Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

sentència de l'1-O

La polèmica pels disturbis eclipsa la indignació per la sentència

La reacció del Govern als aldarulls alimenta la crisi dins l'executiu català, mentre que l'oposició utilitza els incidents en clau electoral

per Aida Morales , 20 d'octubre de 2019 a les 13:12 |
Cotxes cremant a Barcelona en la tercera nit de disturbis a Barcelona. | Martí Urgell
Contenidors en flames, cotxes calcinats i una catifa de vidres a terra. Qui s'ha passejat pels carrers de l'Eixample de Barcelona durant aquests dies -però també pel centre de Lleida, Tarragona i Girona- ha constatat una realitat que feia anys que no es produïa. Com si d'una autèntica olla a pressió es tractés, milers de catalans han explotat en resposta a la sentència de l'1-O feta pública dilluns pel Tribunal Suprem. Un veredicte que condemna els líders independentistes a fins a 13 anys de presó, i una resolució que només el carrer ha sabut canalitzar. 

La polèmica dels disturbis, però, amb situacions extremes i centenars de manifestants -i també agents- ferits, ha tensat un moment que l'independentisme pretenia aprofitar des de la unitat. Les imatges de joves cremant mobiliari urbà i tallant carreteres amb la cara tapada, però també les brutals càrregues policials per part dels Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional espanyola, i l'ús de bales de goma i tècniques de dissuasió com el carrusel han trencat el caràcter pacífic de la reivindicació. I la sentència de l'1-O, que s'havia de situar al centre de les proclames recuperant l'esperit del 2017, s'ha vist relegada al debat sobre la violència. 


Ni les multitudinàries marxes de l'ANC i Òmnium, ni tampoc els actes realitzats per aquestes entitats o altres en favor dels valors de la desobediència civil no violenta han aconseguit arrabassar el protagonisme als disturbis, que s'han acabat utilitzant políticament. Tampoc el Govern ha estat capaç de lidiar amb la indignació, mancat d'unitat estratègica entre JxCat i ERC, i sense una proposta política que canalitzi el descontentament de la gent. I fins i tot els presos polítics, ara complint condemna ferma, han constatat les dificultats de redreçar la situació, amb missatges urgents per a la convivència i la calma.

Davant d'aquest escenari, la sentència de l'1-O -tot i que lligada ineludiblement als esdeveniments- ha quedat en segon pla, i més que parlar de la seva justícia o injustícia, el debat ciutadà, polític i mediàtic s'ha traslladat als aldarulls. Segons admeten fonts oficials de l'Assemblea a NacióDigital, aquesta situació podria afectar a nivell català, però no creuen que ho faci a nivell internacional, on consideren que la sentència està sent valorada amb ulls crítics.


L'ANC creu que els aldarulls podrien afectar a nivell català, però descarta que tinguin implicacions a nivell internacional, on afirmen que la sentència està sent valorada amb ulls crítics

Òmnium, per la seva part, ha destacat la seva aposta per la "lluita no violenta" i la "responsabilitat de tothom", començant pel govern espanyol i la seva policia. Una responsabilitat que els ciutadans també han volgut entomar aquest dissabte, amb la primera nit de baixada de tensió als carrers. La "victòria", asseguraven els manifestants, era aconseguir aïllar els violents i impedir càrregues policials. 


Retrets a Torra i crisi de Govern

El debat parlamentari de dijous va ser un dels exemples on aquesta relegació es va veure més clara. Després de més de 48 hores sense un posicionament clar i unitari del Govern -el president Quim Torra va evitar parlar dels disturbis durant dos dies-, passada la mitjanit de dijous va veure's forçat a fer una declaració institucional per condemnar radicalment la violència. En aquesta va assegurar que els aldarulls s'havien d'acabar. "Això s'ha d'aturar ara mateix", va declarar en una compareixença d'urgència breu i concisa

Les seves paraules, però, no van estar exemptes de crítica. Mentre que el Departament d'Interior sí que havia comparegut per defensar els Mossos i advertir que la policia "actuaria" contra els violents, Torra havia parlat -segons els grups de l'oposició- massa tard. Altra vegada, doncs, i més que debatre sobre la sentència feta pública quatre dies abans, el debat es servia en clau electoral entorn de la condemna o no -i com- dels incidents, i la promesa de Torra d'exercir l'autodeterminació abans de finalitzar el mandat. Els grups de l'oposició, de fet, van exigir la dimissió de Torra pels aldarulls, afirmant que el Govern estava esgotat i repetint els errors del 2017.

Torra va evitar parlar dels aldarulls, el mateix dia que el Departament d'Interior defensava l'actuació dels Mossos i advertia que la policia "actuaria"

La polèmica, però, constatava un altre fet. Una divisió al Govern que aquest dijous també es va accentuar quan el grup parlamentari d'ERC es va desmarcar de la proposta de Torra i va rebutjar posar una data per a l'autodeterminació. Una bretxa que, encara més en plena precampanya electoral, abocarà la societat catalana a unes noves eleccions al Parlament, i que s'accentua dia a dia. Un exemple d'això és el grup de treball convocat pel president de la cambra baixa, Roger Torrent, que no ha agradat gens JxCat, que ho ha considerat una iniciativa "sectària".

Elogis als Mossos i a Buch

La polèmica pels disturbis també ha afectat de ple la conselleria d'Interior i el cos dels Mossos d'Esquadra que, davant les mobilitzacions i els incidents, han decidit endurir les actuacions per blindar-se davant l'amenaça d'una nova intervenció per part de l'Estat. En coordinació amb la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil, s'ha pogut veure una policia catalana molt més contundent amb els manifestants. Els dubtes sobre la proporcionalitat en les càrregues han encès diverses entitats humanitàries de la societat civil, que ja han parlat d'abús policial. 

Sobre aquestes actuacions, el govern espanyol -per boca de la vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo- va lloar a finals de setmana la feina del conseller d'Interior i del comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent per fer una "tasca extraordinària". Unes declaracions que van col·locar Buch, com ja ha passat en altres ocasions, en una situació incòmoda en el difícil paper de conseller d'Interior i membre del Govern. També aquest dissabte el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va defensar -després de la visita a Catalunya- que la policia actuava amb "proporcionalitat".

I és que la sentència, una dura condemna per sedició als líders independentistes, ha acabat sent l'arrel de la situació de protestes, però no la protagonista. Eclipsada per la mateixa resposta que durant mesos s'havia demanat a la ciutadania i al Govern, ha gaudit -per ella sola- de poc més d'un dia de protagonisme mediàtic. La reacció ha estat sobrevinguda, i ni les entitats de la societat civil, ni tampoc els partits polítics han pogut acabar de controlar-la. La incertesa ha pres el carrer, a l'espera del que passi durant els propers dies.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació