El despertador: 17 d'octubre

En flames

La situació amenaça de cronificar-se perquè no s'albira sortida política. El govern espanyol converteix a Torra, absent fins aquesta matinada, en el gran problema. Avui són notícia el president al Parlament, Barcelona fent passar per alt els victimitzats, la designació olímpica de Barcelona i Pablo Iglesias

per Ferran Casas , 17 d'octubre de 2019 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Segona nit d'aldarulls a moltes ciutats del país i, especialment, a Barcelona. I si dimarts van ser els manifestants -una minoria perquè la immensa majoria es va manifestar de manera pacífica- els que van buscar el cos a cos amb la policia, ahir va ser una actuació  dura des del primer moment per part de les forces de l'ordre la que va encendre la situació. Els més violents van prendre tot el protagonisme fins ben entrada la matinada. De nou foc, de nou ferits i fins i tot atropellaments policials. Un desastre, vaja.

La situació amenaça d'esdevenir crònica -entre d'altres coses perquè el conflicte polític no té cap perspectiva de solució- i és preocupant pensant en la vaga general convocada per divendres. Les paraules del conseller d'Interior, Miquel Buch, negant qualsevol mena de negligència o mala praxi policial -que van ser mal rebudes a una ERC desubicada i també per sectors del seu propi partit, JxCat- van donar ales als Mossos més expeditius, ara perfectament coordinats amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, tal com fa notar constantment el govern espanyol.

Més enllà de la polèmica policial qui és al punt de mira és Quim Torra. El PSOE, Ciutadans i els mitjans espanyols volen convertir-lo en l'excusa per intervenir l'autogovern i prendre mesures coercitives més fortes. Ahir l'atacaven per participar en la Marxa per la Llibertat i negar-se a condemnar els aldarulls. Tant els fa que ho fes la seva formació, el seu conseller, el vicepresident Pere Aragonès i el president del Parlament, Roger Torrent. Torra -com Carles Puigdemont- estava callat i a l'olla tot és bo per crear el relat d'un independentisme i un Govern còmplices de la violència. Va sortir de matinada (massa tard) per demanar que s'aturés immediatament i fer una condemna explícita. Va referir-se també a "infiltrats i provocadors". Caldria, però, que aquesta informació es demostrés d'alguna manera per no semblar una fugida endavant.

Avui el president té una altra papereta difícil. A les 10 compareix al Parlament per valorar la sentència del Suprem. Serà impossible que no es refereixi al que va passar ahir a la nit a les ciutats catalanes. I demà hi ha vaga general convocada per la Intersindical-CSC i la IAC. És un marc legal i legítim de protesta. Per la situació del mercat laboral i la retallada de drets socials, però també polítics. Coincidirà amb l'arribada de les Marxes per la Llibertat, que avui cobreixen la seva segona etapa, a Barcelona. El context de tensió serà màxim.

A NacióDigital ens aturarem perquè així ho ha decidit l'empresa editora i una part significativa de la plantilla, i des d'avui a les set del vespre fins demà a la mateixa hora, per tal d'informar de la jornada en tot detall, el diari serà de mínims. El nostre minut a minut, però, estarà actiu per evitar que se us escapi res del que passi.
 

Avui no et perdis

» Quim Torra, sobre els aldarulls al carrer: «Això s'ha d'aturar ara mateix»; per Oriol March.

» La resposta al Suprem deriva en una crisi al Govern i el posa en el punt de mira de Sánchez; per Oriol March i Sara González.

» Crònica: La contundència policial marca una nova nit d'aldarulls a Barcelona; per Andreu Merino i Sergi Ambudio.

» La Veu de Nació: «Mesurar bé les forces»; per Carles Bellsolà.

» Opinió: «Policia, tenim un problema»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Opinió: «L'independentisme ha de decidir»; per Sònia Andolz.

» Opinió: «​Grande-Marlaska ja sap qui és el Tsunami»; per José Téllez.

»
Milers de persones marxen «per la llibertat» en cinc grans columnes; per Pere Pratdesaba.

» Crònica: «​Quilòmetres, solidaritat i llibertat»; per Jaume Ventura.
 

 El passadís

L'Ajuntament de Barcelona va publicar dimarts la seva Enquesta de Victimització del 2019. Es tracta d'un sondeig anual que reflecteix quants veïns es declaren víctimes d'un delicte. La seguretat és un dels assumptes "estrella" en el debat públic a la ciutat malgrat que les xifres no són tan alarmants com denuncia l'oposició a Ada Colau. Però el tema fa nosa a l'equip de govern. Per això enguany l'Ajuntament va optar per difondre-la sense convocar cap atenció als mitjans per valorar-la i l'endemà de fer-se pública la sentència del Tribunal Suprem del judici de l'1-O. Lògicament va passar desapercebuda als informatius.

Vist i llegit

El darrer article d'Antoni Puigverd té un títol molt expressiu: "Perdre". L'escriptor i analista, ben representatiu del que s'ha anomenat tercera via, i que ja fa anys que preconitza una sortida dialogada al conflicte, no pot amagar el desencís per la sentència del Tribunal Suprem, que admet que confiava que seria menys dura. Per ell, el veredicte de Marchena ha estat també, d'alguna manera, les absoltes dels "moderats", els qui ja advertien, en temps de Maragall i Montilla, que la desafecció portaria desgràcies. L'article té un punt de plor, del que hagués pogut passar i el que, finalment, ha acabat sent. De moment. 

 L'efemèride

"À la ville de... Barcelona". Aquesta frase, pronunciada a Lausana just avui fa trenta-tres anys per l'aleshores president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, va canviar la història de la ciutat. Barcelona seria seu olímpica sis anys després, el 1992, i viuria una gran transformació que l'obriria al mar, al turisme i recuperaria barris com el Poble Nou. Aquí podeu recuperar l'especial dels 25 anys dels Jocs.

 L'aniversari

El líder de Podem, Pablo Iglesias, fa avui 41 anys. La seva carrera ha estat fulgurant. De la universitat (és professor de Polítiques a la Universitat Complutense) va passar a presentar un programa a una televisió alternativa de Vallecas (aquí un dels primers, sobre el 35 aniversari de la mort de Franco) i a les tertúlies de televisió. El 2014 funda Podem i dona la sorpresa a les europees aconseguint cinc escons. Ara és la tercera força política a l'Estat i, malgrat els seus problemes interns, intentarà seguir sent clau.
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació