20
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
22:21h
La publicació de la sentència del Tribunal Suprem va fer entrar Quim Torra en la seva setmana més complicada des que va arribar a la presidència de la Generalitat. El momentum llargament esperat i que havia d'arrencar tan bon punt conegudes les condemnes als líders independentistes que van impulsar l'1-O ha mutat en la situació més delicada des que va arrencar el procés. El còctel és diabòlic: aldarulls al carrer, la Moncloa enrocada en la negativa al diàleg i desunió al Govern a l'hora de vehicular la resposta institucional a la sentència. No es preveu solució en el curt termini.
"Està cada dia més sol", ressalta un alt dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) consultat per NacióDigital. Ho exemplifica amb la proposta per exercir l'autodeterminació abans que acabi la legislatura plantejada pel president dijous al Parlament. La nit anterior s'havia vist obligat a comparèixer per demanar que s'aturessin els aldarulls al centre de Barcelona -lluny d'aturar-se, dijous i divendres van rebrotar- i van impactar de ple a l'hemicicle. L'entorn de Torra, en tot cas, pensava que la sentència l'obligava a dur una proposta, però no va obtenir l'efecte desitjat.
Per què? Perquè no l'havia comentat al detall amb el vicepresident Pere Aragonès, ni amb els consellers d'ERC, ni tan sols amb els de JxCat. El seu grup parlamentari, perplex, ni tan sols es va referir a la qüestió quan va tenir ocasió de parlar al faristol. Un membre de la direcció feia la següent reflexió: "Sap que no podrà complir la promesa perquè serà inhabilitat". Aquest dirigent es referia al judici per desobediència que afrontarà el 18 de novembre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), just d'aquí a un mes, i que el pot apartar del càrrec. El seu futur es troba en entredit.
No només pel judici, sinó també per una crisi al Govern -motivada per la desconfiança, les divergències estratègiques i les "deslleialtats" mútues que assenyalen JxCat i ERC- que amenaça amb noves eleccions. Fins i tot, en privat, ja no es descarta el febrer com a data assenyalada pels nous comicis. El lideratge de Torra, dubtós també davant les seves pròpies files -al Parlament s'hi va escoltar algun "ha de plegar" furtiu després d'exposar el seu pla-, s'ha vist compromès en l'hora més greu dels últims anys.
Amb un entorn reduït, format principalment per dos assessors a Palau i un nucli dur integrat per dirigents com Laura Borràs, Francesc de Dalmases i Josep Costa, el president nega que l'escenari electoral estigui damunt la taula. També insisteix que té bona relació amb el vicepresident Pere Aragonès -en destaca el sentit de l'humor- i malda per superar les desavinences entre JxCat i ERC, que s'han reproduït per l'espai de treball impulsat per Roger Torrent. Al Parlament no hi ha hagut ni un moment de tranquil·litat durant tota la legislatura, convulsa des de l'inici.
Foc creuat amb Sánchez
Van arribar al mateix temps al despatx, van mirar d'encetar una nova etapa i ara es miren de reüll, amb greuges acumulats i divergències irreconciliables. Torra i Pedro Sánchez, en un moment especialment complex, no troben canals de diàleg. Sobretot perquè el líder del PSOE no vol, ni tan sols, agafar el telèfon del president fins que no "condemni rotundament" la violència. En plena cursa cap al 10-N, una decisió frívola que amenaça de girar-se-li en contra per l'impacte de la sentència, Sánchez no vol fer cap gest que sembli una concessió davant dels aldarulls a Catalunya.
L'última carta enviada per Torra és especialment reveladora del to entre administracions: "Vostè no m'ha de donar lliçons". La insistència de l'independentisme per fer asseure Sánchez a la taula de la negociació -demanda compartida per tots els actors, inclòs el Tsunami Democràtic, i que Aragonès també intenta emfasitzar en cada compareixença- és inversament proporcional al marge que està oferint el líder del PSOE, pressionat per PP, Ciutadans i Vox, que li demanen més contundència.
Com s'ho farà Torra per superar amb èxit la situació? "Ho té difícil, perquè ERC pressiona per anar a eleccions", diagnostiquen a la sala de màquines del PDECat, un partit que tampoc coneixia l'existència de la proposta sobre exercir l'autodeterminació el 2021. El president s'ha vist obligat en els últims a formar un gabinet de crisi -inclòs Miquel Buch, conseller amb qui ha mantingut discrepàncies des de la tardor de l'any passat- i a navegar una crisi que cap dels seus antecessors havia viscut en clau de procés. I ho ha fet en un marc de solitud. Només una dada: cap dels presos i exiliats va posicionar-se sobre la proposta per exercir l'autodeterminació. Un detall significatiu.
"Està cada dia més sol", ressalta un alt dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) consultat per NacióDigital. Ho exemplifica amb la proposta per exercir l'autodeterminació abans que acabi la legislatura plantejada pel president dijous al Parlament. La nit anterior s'havia vist obligat a comparèixer per demanar que s'aturessin els aldarulls al centre de Barcelona -lluny d'aturar-se, dijous i divendres van rebrotar- i van impactar de ple a l'hemicicle. L'entorn de Torra, en tot cas, pensava que la sentència l'obligava a dur una proposta, però no va obtenir l'efecte desitjat.
Per què? Perquè no l'havia comentat al detall amb el vicepresident Pere Aragonès, ni amb els consellers d'ERC, ni tan sols amb els de JxCat. El seu grup parlamentari, perplex, ni tan sols es va referir a la qüestió quan va tenir ocasió de parlar al faristol. Un membre de la direcció feia la següent reflexió: "Sap que no podrà complir la promesa perquè serà inhabilitat". Aquest dirigent es referia al judici per desobediència que afrontarà el 18 de novembre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), just d'aquí a un mes, i que el pot apartar del càrrec. El seu futur es troba en entredit.
Torra va constatar dijous la solitud que travessa degut a la proposta per exercir l'autodeterminació aquesta legislatura, que va fracturar el Govern
No només pel judici, sinó també per una crisi al Govern -motivada per la desconfiança, les divergències estratègiques i les "deslleialtats" mútues que assenyalen JxCat i ERC- que amenaça amb noves eleccions. Fins i tot, en privat, ja no es descarta el febrer com a data assenyalada pels nous comicis. El lideratge de Torra, dubtós també davant les seves pròpies files -al Parlament s'hi va escoltar algun "ha de plegar" furtiu després d'exposar el seu pla-, s'ha vist compromès en l'hora més greu dels últims anys.
Amb un entorn reduït, format principalment per dos assessors a Palau i un nucli dur integrat per dirigents com Laura Borràs, Francesc de Dalmases i Josep Costa, el president nega que l'escenari electoral estigui damunt la taula. També insisteix que té bona relació amb el vicepresident Pere Aragonès -en destaca el sentit de l'humor- i malda per superar les desavinences entre JxCat i ERC, que s'han reproduït per l'espai de treball impulsat per Roger Torrent. Al Parlament no hi ha hagut ni un moment de tranquil·litat durant tota la legislatura, convulsa des de l'inici.
Foc creuat amb Sánchez
Van arribar al mateix temps al despatx, van mirar d'encetar una nova etapa i ara es miren de reüll, amb greuges acumulats i divergències irreconciliables. Torra i Pedro Sánchez, en un moment especialment complex, no troben canals de diàleg. Sobretot perquè el líder del PSOE no vol, ni tan sols, agafar el telèfon del president fins que no "condemni rotundament" la violència. En plena cursa cap al 10-N, una decisió frívola que amenaça de girar-se-li en contra per l'impacte de la sentència, Sánchez no vol fer cap gest que sembli una concessió davant dels aldarulls a Catalunya.
L'última carta enviada per Torra és especialment reveladora del to entre administracions: "Vostè no m'ha de donar lliçons". La insistència de l'independentisme per fer asseure Sánchez a la taula de la negociació -demanda compartida per tots els actors, inclòs el Tsunami Democràtic, i que Aragonès també intenta emfasitzar en cada compareixença- és inversament proporcional al marge que està oferint el líder del PSOE, pressionat per PP, Ciutadans i Vox, que li demanen més contundència.
L'avançament electoral per al febrer comença a prendre cos, perquè les desavinences entre Torra, JxCat i ERC són visibles
Com s'ho farà Torra per superar amb èxit la situació? "Ho té difícil, perquè ERC pressiona per anar a eleccions", diagnostiquen a la sala de màquines del PDECat, un partit que tampoc coneixia l'existència de la proposta sobre exercir l'autodeterminació el 2021. El president s'ha vist obligat en els últims a formar un gabinet de crisi -inclòs Miquel Buch, conseller amb qui ha mantingut discrepàncies des de la tardor de l'any passat- i a navegar una crisi que cap dels seus antecessors havia viscut en clau de procés. I ho ha fet en un marc de solitud. Només una dada: cap dels presos i exiliats va posicionar-se sobre la proposta per exercir l'autodeterminació. Un detall significatiu.