Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Sentència de l'1-O

Catalunya entra en una dimensió desconeguda

Els aldarulls al carrer i les dificultats del Govern per canalitzar la resposta institucional a la sentència, sumades a la pressió de Madrid, fan entrar el procés en la fase més incerta

per Oriol March , 19 d'octubre de 2019 a les 08:30 |
Una estelada en els aldarulls de la plaça Urquinaona durant la vaga general | Adrià Costa
La tardor del 2017 va ser literalment històrica a Catalunya. El referèndum de l'1-O, organitzat amb tot l'aparell de l'Estat en contra, va constituir l'èxit més gran de l'independentisme des de l'inici del procés. La votació va acabar derivant en desunió als partits, incertesa al carrer i repressió de la justícia, amb l'exili i la presó dels membres del Govern. La sentència contra set d'ells i els dos activistes més icònics de la causa -Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- ha fet entrar el país en una dimensió desconeguda. El malestar larvat durant una etapa llarga de desconcert s'ha desfermat.

No només per la duresa de la condemna, de fins a 13 anys de presó per a Oriol Junqueras i de nou anys per als líders civils, sinó per l'escenari d'aldarulls viscut durant tota aquesta setmana. Si dilluns el Tsunami Democràtic va reeixir amb la crida a bloquejar l'aeroport, des de dimarts Barcelona -i també les altres capitals de demarcació- s'ha convertit en un camp de batalla. Quan no hi ha enfrontaments de manifestants amb la policia, hi ha caceres de militants d'ultradreta contra antifeixistes. Quan no hi ha càrregues, hi ha llançament d'objectes i crema de contenidors. Les detencions es compten per desenes, també de professionals de la informació.


Les imatges donen la volta al món, perquè són inèdites a Catalunya i no es preveu un final concret. La jornada de vaga general de divendres, tot un èxit dels convocants -el consum elèctric es va reduir més que en l'aturada de país del 3-O-, va acabar mutant en nous xocs entre la Policia Nacional espanyola i els manifestants més abrandats, primer a Via Laietana i després a plaça Urquinaona. Feia només unes hores que s'havien culminat una vaga de gran abast i unes Marxes per la Llibertat icòniques, i el focus es va desplaçar ràpidament cap a les columnes de foc al centre de Barcelona.


Es tracta d'un escenari imprevist per l'independentisme institucional, que en cap dels seus plans contenia imatges com les que s'estan veient aquests dies. El Govern va saludar amb entusiasme l'aparició del Tsunami Democràtic i ha avalat l'opció de la desobediència civil, però no esperava pics de violència com els d'ahir al vespre. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha activat un gabinet de crisi amb el vicepresident Pere Aragonès, les conselleres Ester Capella, Alba Vergés i Meritxell Budó, i també el conseller Miquel Buch, titular d'Interior i qüestionat pel rol dels Mossos.
 

Manifestació de la vaga general del 18-O a Barcelona Foto: Martí Urgell


La preocupació és molt alta al Palau de la Generalitat. La debilitat de l'executiu, immers en pugnes internes -encara més després de la proposta unilateral de Torra per tornar a exercir l'autodeterminació en aquesta legislatura-, no troba la manera de canalitzar la reacció ciutadana a la sentència. Els missatges d'ahir, per exemple, van anar en la línia d'elogiar les Marxes per la Llibertat i de condemnar els aldarulls del vespre. Del comitè de crisi celebrat a la nit en va sortir un argumentari basat en què és "imprescindible" poder "aïllar" els violents de les concentracions.

L'Estat no s'atura

Els representants del govern espanyol, des de la detenció dels membres dels comitès de defensa de la República (CDR) del 23 de setembre, reclamen al Govern que "condemni la violència". Ho fa des d'abans que hagin proliferat els aldarulls, i no es creuen Torra quan assegura -així ho ha fet reiterades vegades aquesta setmana- que rebutja qualsevol imatge de violència. Les imatges de Barcelona han provocat avisos seriosos de la Moncloa: el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha amenaçat amb aplicar el codi penal amb l'independentisme "que actua fora de la llei". El codi penal preveu penes de sis anys de presó per atemptar contra l'autoritat.

La justícia, a banda, no s'atura. L'Audiència Nacional va ordenar ahir el tancament del web del Tsunami Democràtic per "indicis de terrorisme", una mesura que ja ha generat un retret -discret, com sempre- de la Comissió Europea. Les causes judicials no s'han acabat amb la sentència del Suprem, perquè encara hi ha pendent el judici a la mesa del Parlament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el de la cúpula dels Mossos a l'Audiència Nacional. A les quals cal sumar les detencions d'aquests dies, una trentena en la jornada d'ahir, pels desordres públics a Barcelona.
 

Agents de la Policia Nacional al davant d'una barricada amb foc Foto: Adrià Costa


El Govern assegura no haver atès mai casos de violència tan "extrema" als carrers, com va assegurar a TV3 el conseller Buch, i es troba sota pressió. Pressió de l'Estat per desescalar la situació, sota amenaça d'una intervenció més llarga i més dura que la del 2017. I pressió del carrer, més encès que mai des que va arrencar el procés i que cada nit puja de temperatura. Catalunya ha entrat en una dimensió desconeguda en un moment complex per a les institucions i per als presos, condemnats a dos dígits i la impossibilitat d'intervenir públicament en la crisi per la privació de llibertat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació