sentència de l'1-O

La Guàrdia Civil realitza tasques «d'informació» a l'espera d'activar-se si augmenta la tensió

Fonts coneixedores de la coordinació policial asseguren que l'entesa entre Mossos, policia espanyola i l'Institut Armat ha millorat respecte del 2017

per Aida Morales, 17 d'octubre de 2019 a les 18:59 |
Agents de la Guàrdia Civil a Catalunya. | Juanma Peláez
Important dispositiu policial a les portes de l'AVE i al conjunt de l'estació de Sants de Barcelona. Abans d'entrar-hi, agents de la Policia Nacional espanyola i de la Guàrdia Civil pregunten on van als ciutadans. Si tens bitllet, pots accedir a una part de l'estació que fins fa pocs dies era oberta al públic. Però ara ja no. I de la mateixa manera que a l'estació barcelonina, també al port de Barcelona i a l'aeroport del Prat.

De l'operatiu en formen part també 1.000 agents de la Guàrdia Civil vinguts d'altres parts de l'Estat. Però els únics visibles a les càrregues han estat, a més dels mossos, els agents del Cos Nacional de Policia. On són els 1.000 guàrdies civils? Què fan els agents de l'institut armat? Això ha alimentat moltes especulacions que els seus superiors es neguen, per ara, a resoldre.


L'operatiu policial que hi ha en aquests punts -considerats infraestructures estratègiques- s'alimenta dels 1.800 agents que durant els darrers dies han anat arribant a Catalunya de diferents parts de l'Estat. Com dèiem, 1.000 són guàrdies civils. Una xifra que aquest cap de setmana s'incrementarà.
 
El reforç policial que el Ministeri d'Interior ha enviat a Catalunya no és nou. Si bé ja es va poder veure durant la tardor del 2017 -prèviament i durant el dia del referèndum-, ara es repeteix però des d'una tònica diferent. Els cossos policials -Mossos d'Esquadra, Policia Nacional, Guàrdia Civil i Guàrdia Urbana- es reuneixen periòdicament dins de l'anomenat Cecor, el centre de coordinació policial que compta amb alts comandaments de les quatre policies, així com amb membres del govern català i l'espanyol. L'acord, fins el moment, és que la catalana ostenta la direcció de les tasques d'ordre públic, amb el suport de la Policia Nacional espanyola. Però quin és el paper de la Guàrdia Civil?

Tasques "d'informació", i a l'espera

La Guàrdia Civil, fins ara, no ha tingut un protagonisme actiu en les mobilitzacions i aldarulls que s'han produït durant aquests dies a Catalunya. Si bé és cert que alts representants del cos han estat presents a les principals reunions del Cecor, l'Institut Armat s'ha limitat a protegir infraestructures. No obstant això, fons coneixedores de la situació asseguren a NacióDigital que la Guàrdia Civil també realitza, ara per ara, tasques "d'informació". Una feina, per tant, molt més introspectiva, d'anàlisi i control de les persones que estan darrere dels incidents, en ocasions des de posicions d'incògnit dels agents en les mateixes manifestacions. 

En aquest sentit, el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ja va dir fa uns dies que el govern espanyol ja estava investigant qui estava darrere del Tsunami Democràtic. La Guàrdia Civil no ha volgut confirmar que se'ls hi hagi encomanat aquesta tasca, i s'ha limitat a precisar -en declaracions al diari- que acaten "les ordres del Ministeri d'Interior" i que, "de moment", actuen en funció de les competències que tenen atribuïdes. No descarten, però, que si el Cecor els atorga un paper més actiu, els agents puguin donar suport a l'ordre a les mobilitzacions.


En una compareixença pública aquest dijous, el ministre ha afirmat que de moment "no hi ha cap indicació" perquè la Guàrdia Civil actuï a Catalunya d'una manera més activa, ja que no s'ha donat "cap fet o circumstància" que ho promogui. El posicionament de l'Institut Armat a Catalunya, però, és clar. El seu màxim comandament a Catalunya, Pedro Garrido, ja va afirmar el passat 9 d'octubre -durant el dia de la patrona del cos- que combatran el secessionisme "sense pena ni treva"


Cal recordar, per altra banda, que va ser la Guàrdia Civil qui va estar darrere de la investigació i posterior detenció dels nou membres dels CDR el passat 23 de setembre. D'aquests, set resten empresonats preventivament, i l'Audiència Nacional els investiga per terrorisme.

Millora l'entesa entre cossos policials

Fonts coneixedores de la coordinació policial expliquen també que la diferència entre els moments actuals i el 2017 és que l'entesa entre els cossos policials és molt més bona, també gràcies a un major respecte en el repartiment de tasques i un canvi d'actitud provinent del govern espanyol.

Els Mossos acumulen les competències d'ordre públic i, davant de possibles mobilitzacions, sol·liciten els suport de la policia espanyola en el marc de dispositius concrets. El fet que no s'hagin realitzat actes davant de casernes de la Guàrdia Civil, apunten les mateixes fonts, també expliquen que l'Institut Armat no s'hagi -per ara- mobilitzat en aquest àmbit. Fonts dels Mossos afegeixen que, de moment, no s'ha demanat el suport de la Guàrdia Civil, com sí que s'ha fet en el cas de la Policia Nacional espanyola. 

Les competències de la Guàrdia Civil a Catalunya es limiten al control de les costes i les fronteres, la seguretat en infraestructures d'interès general com ports i aeroports, tot allò que fa referència a la normativa d'armes i explosius, i el compliment de la llei i disposicions generals. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació