La vida post-sentència: aferrats a restar dies

El "com esteu", admeten, sempre és la pregunta més difícil. La que els fa tothom i la que, més per obligació que per opció, s'autoimposen respondre que bé, que "fermes", tot i admetre altes dosis d'"indignació". Però per a les famílies dels presos, en realitat, poc els ha canviat la vida amb la sentència del Tribunal Suprem. Ja fa dos anys que conviuen amb la presó i saben que hi seguiran convivint durant força temps més. Només tenen el consol de saber que, si bé amb la presó preventiva sumaven dies, amb la sentència comença el compte enrere. 

"Amb els nens ja restem dies", explica Diana Riba, eurodiputada d'ERC i parella de Raül Romeva, condemnat a 12 anys de presó. Contemplar el compliment sencer de la pena li resulta impossible. Prou ho sap també Meritxell Lluís, parella de Josep Rull i regidora de JxCat a Terrassa: "Falta el marit i el pare. Amb dos fills de 5 i 10 anys, has de gestionar la rutina. He hagut d'aprendre a viure el dia dia". Sense plans, sense voler fer projeccions ni a mig ni a llarg termini. 

Diana Riba: "Amb els nens ja restem dies"

Expliquen que no només va ser dur el dia de conèixer la sentència, sinó també els dies previs amb les filtracions de les condemnes. Tot i que en la majoria de visites a la presó asseguren que els presos estan serens, la "indignació i la ràbia" va ser inevitable el passat dilluns en confirmar-se les penes. "És que és una bestiesa absoluta. Queda demostrat que el judici no ha servit per a res perquè busquen escarni. Però ni tindrem por ni ens faran callar", afirma Meritxell Lluís. Riba, per la seva banda, recorda els tres ingredients que els han recomanat per "sobreviure" a la presó: serenor, disciplina i molt d'humor.
 
Passat el tràngol d'encaixar el cop, toca recuperar la rutina diària. Dins i fora de la cel·la. Romeva començarà ara un doctorat sobre Esports i Política. "Ha d'ocupar el temps i aprofitar-lo", diu la seva companya. Josep Rull, per la seva banda, està apuntat ara un taller de teatre. Cadascú ha hagut d'adaptar-se a la vida entre reixes. Jordi Cuixart, per exemple, fa un taller de ceràmica. Tot plegat, mentre reclamar l'amnistia serà la prioritat un cop esgotin la via dels recursos. En tot cas, per a la majoria d'ells la presó és també, com explica Riba, una "eina política" per assenyalar que el govern espanyol "no vol oferir una sortida política al conflicte". Inevitable ha estat que aquests dies a Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric hagin vist amb molta preocupació els aldarulls i els disturbis que s'han produït en algunes protestes dels darrers dies. "Només reclamem que ningú utilitzi la violència en nom dels presos perquè són els primers que la rebutgen", avisa Meritxell Lluís. I Riba se suma a la petició tot demanant que cal "aïllar" els violents. De fet, subratllen que per culpa d'aquesta situació es parla més en els darrers dies de la reacció a la sentència que de la pròpia sentència. 

"Així tiren pel terra l'esperit de l'1-O", insisteix Lluís, que assenyala les Marxes per la Llibertat com l'exemple del tarannà pacífic que caracteritza des de fa anys el moviment independentista. Al mateix temps, reclama que s'investiguin també les "males praxis" que s'hagin produït durant les càrregues policials. "Tenim grans líders polítics a la presó que van liderar un moviment pacífic i massiu", recorda la parella de Romeva, que considera que si estiguessin en llibertat serien clau per reclamar a aquestes minories que s'apartessin. "La solució a aquest conflicte pot estar dins de les presons catalanes", sosté.

Meritxell Lluís: "Només reclamem que ningú utilitzi la violència en nom dels presos perquè són els primers que la rebutgen"

 
La parella de Rull insisteix que les imatges dels aldarulls "fan molta ràbia" i, tot i comprendre que hi ha una "indignació" col·lectiva i, en el cas de les famílies, també "personal", es pot girar en contra si es malmet la manera de fer que han reclamat sempre els presos. "És el que ens dona la raó", avisa. Riba hi afegeix que, de totes maneres, el que no pot fer la majoria de l'independentisme és "deixar-se de governar per la por" o deixar de sortir a protestar. En canvi, el moviment del Tsunami Democràtic, basat en la desobediència civil no violenta i accions organitzades amb un principi i un final, sí que és vista amb bons ulls per les famílies. 
 
Després de fer-se pública la sentència, el president en funcions espanyol, Pedro Sánchez, la va qualificar d'"exemplar" i va advocar per un "compliment íntegre" de les penes. "Les seves declaracions ens van fer molt de mal. Va venir a dir que tot acabava i que començava una nova etapa. Això és no entendre res", lamenta Riba. En aquest sentit, totes dues lamenten que el govern espanyol no s'avingui a obrir un diàleg amb la Generalitat. La parella de Romeva, que des del 26 de maig és eurodiputada, explica que una de les coses que més pregunten altres membres del Parlament Europeu no és ja sobre l'autodeterminació, sinó "sobre drets i llibertats".

Diana Riba: "La solució a aquest conflicte pot estar dins de les presons catalanes"

També els interessa, diu, el per què no s'ha arribat a formar govern a Espanya. Tot i això, les institucions europees i els estats segueixen sense anar més enllà d'atribuir la situació a un conflicte intern. Riba espera que en algun moment es capgiri aquesta actitud. "La resposta internacional és clau, una pota més per a la resolució d'un conflicte enquistat", assegura. 

Aquests dies, encara digerint les condemnes, les defenses estan estudiant la sentència per presentar recursos i encarar els pròxims passos a nivell judicial. Mentrestant, les famílies intenten recuperar una rutina que fa dos anys que és de tot menys normal. "Com el país", sostenen. El caliu que reben de persones conegudes i anònimes, però, asseguren que és constant. "El dia que surti de casa i ningú em digui res ni em somrigui em sentiré sola. Això, però, no ha passat", conclou Meritxell Lluís. Diana Riba no treu ull del telèfon. "Em trucarà el Raül en algun moment", diu. I aquells cinc minuts són, per a ella, imperdibles.