El Juan i la Lívia són una parella que viu des de fa dotze anys en un pis de lloguer a la travessera de Gràcia de Barcelona. Fa un any, la propietària, Esther Argerich, els va anunciar que per seguir-hi vivint haurien de pagar 1.300 euros de lloguer mensual, en comptes dels 1.000 euros que havien pagat fins aleshores. La seva resposta va ser negar-se a pagar l'augment i ara han fet un pas més. La parella ha anunciat una "vaga total" en el pagament del lloguer.
La parella, doncs, deixarà de pagar l'arrendament, mentre la propietat ja ha iniciat el procés per desnonar-los. Després d'haver parat els dos primers intents als jutjats, aquest dimecres el Juan i la Lívia han aturat la tercera temptativa després que el Sindicat de Llogaters i l'Oficina Popular d'Habitatge de Gràcia hagin reunit un centenar de persones a la porta de l'edifici per impedir el pas a la comitiva judicial.
"Defensar el Juan i la Lívia és defensar el barri i el dret a viure a la ciutat", ha augmentat el portaveu de l'Oficina Popular d'Habitatge de Gràcia, Pablo Ruiz, en la roda de premsa feta davant de l'edifici. La parella no és l'única que es veu amenaçada amb haver de deixar casa seva. NacióDigital va avançar que propietaris de la ciutat no volen renovar almenys 30.000 contractes de lloguer a la ciutat. "Els fons voltor i les famílies burgeses han vist l'oportunitat d'enriquir-se amb la bombolla del lloguer", ha afegit Ruiz.
El preu mitjà d'un habitatge de lloguer al districte de Gràcia ha incrementat gairebé 200 euros de mitjana al mes des que el Juan i la Lívia hi viuen, passant dels 741 del 2007 als 908 euros del 2018.
Canvi d'estratègia
Fins ara, diversos veïns organitzats a través del Sindicat de Llogaters havia mostrat el seu rebuig als increments de preu amb una vaga parcial de pagament. És a dir, negar-se a pagar l'increment i continuar abonant la quota inicial.
El cas del Juan i la Lívia, però, suposa un canvi de rumb i el sindicat obre la porta ara a la possibilitat que més veïns optin per fer una vaga total.
El seu portaveu, Jaime Palomera, ha assenyalat la responsabilitat dels fons voltor en la bombolla del lloguer i ha demanat que les administracions deixin de posar "catifes vermelles" a l'especulació immobiliària.
Blackstone és un dels fons amb més propietats a Barcelona i ja ha anunciat que pretén no renovar lloguers socials a 200 famílies. La multinacional primer va adquirir pisos a baix preu propietat d'entitats en números vermells com Catalunya Caixa, en molts casos amb gent vivint a dins. En aquest cas concret, el fons va pagar 3.500 milions d'euros a canvi de milers d'hipoteques tòxiques. Inicialment, el preu estava fixat en 6.375 milions, però les ajudes públiques de 1.500 milions procedents del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (dependent del ministeri d'Economia) i les provisions de 1.500 milions que ja havia fet CatalunyaCaixa van rebaixar el preu ostensiblement.
Palomera, però, insisteix que més enllà dels fons voltor la responsabilitat també la tenen els "multipropietaris", persones físiques que acumulen diversos pisos a Barcelona i que no són considerats grans tenidors per la llei contra l'emergència habitacional. Un fet que impossibilita a l'administració obligar-los a oferir un lloguer social abans de desnonar, per exemple.
