Sentència de l'1-O

El termini de Torra per a l'autodeterminació aprofundeix la bretxa oberta al Govern

Els consellers de JxCat i ERC desconeixien l'anunci del president, l'entorn del qual matisa que podria materialitzar-se a través d'unes noves eleccions al Parlament

per Sara González / Oriol March , Parlament de Catalunya, 17 d'octubre de 2019 a les 14:05 |
Quim Torra i Pere Aragonès, aquest dijous durant el ple del Parlament | Adrià Costa
Aquest matí, abans de la sessió al Parlament, estava convocada una reunió del comitè de crisi de Govern, especialment actiu des de la sentència del Tribunal Suprem. Hi han acudit Pere Aragonès, Meritxell Budó, Esther Capella i Miquel Buch. Però el president de la Generalitat, Quim Torra, no s'hi ha presentat. Ha entrat directament al faristol i, davant l'estupefacció dels consellers del Govern, que no havien estat informats al detall del contingut exacte de la compareixença, -de banda i banda- ha anunciat el seu compromís de celebrar un referèndum d'autodeterminació, com a molt tard, el 2021. 

L'aposta de Torra ha aprofundit la bretxa ja existent entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC agreujada aquests dies pel paper de Buch arran dels aldarulls a les protestes i l'actuació dels Mossos d'Esquadra, i amb membres del Govern integrants del seu propi partit. Evidencia, en tot cas, que el president ha pres la decisió sobre l'anunci de forma molt personal en un ple que, precisament per les advertències del Tribunal Constitucional (TC), s'ha desestimat la possibilitat de votar cap text. I que la decisió ha estat estrictament del president s'ha fet evident fins a tal punt que després del ple s'ha hagut de forçar un gabinet de crisi en el qual Torra s'ha citat amb el vicepresident Pere Aragonès per tractar la situació. 


Així ho expliquen fonts parlamentàries, que insisteixen que Torra ni tan sols havia informat els consellers del seu partit prèviament, ni la cúpula del grup parlamentari de JxCat ni tampoc la del PDECat. Tampoc va informar a Aragonès en una reunió que van mantenir aquest dimecres a la tarda per gestionar l'escenari post-sentència. Els membres del Govern sabien que Torra refermaria el compromís per exercir l'autodeterminació, però en cap cas que l'emmarcaria en un termini. "Això és una fugida endavant", resumia un diputat de JxCat, de forma gràfica, poc després de conèixer els nous plans del líder independentista. La reflexió era compartida a ERC.

Inconcreció sobre com tornar a exercir l'autodeterminació


El president no ha detallat de quina manera s'excercirà de nou l'autodeterminació -i, de fet, fonts pròximes al president assenyalen que no té per què ser un referèndum, sinó que podrien ser també unes eleccions de caràcter plebiscitari, com ha posat damunt la taula l'ANC- però sí que ha emmarcat la iniciativa en el lema "de la restitució a la constitució" que, segons ell, guien la legislatura sorgida del 21-D.

Torra, que ha aprofitat per "rebutjar" i "condemnar" qualsevol violència sorgida els últimes dies en manifestacions de protesta contra la sentència però també per exigir "investigar" les actuacions dels Mossos d'Esquadra, torna a posar terminis al procés després d'una fase en què l'independentisme s'ha cuidat molt de quedar encotillat pel calendari. Diputats de JxCat dubtaven, en tot cas, que la proposta cristal·litzi.



ERC assenyala que, precisament, el que no pot fer el moviment ara és cometre el mateix error que la legislatura passada. Amb l'experiència del fracàs dels 18 mesos de la passada legislatura, que va acabar amb l'aplicació del 155 i amb els membres del Govern empresonats, els republicans sostenen que ara cal avançar en base als "grans consensos". Així ho ha verbalitzat el president parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, durant la seva intervenció, en la qual no ha amagat la discrepància amb el president: "No és moment de posar dates". La post-sentència ha evidenciat les estratègies diferents.

ERC advoca per centrar l'acció en els "grans consensos"

Articular aquest consens en la voluntat de celebrar un referèndum de forma acordada és la fórmula que els republicans entenen que aplega més suport. Que Torra hi posi una data, entén ERC, implica estroncar la possibilitat d'aglutinar més suports. De fet, els comuns han estat els primers en marcar distància titllant de "delirant" el discurs del president i, tot i que la seva prioritat no és que hi hagi eleccions a Catalunya, per primera vegada han demanat que dimiteixi perquè "no hi ha ningú al voltant". La dimissió l'han tornat a exigir també Ciutadans, PSC i el PP.

Les crisis s'acumulen al Govern sense haver paït encara les discrepàncies obertes per la gestió de Buch al capdavant d'Interior -ERC segueix demanant responsabilitats- i sense haver aconseguit apaivagar la situació del carrer. Aquest dijous a la tarda els CDR s'han tornat a citar, aquest cop a Jardinets de Gràcia. Tot plegat, mentre el govern espanyol també s'ha reunit per avaluar la situació i decidir si intervé o no a Catalunya.

Aquest dimecres Pedro Sánchez ja va situar Torra a l'ull de l'huracà i li va exigir una condemna rotunda i inequívoca dels "grups violents" que estan actuant a Catalunya. És, per a la Moncloa, la prova del cotó. I tot i que és cert que el president català s'ha desmarcat de la violència, l'anunci d'exercir l'autodeterminació en un termini de dos anys el posa, de nou, contra les cordes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació