23
d'octubre
del
2019
Actualitzat
el
25
d'octubre
a les
16:30h
La sentència del procés ha tornat a despertar l'interès per Catalunya a bona part del món. Però encara ho han fet més les protestes posteriors i, en especial, les del divendres, amb l'arribada de les Marxes per la Llibertat a Barcelona, la massiva vaga general i els disturbis de la nit. Així ho evidencia l'anàlisi dels resultats de les recerques sobre Catalunya a Google de diversos estats europeus, els Estats Units o Rússia, a la majoria dels quals no hi havia hagut tant d'interès pel país des del febrer de 2018.
Fins ara, els punts àlgids d'aquest període eren la detenció -i posterior alliberament- de Carles Puigdemont a Alemanya, el març de 2018 i, encara més, l'amistós de futbol entre Catalunya i Veneçuela del març del 2019. La setmana passada, però, les recerques es van situar per sobre d'aquests esdeveniments en la majoria de països citats, i això que el judici no havia acabat de despertar l'interès mundial mentre tenia lloc.
Per entendre les dades, en el gràfic inicial es pot observar l'interès generat per Catalunya al món, mesurat com el nombre de recerques de a Google durant els darrers mesos de la paraula "Catalunya" en la llengua oficial de cada estat analitzat -i, en el cas del món, en anglès-. Cal tenir en compte, però, que la progressió és relativa. És a dir, que el 100 fixa la setmana amb més recerques d'aquest període i, en base a aquesta, es puntuen les altres.
Es disparen les recerques quasi arreu
Així, un 50 significa que aquella setmana es van fer la meitat de visites que en la de màxim interès; un 25, que en van ser una quarta part, etcètera. Que un estat mantingui xifres permanentment elevades, per tant, no significa necessàriament que busqui molts cops informació sobre Catalunya, sinó que el seu interès cap al país és poc variable i sostingut, sense massa alts i baixos.
D'aquesta manera, si s'observa l'evolució de les recerques per països -els més grans de la Unió Europea, els EUA i Rússia-, s'observa que la setmana passada és clarament el punt àlgid des del febrer de 2018 al gruix del món -amb recerques en anglès-, als EUA, a Alemanya -per damunt fins i tot que l'impacte de la detenció de Puigdemont a aquest país-, el Regne Unit, Polònia i Rússia. Només a França i Itàlia els va interessar més l'amistós contra Veneçuela.
Tot i això, el cert és que l'impacte segueix encara lluny del que va tenir el referèndum de l'1-O i, en moltes ocasions, les eleccions del 21 de desembre convocades pel 155, les quals tancaven una etapa oberta durant l'octubre anterior. Així mateix, les recerques no s'han incrementat de forma notable en altres països, per exemple, d'Amèrica del Sud, els quals van posar l'antena sobretot durant l'amistós contra una de les seleccions del continent.
Si s'afina més el tret, però, es pot observar que l'interès no només es deu a la sentència en si mateixa, sinó sobretot a les protestes dels dies posteriors. Analitzant les recerques a aquests països per dies, durant el mes d'octubre, es pot veure com efectivament l'interès creix a partir del dia 14, quan es fa pública la condemna, però en tots els casos augmenta significativament més durant el divendres, amb les Marxes, la vaga general i la nit de més disturbis.
Si encara es posa més la lupa en quines hores van ser les de més recerques, el topall se situa en tots els casos entre les 22 hores i la mitjanit (hora catalana), cosa que podria indicar que podrien ser els xocs al carrer -ja notables a partir de les 20 hores- el que més va impactar, tot i que és cert que l'increment de l'interès ja s'havia donat durant tota la jornada. Les excepcions són França, amb un màxim de recerques a les 19h, i els EUA, el qual va ser a les 14 hores. Sembla ser, per tant, que l'interès es pot deure a un impacte combinat de tots els factors.
Si s'observa en concret l'evolució de l'interès per països, es constata que a Alemanya, França, Polònia i Rússia el nombre de recerques sobre Catalunya del divendres van triplicar les del dia de la sentència o l'endemà. A Itàlia es va duplicar, mentre que als EUA i el Regne Unit, l'augment per les protestes no va ser tan significatiu, de prop d'un terç de les recerques respecte la publicació de la sentència.
Per entendre les dades, en el gràfic inicial es pot observar l'interès generat per Catalunya al món, mesurat com el nombre de recerques de a Google durant els darrers mesos de la paraula "Catalunya" en la llengua oficial de cada estat analitzat -i, en el cas del món, en anglès-. Cal tenir en compte, però, que la progressió és relativa. És a dir, que el 100 fixa la setmana amb més recerques d'aquest període i, en base a aquesta, es puntuen les altres.
Es disparen les recerques quasi arreu
Així, un 50 significa que aquella setmana es van fer la meitat de visites que en la de màxim interès; un 25, que en van ser una quarta part, etcètera. Que un estat mantingui xifres permanentment elevades, per tant, no significa necessàriament que busqui molts cops informació sobre Catalunya, sinó que el seu interès cap al país és poc variable i sostingut, sense massa alts i baixos.
D'aquesta manera, si s'observa l'evolució de les recerques per països -els més grans de la Unió Europea, els EUA i Rússia-, s'observa que la setmana passada és clarament el punt àlgid des del febrer de 2018 al gruix del món -amb recerques en anglès-, als EUA, a Alemanya -per damunt fins i tot que l'impacte de la detenció de Puigdemont a aquest país-, el Regne Unit, Polònia i Rússia. Només a França i Itàlia els va interessar més l'amistós contra Veneçuela.
Tot i això, el cert és que l'impacte segueix encara lluny del que va tenir el referèndum de l'1-O i, en moltes ocasions, les eleccions del 21 de desembre convocades pel 155, les quals tancaven una etapa oberta durant l'octubre anterior. Així mateix, les recerques no s'han incrementat de forma notable en altres països, per exemple, d'Amèrica del Sud, els quals van posar l'antena sobretot durant l'amistós contra una de les seleccions del continent.
Si s'afina més el tret, però, es pot observar que l'interès no només es deu a la sentència en si mateixa, sinó sobretot a les protestes dels dies posteriors. Analitzant les recerques a aquests països per dies, durant el mes d'octubre, es pot veure com efectivament l'interès creix a partir del dia 14, quan es fa pública la condemna, però en tots els casos augmenta significativament més durant el divendres, amb les Marxes, la vaga general i la nit de més disturbis.
Si encara es posa més la lupa en quines hores van ser les de més recerques, el topall se situa en tots els casos entre les 22 hores i la mitjanit (hora catalana), cosa que podria indicar que podrien ser els xocs al carrer -ja notables a partir de les 20 hores- el que més va impactar, tot i que és cert que l'increment de l'interès ja s'havia donat durant tota la jornada. Les excepcions són França, amb un màxim de recerques a les 19h, i els EUA, el qual va ser a les 14 hores. Sembla ser, per tant, que l'interès es pot deure a un impacte combinat de tots els factors.