Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

PRIMÍCIA

Propietaris es neguen a renovar almenys 30.000 contractes de lloguer a Barcelona

La crisi de l'habitatge es manté a la capital mentre la mesa d'emergència de l'Ajuntament està desbordada

per Andreu Merino, 22 d'octubre de 2019 a les 17:43 |
Pisos en lloguer al centre de Barcelona | Adrià Costa
Barcelona viu encallada en una situació d'emergència habitacional que fa anys que dura, i no hi ha gaires motius per l'optimisme. Fonts municipals han reconegut a NacióDigital que actualment els propietaris de la ciutat amenacen de no renovar 30.000 contractes de lloguer. Una suma que engloba diferents casuístiques i perfils de veïns però que serveix per calcular la quantitat de barcelonins que s'exposen a haver de canviar de casa o de recórrer a la mesa d'emergència.

Les fons consultades asseguren que la xifra de 30.000 és la que té sobre la taula des que va començar el curs polític la regidoria d'Habitatge, liderada per Lucía Martín (Barcelona en Comú), que veu com el degoteig de desnonaments no cessa. La regidoria, però, ha sortit al pas de la informació per negar que disposin de cap estudi acurat sobre la situació. "La preocupació sobre la no renovació de lloguers existeix però no tenim xifrat el volum de casos", afirmen.


Els avisos de desallotjament cada cop se centren més en casos de lloguer. El 2018 va tancar amb 2.381 desnonaments a la capital, 1.950 dels quals van ser per impagament de lloguer. Una tendència que és la mateixa en el conjunt de Catalunya. Des que va començar el segon semestre del 2019 s'han registrat un total de 3.433 desnonaments arreu del país, dels quals 2.281 són per impagament del lloguer.

La dinàmica no va camí d'invertir-se. Els fons voltor han adquirit bona part dels pisos amb càrrega de deute i han heretat els contractes de lloguer social que en el seu moment els veïns havien firmat amb els bancs. NacióDigital va avançar que Blackstone -un dels fons amb més blocs a Barcelona- es nega a renovar el lloguer a 200 famílies en aquesta situació i diversos participants en la Mesa de l'Habitatge Social de Barcelona eleven la xifra a 500.

Blackstone té l'objectiu d'apujar els lloguers i demana a l'Ajuntament que assumeixi part de l'augment. El consistori, però, no és partidari d'aquesta mesura i demana al fons que es "responsabilitzi" dels casos. 

La multinacional primer va adquirir pisos a baix preu propietat d'entitats en números vermells com CatalunyaCaixa, en molts casos amb gent vivint a dins. En aquest cas concret, el fons va pagar 3.500 milions d'euros a canvi de milers d'hipoteques tòxiques. Inicialment, el preu estava fixat en 6.375 milions, però les ajudes públiques de 1.500 milions procedents del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (dependent del ministeri d'Economia) i les provisions de 1.500 milions que ja havia fet CatalunyaCaixa van rebaixar el preu ostensiblement.


Blackstone, doncs, tenia el camí aplanat per fer negoci amb aquests habitatges, que volia reformar i després vendre a un preu més alt. Els fons voltor acostumen a operar a través de societats cotitzades anònimes en el mercat immobiliari (Socimi), que des del 2012 estan exemptes de pagar l'impost de societats, després de la modificació legal impulsada pel govern de Mariano Rajoy. Des d'aleshores, Blackstone ha adquirit més paquets d'habitatge, per exemple al Banc Santander i al BBVA. 

La mesa d'emergència, saturada

L'Ajuntament tem que la negativa de diversos propietaris a renovar almenys 30.000 contractes de lloguer accentuï encara més la dificultat per accedir a un habitatge a Barcelona.

La mesa d'emergència, que adjudica pisos públics a famílies vulnerables, està desbordada. Les últimes dades facilitades pel Consell de l'Habitatge Social a Barcelona són del març i apuntaven que més de la meitat de famílies que el 2018 tenien dret a un pis d'emergència a la capital catalana encara esperaven un habitatge
 
L'any passat, la Mesa d'Emergència d'Habitatge a Barcelona va rebre 614 sol·licituds de noves famílies per aconseguir un pis. D'aquestes, 442 van ser valorades positivament però només es van adjudicar 197 habitatges. El consistori assenyala el Govern i el seu incompliment amb els recursos que hauria d'aportar al Consorci d'Habitatge. La Generalitat s'hauria de fer càrrec del 60% del pressupost, però actualment les seves aportacions no arriben al 30%. "Si la Generalitat hagués aportat els 1.200 habitatges que li pertocaria, no hi hauria espera a la mesa d'emergència", assenyalen les fonts municipals consultades.

A falta d'aquests habitatges, les famílies són derivades a allotjaments temporals. Durant el 2018 cada dia hi van dormir 800 persones i 1.704 persones van requerir el servei. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació