària i que s'han de considerar fórmules com la d'incloure més de dues respostes. Puntualitzen, però, que això no vol dir que donin per esgotada la via del referèndum d'autodeterminació que fa l'independentisme. Preguntat per aquesta qüestió, Iglesias ha insistit que la seva proposta és "la mateixa", però que per trobar una resolució al conflicte caldrà que les dues parts "cedeixin". Hi ha, ha dit, dos elements que cal deixar enrere: el 155 com a "dispositiu d'amenaça permanent" i la unilateralitat que ha "allunyat" els espais de diàleg.
Els comuns veuen amb bons ulls la taula proposada per Aragonès
En aquest sentit, Asens ha subratllat que segueixen sent partidaris de la via escocesa, és a dir, de la celebració d'un referèndum fruit d'un pacte de claredat previ. També han encaixat "positivament" la proposta de Pere Aragonès de crear una taula de diàleg entre el govern espanyol i el català "sense vetos". Segons el portaveu dels comuns al Congrés, aquesta és una "via central" en la qual s'hi haurien de sentir còmodes tant ERC com el PSC. "Això fa més viable aquesta proposta", ha dit.
Colau ha assegurat que la sentència del Suprem és l'"enèsima complicació" de la judicialització i que a partir del 10-N cal parlar "clar" i "amb realisme" per sortir del "diàleg de sords" en el qual s'han instal·lat els governs català i espanyol. Cal, ha dit l'alcaldessa, explorar solucions "viables" més que "ideals" i que, per fer-ho, els partits abandonin les "trinxeres" i les actuacions "electoralistes i curtplacistes". Conscient de la dificultat de tiot plegat, ha admès que estan demanant una cosa "quasi impossible" en aquests moments, però ha receptat "pragmatisme".
"Desterrar les restes de Franco" de la democràcia espanyola
Just el dia de l'exhumació de les restes de Franco, Iglesias ha considerat una "bona notícia" que Espanya deixi de tenir una "tomba d'Estat a un disctador". Tot i això, com també ha dit Colau, "no n'hi ha prou" i reclamen que s'obrin les cunetes. "L'acció arriba tard i Espanya és el segon país del món amb més desapareguts després de Cambodja", ha advertit. Ha assenyalat també la necessitat de "desterrar les restes de Franco" de la democràcia espanyola.
La proposta impulsada pels comuns i apadrinada per Iglesias s'articula en dues velocitats. La primera va adreçada a "desbloquejar" un conflicte que ha portat a què no hi hagi diàleg entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Quim Torra. I la segona, que els catalans votin en una consulta un nou encaix amb Espanya.
Dues velocitats: desbloqueig i consulta
El desbloqueig, segons han desgranat, es basa en un reforçament de l'autogovern després d'una etapa de recentralització, treballar per la llibertat dels presos a través de l'indult o bé amb una reforma del codi penal per eliminar el delicte de sedició i, finalment, una taula de diàleg de la qual emani una proposta per "redefinir" la relació entre Catalunya i Espanya. Asens ha puntualitzat que es crearia una taula dels partits del Congrés i una taula dels partits del Parlament en paral·lel a un diàleg entre la Moncloa i la Generalitat.
Amb les conclusions d'aquest diàleg sobre la taula, Podem i els comuns consideren que és aleshores quan s'ha de produir una votació. Asseguren que no té per què ser binària i que s'han de considerar fórmules com la d'incloure més de dues respostes. Puntualitzen, però, que això no vol dir que donin per esgotada la via del referèndum d'autodeterminació que fa l'independentisme. Preguntat per aquesta qüestió, Iglesias ha insistit que la seva proposta és "la mateixa", però que per trobar una resolució al conflicte caldrà que les dues parts "cedeixin". Hi ha, ha dit, dos elements que cal deixar enrere: el 155 com a "dispositiu d'amenaça permanent" i la unilateralitat que ha "allunyat" els espais de diàleg.
Els comuns veuen amb bons ulls la taula proposada per Aragonès
En aquest sentit, Asens ha subratllat que segueixen sent partidaris de la via escocesa, és a dir, de la celebració d'un referèndum fruit d'un pacte de claredat previ. També han encaixat "positivament" la proposta de Pere Aragonès de crear una taula de diàleg entre el govern espanyol i el català "sense vetos". Segons el portaveu dels comuns al Congrés, aquesta és una "via central" en la qual s'hi haurien de sentir còmodes tant ERC com el PSC. "Això fa més viable aquesta proposta", ha dit.
Colau ha assegurat que la sentència del Suprem és l'"enèsima complicació" de la judicialització i que a partir del 10-N cal parlar "clar" i "amb realisme" per sortir del "diàleg de sords" en el qual s'han instal·lat els governs català i espanyol. Cal, ha dit l'alcaldessa, explorar solucions "viables" més que "ideals" i que, per fer-ho, els partits abandonin les "trinxeres" i les actuacions "electoralistes i curtplacistes". Conscient de la dificultat de tiot plegat, ha admès que estan demanant una cosa "quasi impossible" en aquests moments, però ha receptat "pragmatisme".
"Desterrar les restes de Franco" de la democràcia espanyola
Just el dia de l'exhumació de les restes de Franco, Iglesias ha considerat una "bona notícia" que Espanya deixi de tenir una "tomba d'Estat a un disctador". Tot i això, com també ha dit Colau, "no n'hi ha prou" i reclamen que s'obrin les cunetes. "L'acció arriba tard i Espanya és el segon país del món amb més desapareguts després de Cambodja", ha advertit. Ha assenyalat també la necessitat de "desterrar les restes de Franco" de la democràcia espanyola.