I la impunitat, quan s'exhuma?

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Quaranta-quatre anys després que morís de vell, sense perdre la condició de cap de l'Estat i cap dels seus poders absoluts, Francisco Franco serà aquest matí exhumat del Valle de los Caídos, el mausoleu que manté el Patrimoni Nacional espanyol a Cuelgamuros, al nord de Madrid i a tocar de l'Escorial, el panteó dels reis espanyols. L'exhumació, que és potent simbòlicament, respon a una maniobra propagandística del govern de Pedro Sánchez, que pensa que així podrà guanyar-se el vot del conjunt de l'esquerra mentre es relaciona amb Catalunya pràcticament igual que ho feia Mariano Rajoy.   

Que Franco hagi estat durant 44 anys al Valle de los Caídos és una anècdota. Significativa, però anècdota. El rellevant és que el successor que va triar (Joan Carles I) va ser rei com si res i que es va desprendre del poder absolut heretat com i quan va voler, que els dirigents del règim es van poder reciclar fent política o negocis com si res, i que van seguir als estaments de l'exèrcit, de la policia, de la judicatura i de l'alt funcionariat. I no van pagar pels seus crims i abusos. Fins i tot encara ara tenen carrers dedicats o fundacions subvencionades. Per contra, milers de persones són encara enterrades a les cunetes després de ser assassinats, hi ha processos judicials arbitraris per anul·lar o no s'ha reconegut els lluitadors contra la dictadura. El model espanyol d'impunitat és, malauradament, exemplar. La reconciliació la va pagar només un bàndol.

Sovint sentim a dir que el que passa a Espanya amb Franco no passaria a Alemanya amb Hitler o a Itàlia amb Mussolini i per això ens escandalitza. És cert. Però la diferència és que Franco va guanyar una guerra després d'una rebel·lió militar i violenta (allò sí que ho va ser!) i, en canvi, els seus homòlegs feixistes la van perdre. Hitler es va suïcidar al búnquer de Berlín i a Mussolini el van penjar en una benzinera a Milà. La victòria dels franquistes va implicar quaranta anys de dictadura i que, llevat d'una minoria, els demòcrates acceptessin una Transició amb massa renúncies i que, amb el pas del temps, ha fet evidents les seves limitacions perquè els drets arrencats s'han aplicat de forma restrictiva i no expansiva. La impunitat del franquisme no ha patit restriccions. "Per alguna cosa vam guanyar la guerra!", pensen encara.  
 

---

Avui no et perdis

»La petjada catalana al Valle de los Caídos; per Pep Martí.

»Deu secrets que s'amaguen al Valle de los Caídos; per Pep Martí.

»Així és Mingorrubio, el panteó feixista on acabaran les restes de Franco; per Víctor Rodrigo.

»La Veu de Nació: «Els helicòpters de Sánchez»; per Sara González.

»Entrevista a Mireia Vehí: «Hi ha el perill que es pretengui desmobilitzar la gent»; per Oriol March i Aida Morales.

»Foment i Pimec s'alineen en favor de la negociació per resoldre el conflicte; per Pep Martí.

»Foment va vetar Álvarez de Toledo en la reunió celebrada amb Casado; per Pep Martí.

»Dades: La sentència i (sobretot) les protestes disparen l'interès per Catalunya al món; per Roger Tugas.

»Opinió: «Que Sherwood no ens impedeixi veure la llum»; per Sònia Andolz.
 

---

 El passadís

Dimarts, va tenir lloc la Nit de l'Empresari que organitza la Cecot, la patronal terrassenca, en el que ja és una cita consolidada del món econòmic. Va presidir l'acte el president Quim Torra, que va fer una breu intervenció apel·lant al diàleg i al "telèfon que sempre està damunt la nostra taula". Al còctel relacional que es va fer després al hall del Teatre Nacional, on la Cecot va celebrar la seva festa, sovintejaven però els comentaris insatisfets amb la intervenció de Torra, de qui alguns assistents deien que "ha deixat passar una oportunitat" de fer una intervenció més ambiciosa i fixar objectius. En canvi, un dels qui va rebre salutacions i abraçades va ser l'expresident Artur Mas, que es va quedar fins al final del còctel, quan ja molts havien marxat, mentre a fora, la pluja ja deixava anar un fort espetec.

Vist i llegit

Galo Ghigliotto és un escriptor xilè de nova generació. En un article a Ctxt.es ens explica què està passant al seu país, on les penúries econòmiques (sous baixos i preus cars) han provocat un esclat social amb els més joves com a primers protagonistes contra el president conservador Sebastián Piñera. Xile semblava un país tranquil, que combatia amb el seu passat i poca cosa més.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1936, amb la Guerra Civil en marxa i el ple fervor revolucionari, el Parlament de Catalunya va aprovar el decret de col·lectivitzacions amb l'objectiu de socialitzar l'economia. El Govern de Companys feia aquesta concessió als sectors socialistes i anarquistes, que van ser claus per sufocar el cop d'estat militar a Catalunya. La Hispano Suiza, Damm o Campsa van quedar sota control i administració dels seus treballadors. Aquí, el tràiler d'un documental sobre el tema.

 L'aniversari

El 24 d'octubre de 1876 naixia a Sant Feliu de Guíxols l'empresari i polític d'ERC Josep Irla i Bosch. Durant la República va ser diputat republicà, conseller i també president del Parlament. L'afusellament de Companys el va convertir, el 1940, en president de la Generalitat, càrrec que va ocupar fins 1954. Quatre anys després va morir a l'exili francès. TV3 va emetre el documental Irla, el president oblidat, que us permetrà saber més sobre ell. La fundació d'ERC duu el seu nom.

 ​Fes clic aquí per rebre'l