Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Sentència de l'1-O: Crònica

La proposta sense consensuar de Torra fa agonitzar la legislatura

ERC planteja reclamar un gest al president per tal que es comprometi amb la convocatòria de noves eleccions enmig de la crisi oberta per l'exercici de l'autodeterminació aquesta legislatura

per Sara González / Oriol March, 17 d'octubre de 2019 a les 21:00 |
Quim Torra es dirigeix al ple acompanyat de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó | Adrià Costa
L'anunci del president de la Generalitat, Quim Torra, d'exercir l'autodeterminació en aquesta legislatura -una proposta que desconeixien tant ERC com la cúpula de JxCat abans que el cap de l'exectiu la fes pública al Parlament- ha generat moviments immediats al Govern. ERC, que no comparteix el discurs del president i creu que els pressupostos per al 2020 han quedat tocats de mort -els comuns, soci més viable, han demanat la dimissió del líder independentista-, creu que Torra s'ha de comprometre a una convocatòria electoral anticipada. La legislatura agonitza.

Els republicans es plantegen un moviment públic en els pròxims dies per exercir pressió sobre el president i deixar clara la seva posició. La bretxa al Govern no comportarà, però, que els republicans deixin l'executiu. A les files republicanes entenen que hi ha marge per forçar un punt d'inflexió i, a la vegada, transmetre que exerceixen el paper de "soci responsable". El missatge d'aquest dijous a la cambra catalana ha estat el detonant de la maniobra d'ERC, tal com exposen fonts coneixedores de la situació al Govern a NacióDigital. Si una cosa ha quedada constatat aquest dijous, a banda, és que Torra es troba més sol que mai des que va arribar a la Generalitat.


Fins al punt que aquesta solitud provoca que la legislatura encari un final agònic. "Fa temps que està tocada de mort", assenyalava aquesta tarda un dirigent de JxCat que explicitava la seva "sorpresa" per haver conegut la proposta de Torra assegut al seu escó. La mateixa font sosté que ni tan sols Albert Batet, cap de files del grup parlamentari de Torra, coneixia el detall de la iniciativa. La bretxa ja no és només amb ERC, sinó també amb consellers de JxCat, amb qui el president es va reunir de manera informal dimecres a la tarda però sense explicitar què diria al faristol.

ERC considera que l'anunci unilateral de Torra suposa un punt d'inflexió; els moviments s'han succeït a porta tancada al llarg de tota la tarda

Els republicans, en tot cas, consideren que el d'avui ha estat un punt d'inflexió. Torra ha plantat el vicepresident Aragonès i als consellers Meritxell Budó, Esther Capella i Miquel Buch a la reunió del gabinet de crisi d'aquest matí i s'ha plantat directament al faristol del Parlament per deixar anar a boca de canó que es compromet a exercir l'autodeterminació aquesta mateixa legislatura. Ni en sabien res ells ni la resta de consellers. I això se suma a mesos d'incapacitat per teixir una reacció a la sentència, que ha generat aldarulls inèdits als carrers des que va arrencar el procés.

Tres escenaris, crèdit esgotat


Aragonès ha mantingut un contacte amb el propi Torra després de la sessió parlamentària per exposar-li el seu punt de vista. La disconformitat amb el president ha estat evident entre els dirigents d'ERC. El president parlamentari dels republicans, Sergi Sabrià, ha marcat distàncies en públic i ha assegurat que no era moment de fixar dates, sinó de treballar sobre els "grans consensos". Però tampoc combreguen amb l'aposta del president representants de JxCat, el grup parlamentari de Torra.

Batet, per exemple, ha evitat referir-se a l'exercici de l'autodeterminació programat per abans de finals del 2021. Segons fonts de presidència, Torra contempla que la seva proposta es podria reflectir en tres escenaris: referèndum unilateral -poc probable-, consulta pactada -invalidada per l'immobilisme estatal- i eleccions plebiscitàries. Aquest darrer escenari, però, en cap cas podria ser equiparat a l'exercici de l'autodeterminació. 


El crèdit de Torra sembla ara mateix esgotat, també dins del Govern. Els grups de l'oposició, des dels comuns fins al PSC, passant per Ciutadans i PP, li han demanat aquest dijous la dimissió. Substancial ha estat el canvi de parer de Catalunya en Comú Podem, que fins ara no reclamava al president que plegués. Avui ha estat la primera vegada que ho ha verbalitzat argumentant que "no hi ha ningú al volant".

Però també són creixents les veus dins les forces independentistes que censuren la gestió del moment que ha fet el president, i que troben incomprensibles tant la participació en les Marxes per la Llibertat en plena crisi pels aldarulls a Barcelona com el missatge, tardà i emès a mitjanit, per fixar posició sobre els incidents dels últimes dies.

Sense unitat estratègica

L'episodi d'aquest dijous al Parlament, amb diputats i membres del Govern incrèduls davant l'escenari traçat per Torra, suposa la confirmació de la manca d'unitat estratègica de l'independentisme. Ni tan sols després de la sentència del Suprem, que tots els actors coneixien que arribaria a finals de setembre o principis d'octubre, de manera que es podia treballar amb previsió. La gestió dels aldarulls, amb Miquel Buch en la picota, han obert un nou flanc aquesta última setmana. El conseller, però, no ha presentat la dimissió ni té intenció de fer-ho. Ni el president, segons el seu entorn, el vol cessar.

Torra afronta l'escenari d'una hipotètica inhabilitació pel judici per desobediència al TSJC, la qual cosa comportaria també unes eleccions

L'horitzó de Torra, amb un judici per desobediència programat pel 18 de novembre, pot passar per una inhabilitació que porti, indefectiblement, a unes noves eleccions, com pretén ara ERC. Els republicans ja havien posat sobre la taula la convocatòria d'eleccions com a possible resposta a la sentència, una aposta que Torra ha rebutjat fins ara.

De moment, però, el dia a dia se segueix gestionant a Palau. Aquesta tarda hi ha hagut una reunió amb el president, l'alcaldessa Ada Colau, els consellers Buch i Budó i la delegada del govern espanyola a Catalunya, Teresa Cunillera, per abordar la situació de protestes i la vaga d'aquest divendres. La ressaca de la sentència, de la qual paradoxalment se n'està parlant més que de la pròpia sentència, tot just comença, i les conseqüències poden portar el país a les quartes eleccions al Parlament des del 2012.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació