21
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
19:11h
Entre les 202 persones detingudes des que van començar les mobilitzacions contra la sentència de l'1-O hi ha l'Eric, un ciutadà dels Estats Units que ara el govern espanyol vol expulsar del país. Va ser arrestat en una de les protestes, i la subdelegació de l'executiu a Barcelona ha obert un expedient de deportació. Ara té 15 dies per presentar recurs, i si la Moncloa no canvia d'opinió, haurà de ser un jutge qui decideixi el seu futur.
Tot va passar el 18 d'octubre, en el marc de la vaga general. Després de refugiar-se en un hotel per evitar les càrregues policials, la policia espanyola el va detenir, i l'acusen de desobediència i desordres. Ara, està en llibertat amb càrrecs.
Pel que fa al procés d'expulsió, el govern espanyol es basa en l'article 15.1 del reial decret 240/2007, sobre la residència a l'estat espanyol de ciutadans estrangers. El decret estableix que es pot ordenar l'expulsió d'un ciutadà per raons d'ordre públic o seguretat pública.
L'Eric té la seva situació administrativa regularitzada i gaudeix de permís de residència permanent comunitària, el més garantista. Està casat amb una dona de nacionalitat espanyola i té un fill amb ella. Precisament, el reial decret estableix que un ciutadà amb permís de residència permanent només podrà ser expulsat si existeixen "motius greus" que suposin un perill per a l'ordre públic.
La normativa també recull que per valorar-ne la deportació s'haurà de tenir en compte quants anys fa que viu a l'Estat, la seva "integració cultural i social" i la seva situació familiar. Ell fa 14 anys que viu a l'estat espanyol i és membre de la colla gegantera de Teià.
És per això que el col·lectiu d'assessorament jurídic Iacta, que el representa, denuncia que l'obertura de l'expedient d'expulsió vulnera la normativa. "El reial decret està pensat per delictes relacionats amb el crim organitzat", expliquen les fonts del col·lectiu consultades per NacióDigital.
"Un Estat dictatorial"
Les mateixes fonts argumenten que la decisió de la subdelegació de govern és arbitrària. "No s'ha analitzat la seva situació", asseguren, alhora que recorden que no té antecedents.
Els advocats consideren que amb l'expedient l'Estat associa les mobilitzacions contra la sentència a un problema d'ordre públic. "Agafen un fet aïllat i intenten fer-lo passar pe subversió", diuen. És propi d'un estat dictatorial", etziben.
El col·lectiu també avisa que habitualment el govern espanyol no rectifica a partir de les al·legacions presentades per les parts. Per tant, haurà de ser el jutge que decideixi. Un periple que es pot allargar durant sis mesos.
Per Iacta, la decisió del govern espanyol suposa "limitar la participació política arran de la situació administrativa de cadascú". Defensen que l'amenaça a l'Eric suposa un missatge per a la resta d'estrangers residents a l'Estat. "Hem rebut diversos correus de persones estrangeres preguntant si poden participar lliurement a les manifestacions", expliquen.
Tot va passar el 18 d'octubre, en el marc de la vaga general. Després de refugiar-se en un hotel per evitar les càrregues policials, la policia espanyola el va detenir, i l'acusen de desobediència i desordres. Ara, està en llibertat amb càrrecs.
Pel que fa al procés d'expulsió, el govern espanyol es basa en l'article 15.1 del reial decret 240/2007, sobre la residència a l'estat espanyol de ciutadans estrangers. El decret estableix que es pot ordenar l'expulsió d'un ciutadà per raons d'ordre públic o seguretat pública.
L'Eric té la seva situació administrativa regularitzada i gaudeix de permís de residència permanent comunitària, el més garantista. Està casat amb una dona de nacionalitat espanyola i té un fill amb ella. Precisament, el reial decret estableix que un ciutadà amb permís de residència permanent només podrà ser expulsat si existeixen "motius greus" que suposin un perill per a l'ordre públic.
La normativa també recull que per valorar-ne la deportació s'haurà de tenir en compte quants anys fa que viu a l'Estat, la seva "integració cultural i social" i la seva situació familiar. Ell fa 14 anys que viu a l'estat espanyol i és membre de la colla gegantera de Teià.
És per això que el col·lectiu d'assessorament jurídic Iacta, que el representa, denuncia que l'obertura de l'expedient d'expulsió vulnera la normativa. "El reial decret està pensat per delictes relacionats amb el crim organitzat", expliquen les fonts del col·lectiu consultades per NacióDigital.
"Un Estat dictatorial"
Les mateixes fonts argumenten que la decisió de la subdelegació de govern és arbitrària. "No s'ha analitzat la seva situació", asseguren, alhora que recorden que no té antecedents.
Els advocats consideren que amb l'expedient l'Estat associa les mobilitzacions contra la sentència a un problema d'ordre públic. "Agafen un fet aïllat i intenten fer-lo passar pe subversió", diuen. És propi d'un estat dictatorial", etziben.
El col·lectiu també avisa que habitualment el govern espanyol no rectifica a partir de les al·legacions presentades per les parts. Per tant, haurà de ser el jutge que decideixi. Un periple que es pot allargar durant sis mesos.
Per Iacta, la decisió del govern espanyol suposa "limitar la participació política arran de la situació administrativa de cadascú". Defensen que l'amenaça a l'Eric suposa un missatge per a la resta d'estrangers residents a l'Estat. "Hem rebut diversos correus de persones estrangeres preguntant si poden participar lliurement a les manifestacions", expliquen.