17
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
18:25h
Carlos de Pablo és secretari comarcal de la UGT al Baix Llobregat. El sindicat no dona suport a la vaga general del 18-O, però el dirigent sindical admet que hi haurà membres de l'organització que participaran de les aturades. De Pablo argumenta que als centres de treball es visualitza la polarització política al país i defensa la llibertat dels líders independentistes condemnats pel Tribunal Suprem, entre els quals hi ha l'exconsellera Dolors Bassa, que va ser dirigent del sindicat. "Estem molt tristos i enfonsats per la sentència, com la Dolors", explica.
- Participarà a la vaga general d'aquest divendres que convoquen la Intersindical-CSC i la IAC?
- La UGT no hi participa, però res a dir, tampoc farem res de caire contrari. És una vaga general convocada per un sindicat i nosaltres som el sindicat que més vagues generals ha convocat, no només a Catalunya i a l'Estat espanyol sinó a tota la Unió Europea. De fet, ara fa 102 anys que la nostra executiva confederal, amb Largo Caballero i Julián Besteiro, va ser condemnada a un delicte de rebel·lió per convocar una vaga general. Per nosaltres una vaga general és una acció molt important. Màxim respecte i s'ha de garantir que es pugui desenvolupar el dret de vaga i que tots els treballadors que vulguin fer-la ho facin amb normalitat democràtica.
Els sindicalistes els dies de vaga general estem al peu del canó. Estaré al meu despatx, alerta per si algun company em necessita. Soc el màxim responsable de la UGT a la comarca, la nostra organització no convoca la vaga. Estaré a la seu complint les meves funcions i intentant que es respecti el dret de vaga pel que respecta als nostres afiliats i afiliades. Tenim màxim respecte pels convocants. No hi estic en contra, no soc convocant, però estaré aquí. Exigeixo que es respecti el dret de vaga, un dels drets més importants que té la classe treballadora.
- El president del PP, Pablo Casado, ha demanat que es prohibeixi la vaga perquè al seu parer respon a motius polítics.
- Està parlant el president d'un partit polític els governs del qual a la darrera dècada han representat el major retrocés en drets laborals, socials i polítics que ha patit la democràcia en els darrers quaranta anys. Poca credibilitat té per nosaltres aquest senyor que voldria prohibir tot el que tingui a veure amb les reivindicacions dels treballadors i les treballadores. Des que el PP va aprovar la reforma laboral, amb la interpretació de l'article 315.2 que fa la Fiscalia ja tenim 400 sindicalistes encausats penalment per participar en vagues i mobilitzacions de treballadors. Al Baix Llobregat a la vaga del 2012 hi va haver persecució de sindicalistes de diverses empreses, entre d'altres la Seat. Ell prohibiria qualsevol tipus d'actuació de qualsevol sindicat, no només dels que ell en diria separatistes. La nostra lluita és davant d'aquest tipus de plantejaments.
- Quina és la seva previsió de seguiment de les aturades? Creu que es podria repetir una mobilització similar a la del 3 d'octubre del 2017?
- El 3 d'octubre va ser una mobilització diferent. Vull que les vagues surtin perquè una vaga es convoca perquè surti. El major fracàs per la classe treballadora és que es faci una vaga i no surti. Aquesta vaga no va contra ningú, va pels drets dels treballadors i nosaltres volem que surti. No en tinc previsions, els desitjo el millor. Des de la UGT la nostra tradició és de respecte als companys d'uns altres sindicats.
- Participarà a la vaga general d'aquest divendres que convoquen la Intersindical-CSC i la IAC?
- La UGT no hi participa, però res a dir, tampoc farem res de caire contrari. És una vaga general convocada per un sindicat i nosaltres som el sindicat que més vagues generals ha convocat, no només a Catalunya i a l'Estat espanyol sinó a tota la Unió Europea. De fet, ara fa 102 anys que la nostra executiva confederal, amb Largo Caballero i Julián Besteiro, va ser condemnada a un delicte de rebel·lió per convocar una vaga general. Per nosaltres una vaga general és una acció molt important. Màxim respecte i s'ha de garantir que es pugui desenvolupar el dret de vaga i que tots els treballadors que vulguin fer-la ho facin amb normalitat democràtica.
Els sindicalistes els dies de vaga general estem al peu del canó. Estaré al meu despatx, alerta per si algun company em necessita. Soc el màxim responsable de la UGT a la comarca, la nostra organització no convoca la vaga. Estaré a la seu complint les meves funcions i intentant que es respecti el dret de vaga pel que respecta als nostres afiliats i afiliades. Tenim màxim respecte pels convocants. No hi estic en contra, no soc convocant, però estaré aquí. Exigeixo que es respecti el dret de vaga, un dels drets més importants que té la classe treballadora.
- El president del PP, Pablo Casado, ha demanat que es prohibeixi la vaga perquè al seu parer respon a motius polítics.
- Està parlant el president d'un partit polític els governs del qual a la darrera dècada han representat el major retrocés en drets laborals, socials i polítics que ha patit la democràcia en els darrers quaranta anys. Poca credibilitat té per nosaltres aquest senyor que voldria prohibir tot el que tingui a veure amb les reivindicacions dels treballadors i les treballadores. Des que el PP va aprovar la reforma laboral, amb la interpretació de l'article 315.2 que fa la Fiscalia ja tenim 400 sindicalistes encausats penalment per participar en vagues i mobilitzacions de treballadors. Al Baix Llobregat a la vaga del 2012 hi va haver persecució de sindicalistes de diverses empreses, entre d'altres la Seat. Ell prohibiria qualsevol tipus d'actuació de qualsevol sindicat, no només dels que ell en diria separatistes. La nostra lluita és davant d'aquest tipus de plantejaments.
- Quina és la seva previsió de seguiment de les aturades? Creu que es podria repetir una mobilització similar a la del 3 d'octubre del 2017?
- El 3 d'octubre va ser una mobilització diferent. Vull que les vagues surtin perquè una vaga es convoca perquè surti. El major fracàs per la classe treballadora és que es faci una vaga i no surti. Aquesta vaga no va contra ningú, va pels drets dels treballadors i nosaltres volem que surti. No en tinc previsions, els desitjo el millor. Des de la UGT la nostra tradició és de respecte als companys d'uns altres sindicats.
"El país està partit i serà difícil que els centres de treball parin"
- Creu que participaran a la vaga militants d'UGT a títol personal?
- Crec que sí, hi haurà militants, afiliats i votants de la UGT. A UGT i a CCOO ens vota a les empreses molta més gent que a qualsevol partit polític. Vull ser curós amb la convocatòria perquè està convocada per raons laborals, però des de la perspectiva de la polarització del país pel procés hi haurà participació per part de persones que estan a favor. De la mateixa manera que si demà ve un sindicat de caire diferent com el CSIF també tindrà el seu mercat. Hi haurà companys que ens voten a nosaltres a les eleccions sindicals i que en aquest moment recolzarien aquesta convocatòria de vaga. Acceptem que les persones prenguin les decisions que considerin oportunes i estarem aquí per si hi ha algun problema. Els afiliats tindran els serveis jurídics per donar-los cobertura.
.jpg)
- En anteriors convocatòries de vaga, els treballadors de l'administració pública van participar-hi en major proporció que els empleats del sector privat. Creu que l'impacte per la sentència de l'1-O pot estendre la vaga a aquest sector?
- Serà molt complicat parar els centres de treball, on hi ha la bipolarització que hi ha al país. Nosaltres som el màxim reflex del que és el país i estem en una situació complexa com el país. L'altre dia va sortir una sentència duríssima contra el Govern, injusta, i això ha provocat una situació de màxima tensió. El país està partit i que els centres de treball parin serà complicat, però els companys faran el que calgui perquè parin. Veurem com surt.
- Com s'ha viscut la publicació de la sentència a l'àmbit sindical?
- Com va dir el nostre secretari general, Camil Ros, tenim una gran amiga i companya nostra que és la Dolors . Quan jo vaig començar com a secretari comarcal del Baix Llobregat, ella era la secretària general de les Comarques Gironines. S'asseia al meu costat i puc dir que és una bona persona, pacifista, lluitadora pels drets i les llibertats, i s'han atrevit a condemnar-la per un delicte de sedició que es mentida. Estem molt tocats, tristos i emprenyats, com està la Dolors. Això no arregla res i trenca molt. Un dels presos és d'aquesta comarca, Oriol Junqueras, un bon amic meu, un pacifista, i una persona digna que va ser un gran alcalde. L'han condemnat per sedició i fins al darrer moment han estan dubtant per un delicte de rebel·lió. Farem tot el possible per vies democràtiques perquè la Dolors, l'Oriol i la resta de presos surtin el més aviat possible de la presó. A més, sabem que les reaccions judicials i policials no solucionaran els problemes polítics del país. Només se solucionaran amb el respecte als drets i les llibertats. Lluitarem per trobar espais de diàleg i consens per trobar una sortida política als problemes que té aquest país.
- Quines mesures prendrà la UGT com a resposta a la sentència?
- Les reaccions han de ser el més àmplies, transversals i cohesionades per la societat. El manifest que es va llegir a la Plaça Sant Jaume l'han signat més de 150 entitats. Ens mobilitzarem dins d'aquest entorn, impulsant el que sigui necessari. Sabem, i la Dolors i l'Oriol ho saben, que buscar els màxims consensos de la societat, és la millor manera de sortir d'aquest embolic. Ens manifestarem dins d'aquest entorn ampli per trobar solucions al problema polític i sobretot perquè s'acabi l'empresonament de la Dolors i de la resta de presos.
- La postura actual del sindicat ha variat des d'ara fa dos anys, quan va formar part de la Taula per la Democràcia, que va convocar manifestacions per defensar la llibertat dels empresonats.
- No tinc constància que s'estigui generant una taula concreta sinó un espai ampli de màxim consens, amb entitats que van des d'Òmnium fins la Unió de Pagesos, el Col·legi d'Enginyers, CCOO o la Intersindical [que han convocat una manifestació de rebuig a la sentència el 26 d'octubre]. Ens agraden els espais de reivindicació comuns i la Dolors si estigués en el meu lloc faria el mateix, i l'Oriol demana grans consensos de país perquè és la manera d'avançar. Som fidels a aquest plantejament, que és el que vam assolir l'octubre del 2017, un moment transcendent com el d'ara amb la sentència.
- Hi ha incomprensió a la resta de l'Estat per part dels companys del sindicat respecte al posicionament de la UGT de Catalunya?
- UGT de Catalunya té capacitat per prendre les seves decisions. El posicionament de la UGT de Catalunya té el suport de la confederació, ningú ens ha dit el contrari. A les nostres resolucions i a les de la confederació hi ha el dret a decidir. Hem de reivindicar una sortida política negociada pel nostre país i és lògic que reivindiquem la llibertat de la Dolors i de la resta de presos. UGT ha tingut condemnats per rebel·lió i és una de les organitzacions que té més gent a les fosses comunes. Que ningú dubti que lluitarem pels drets i les llibertats.
- En els darrers anys ha augmentat la representativitat de la Intersindical-CSC, sobre tot entre els treballadors de l'administració pública. A què atribueix aquest auge?
- Les dades no ens diuen això. És cert que la Intersindical ha aparegut a molts llocs. La primera relació que hi vaig tenir va ser com a mediador en un conveni col·lectiu a Girona fa vint anys. Sempre han estat aquí, és cert que per qüestions diverses han pujat en alguns àmbits però les eleccions sindicals diuen el contrari. Nosaltres hem millorat resultats, hem pujat en afiliació i CCOO també. Si la Intersindical ha pujat pot ser que hagi mobilitzat treballadors que no estaven mobilitzats. No sobren organitzacions de treballadors, benvinguts els que vinguin. Estem des de fa 130 anys i abraçarem tots els que vinguin.
- Com és que a Catalunya el sindicalisme nacional i de classe és minoritari, a diferència d'altres indrets com ara el País Basc?
- La realitat al nostre país és diferent. Tenim al Parlament gent de colors diversos, molta gent d'Esquerra Republicana i del PSC, fins i tot vam tenir gent de Convergència. Ara tenim molts militants de Podemos. És cert que la majoria dels dirigents d'UGT que participen en política s'apropen més al PSC i a ERC però som un sindicat plural i divers. Al nostre sindicat s'han integrat molts companys del món independentista, com la Dolors, el diputat al Congrés Jordi Salvadó o el conseller Chakir el Homrani, que va ser màxim dirigent d'Avalot i era company de la meva secció sindical. Quan acabi la seva carrera política tornarà a la secció sindical. Tenim Òscar Riu [cap de gabinet d'El Homrani], Laura Pelai, secretària general de Salut, que va ser vicesecretària general de la UGT de Catalunya; de la mateixa manera que tenim l'Eva Granados [portaveu del PSC al Parlament]. Som un sindicat d'esquerres, d'orientació socialista, com diu Joan Tardà, i no de cap partit. Al nostre sindicat hi cap tothom i per això a Catalunya triomfa el sindicalisme de classe i sociopolític, no el sindicalisme només professional ni el dedicat estrictament a les qüestions polítiques. La nostra pluralitat fa possible cohesionar el país.
- Crec que sí, hi haurà militants, afiliats i votants de la UGT. A UGT i a CCOO ens vota a les empreses molta més gent que a qualsevol partit polític. Vull ser curós amb la convocatòria perquè està convocada per raons laborals, però des de la perspectiva de la polarització del país pel procés hi haurà participació per part de persones que estan a favor. De la mateixa manera que si demà ve un sindicat de caire diferent com el CSIF també tindrà el seu mercat. Hi haurà companys que ens voten a nosaltres a les eleccions sindicals i que en aquest moment recolzarien aquesta convocatòria de vaga. Acceptem que les persones prenguin les decisions que considerin oportunes i estarem aquí per si hi ha algun problema. Els afiliats tindran els serveis jurídics per donar-los cobertura.
De Pablo opina que "si demà ve un sindicat de caire diferent com el CSIF, també tindrà el seu mercat". Foto: Jordi Velert
- En anteriors convocatòries de vaga, els treballadors de l'administració pública van participar-hi en major proporció que els empleats del sector privat. Creu que l'impacte per la sentència de l'1-O pot estendre la vaga a aquest sector?
- Serà molt complicat parar els centres de treball, on hi ha la bipolarització que hi ha al país. Nosaltres som el màxim reflex del que és el país i estem en una situació complexa com el país. L'altre dia va sortir una sentència duríssima contra el Govern, injusta, i això ha provocat una situació de màxima tensió. El país està partit i que els centres de treball parin serà complicat, però els companys faran el que calgui perquè parin. Veurem com surt.
- Com s'ha viscut la publicació de la sentència a l'àmbit sindical?
- Com va dir el nostre secretari general, Camil Ros, tenim una gran amiga i companya nostra que és la Dolors . Quan jo vaig començar com a secretari comarcal del Baix Llobregat, ella era la secretària general de les Comarques Gironines. S'asseia al meu costat i puc dir que és una bona persona, pacifista, lluitadora pels drets i les llibertats, i s'han atrevit a condemnar-la per un delicte de sedició que es mentida. Estem molt tocats, tristos i emprenyats, com està la Dolors. Això no arregla res i trenca molt. Un dels presos és d'aquesta comarca, Oriol Junqueras, un bon amic meu, un pacifista, i una persona digna que va ser un gran alcalde. L'han condemnat per sedició i fins al darrer moment han estan dubtant per un delicte de rebel·lió. Farem tot el possible per vies democràtiques perquè la Dolors, l'Oriol i la resta de presos surtin el més aviat possible de la presó. A més, sabem que les reaccions judicials i policials no solucionaran els problemes polítics del país. Només se solucionaran amb el respecte als drets i les llibertats. Lluitarem per trobar espais de diàleg i consens per trobar una sortida política als problemes que té aquest país.
"Farem tot el possible per vies democràtiques perquè els presos surtin de la presó"
- Quines mesures prendrà la UGT com a resposta a la sentència?
- Les reaccions han de ser el més àmplies, transversals i cohesionades per la societat. El manifest que es va llegir a la Plaça Sant Jaume l'han signat més de 150 entitats. Ens mobilitzarem dins d'aquest entorn, impulsant el que sigui necessari. Sabem, i la Dolors i l'Oriol ho saben, que buscar els màxims consensos de la societat, és la millor manera de sortir d'aquest embolic. Ens manifestarem dins d'aquest entorn ampli per trobar solucions al problema polític i sobretot perquè s'acabi l'empresonament de la Dolors i de la resta de presos.
- La postura actual del sindicat ha variat des d'ara fa dos anys, quan va formar part de la Taula per la Democràcia, que va convocar manifestacions per defensar la llibertat dels empresonats.
- No tinc constància que s'estigui generant una taula concreta sinó un espai ampli de màxim consens, amb entitats que van des d'Òmnium fins la Unió de Pagesos, el Col·legi d'Enginyers, CCOO o la Intersindical [que han convocat una manifestació de rebuig a la sentència el 26 d'octubre]. Ens agraden els espais de reivindicació comuns i la Dolors si estigués en el meu lloc faria el mateix, i l'Oriol demana grans consensos de país perquè és la manera d'avançar. Som fidels a aquest plantejament, que és el que vam assolir l'octubre del 2017, un moment transcendent com el d'ara amb la sentència.
- Hi ha incomprensió a la resta de l'Estat per part dels companys del sindicat respecte al posicionament de la UGT de Catalunya?
- UGT de Catalunya té capacitat per prendre les seves decisions. El posicionament de la UGT de Catalunya té el suport de la confederació, ningú ens ha dit el contrari. A les nostres resolucions i a les de la confederació hi ha el dret a decidir. Hem de reivindicar una sortida política negociada pel nostre país i és lògic que reivindiquem la llibertat de la Dolors i de la resta de presos. UGT ha tingut condemnats per rebel·lió i és una de les organitzacions que té més gent a les fosses comunes. Que ningú dubti que lluitarem pels drets i les llibertats.
"Hi ha exdirigents d'UGT en política a ERC i al PSC. La nostra pluralitat cohesiona el país"
- En els darrers anys ha augmentat la representativitat de la Intersindical-CSC, sobre tot entre els treballadors de l'administració pública. A què atribueix aquest auge?
- Les dades no ens diuen això. És cert que la Intersindical ha aparegut a molts llocs. La primera relació que hi vaig tenir va ser com a mediador en un conveni col·lectiu a Girona fa vint anys. Sempre han estat aquí, és cert que per qüestions diverses han pujat en alguns àmbits però les eleccions sindicals diuen el contrari. Nosaltres hem millorat resultats, hem pujat en afiliació i CCOO també. Si la Intersindical ha pujat pot ser que hagi mobilitzat treballadors que no estaven mobilitzats. No sobren organitzacions de treballadors, benvinguts els que vinguin. Estem des de fa 130 anys i abraçarem tots els que vinguin.
- Com és que a Catalunya el sindicalisme nacional i de classe és minoritari, a diferència d'altres indrets com ara el País Basc?
- La realitat al nostre país és diferent. Tenim al Parlament gent de colors diversos, molta gent d'Esquerra Republicana i del PSC, fins i tot vam tenir gent de Convergència. Ara tenim molts militants de Podemos. És cert que la majoria dels dirigents d'UGT que participen en política s'apropen més al PSC i a ERC però som un sindicat plural i divers. Al nostre sindicat s'han integrat molts companys del món independentista, com la Dolors, el diputat al Congrés Jordi Salvadó o el conseller Chakir el Homrani, que va ser màxim dirigent d'Avalot i era company de la meva secció sindical. Quan acabi la seva carrera política tornarà a la secció sindical. Tenim Òscar Riu [cap de gabinet d'El Homrani], Laura Pelai, secretària general de Salut, que va ser vicesecretària general de la UGT de Catalunya; de la mateixa manera que tenim l'Eva Granados [portaveu del PSC al Parlament]. Som un sindicat d'esquerres, d'orientació socialista, com diu Joan Tardà, i no de cap partit. Al nostre sindicat hi cap tothom i per això a Catalunya triomfa el sindicalisme de classe i sociopolític, no el sindicalisme només professional ni el dedicat estrictament a les qüestions polítiques. La nostra pluralitat fa possible cohesionar el país.