El despertador: 23 d'octubre

Ve la propaganda i no la política

El relat antiindependentista d'Irene Lozano fa forat entre els governs europeus però pateix entre les opinions públiques. Avui també són notícia Torra i Aragonès intentant mantenir la cohesió, el ple del Parlament, els riscos de Torrent, el temporal de pluja, el nunci i Franco, el retorn de Tarradellas i Pelé

per Ferran Casas, 23 d'octubre de 2019 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El govern espanyol segueix dient que no a reunir-se amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i només manté un prim fil de diàleg entre el vicepresident Pere Aragonès i la seva homòloga, Carmen Calvo, que per ara no està sent massa productiu. Pedro Sánchez segueix sense agafar el telèfon al president català (al primer molts espanyols no li perdonarien que ho fes i al segon la immensa majoria de catalans no li perdonaria que no ho fes) i no hi ha cap perspectiva com a mínim fins passades les eleccions del 10-N. Sánchez i el seu ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, només han vingut a visitar policies ferits als aldarulls per la sentència del Suprem. No han parat cap atenció a les quatre persones que han perdut l'ull per les bales de goma de la policia espanyola ni a la noia que encara està greu.

I avui el govern d'Espanya torna a Catalunya. En aquest cas ho fa el seu aparell de propaganda exterior. La secretària d'Estat d'Espanya Global, Irene Lozano, que va arribar a la política de la mà de l'obtenció d'un escó per UPyD, alliçonarà els cònsols acreditats a la ciutat sobre les "mentides" de l'independentisme a costa de la sentència del Suprem. Intenta combatre el relat dels sobiranistes, que no fa forat entre els governs europeus però sí a les opinions públiques, perquè no tenen interessos creats amb Espanya. 

Mentrestant, al Parlament, el Govern se sotmetrà a la sessió de control de l'oposició. Estarem pendents a la pregunta de Miquel Iceta. D'alguna forma haurà de justificar (o no) que Sánchez no es vulgui reunir amb Torra perquè no condemna la violència com ell vol (res li valdrà fins passat el 10-N) i, en canvi, ell s'ofereixi com a mediador. El Govern mira de mantenir-se unit. Començant per casa de cadascú després que les tensions hagin aflorat de nou a JxCat i que l'entrevista d'Oriol Junqueras a NacióDigital decantant-se clarament per Pere Aragonès com a cap de cartell d'ERC activés els partidaris de Roger Torrent. Ahir el president del Parlament va estar molt exposat per la seva decisió de facilitar, malgrat l'avís del TC i els riscos que li implica, el debat sobre el dret a decidir després de l'acord entre els partits del Govern i la CUP.    
 

Avui no et perdis

» Aragonès es converteix en l'únic fil de diàleg amb Madrid; per Sara González.

» Torra llima asprors amb la cúpula de JxCat després de les desavinences; per Oriol March.

» Torrent, disposat a assumir conseqüències penals «per la llibertat d'expressió»; per Sara González.

» La Fiscalia extrema la duresa amb els detinguts per les protestes contra el Suprem; per Andreu Merino.

»
Els empresaris, sobre la sentència: «El sistema falla quan legalitat i drets humans es contraposen»; per Pep Martí.

» Opinió: «Pedro Sánchez-Negrín»; per Francesc Canosa.

» Opinió: «​Ens heu ensenyat que ser pacífics no serveix de res»; per Jordi Mir.

» Propietaris es neguen a renovar almenys 30.000 lloguers a Barcelona; per Andreu Merino.

»
Inundacions i rieres desbordades: el temporal irromp amb força a Catalunya; per Sergi Ambudio.
 

 El passadís

El setembre passat va ser designat un nou nunci del Vaticà a l'Estat, el filipí Bernardito Auza. Es tracta d'un diplomàtic que arriba amb molt de prestigi. Fins ara era el representant de la Santa Seu davant les Nacions Unides, on havia destacat per algunes intervencions crítiques amb la política de Donald Trump, sobretot en matèria immigratòria. Amb anterioritat havia estat a Haití. Considerat molt proper al papa Francesc, el seu nomenament ha llimat asprors entre l'Església i el govern espanyol a l'entorn de la decisió de traslladar les restes de Franco del Valle de los Caídos al cementiri del Pardo, que es realitzarà demà. Auza ha substituït Renzo Fratini, qui al juliol passat es va despenjar amb unes declaracions controvertides dient que es volia "ressuscitar Franco" i que el millor era no remenar el tema. Per ara, el nou nunci té "mano de santo", que en diuen en castellà.  

Vist i llegit

Francisco Franco es va estar pensant si entrava o no formalment a la Segona Guerra Mundial al costat de Hitler i Mussolini. Finalment es va descartar perquè el dictador tenia exigències massa altes per a Alemanya al costat del que podia oferir, debilitat com estava econòmicament i militarment el país després de la guerra civil. A canvi, va enviar els "voluntaris" de la División Azul a combatre amb els nazis a Rússia. Els aliats tenien, però, plans per envair Espanya si Franco hagués fet el pas. Ferran Bono explica a El País la història dels mapes que va fer Ian Fleming, l'autor de James Bond i que va ser espia anglès a Gibraltar per preparar la invasió. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1977, fa 42 anys, el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, que ho era a l'exili des de l'any 1954, arribava a l'aeroport del Prat. Baixava de l'avió amb un acord amb el govern espanyol d'Adolfo Suárez sota el braç per restituir la institució d'autogovern dels catalans que Franco havia suspès. Ho feia abans que s'aprovés la Constitució i en l'únic gest que va connectar la nova legalitat amb la republicana. La rebuda al vell president, que va ocupar el càrrec fins a les eleccions del 1980 i que va començar a edificar l'autogovern que ara es pretén segar, va ser multitudinària. El seu "ja sóc aquí!" des del balcó del Palau va engrescar la majoria de catalans, que mostrava el seu desig de governar-se. Així ho va retransmetre TVE, amb la locució de Ricard Fernández Deu.

 L'aniversari

El 23 d'octubre de l'any 1940, avui fa 79 anys, naixia el futbolista brasiler Edson Arantes do Nascimento, conegut com a Pelé. Amb el permís de Leo Messi, i en una constel·lació de la qual també en formen part Alfredo Di Stéfano, Diego Armando Maradona i Johan Cruyff, és considerat el millor futbolista de la història. O Rei va fer tota la seva carrera al Santos i la va acabar al New York Cosmos, on també va jugar Cruyff. La glòria la va obtenir als mundials: en va guanyar tres (1958, 1962 i 1970) fent-hi un paper clau. Destacava pel seu regat hàbil i àgil, l'eficàcia de cara a porta i la precisió en les passades. Va fer d'actor a la pel·lícula Evasió o victòria, de ministre del Brasil i d'ambaixador de la Unesco, i sempre ha seguit vinculat al món del futbol. Aquí podeu gaudir de la seva habilitat amb la pilota.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació