La resposta al Suprem deriva en una crisi al Govern i el posa en el punt de mira de Sánchez

Milers de persones participant pacíficament en marxes per protestar contra la sentència i, en paral·lel, tres dies seguits de disturbis i càrregues policials. Peticions de dimissió del conseller d'Interior, Miquel Buch, mentre el president de la Generalitat, Quim Torra, se sumava a les manifestacions. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb tots les opcions sobre la taula per si ha d'intervenir i exigint al Govern la condemna rotunda de la violència. Aquesta és la radiografia d'un escenari post-sentència que ha derivat en una crisi de Govern que aquest dijous haurà de pilotar Torra des del Parlament. Compareix, però no es preveu la votació de cap text. És el resultat de l'espasa de Dàmocles dels tribunals i la desunió independentista.

El nom del dia, sens dubte, ha estat el de Buch. A primera hora ha estat convocat a una reunió d'urgència a la Generalitat -hi han participat Torra, Pere Aragonès, Meritxell Budó i també Ester Capella, tres membres de JxCat i dos d'ERC- que ha servit per avaluar la tensió viscuda a Barcelona i a altres ciutats del país. En total es van produir 25 detinguts aquest dimarts, per a alguns dels quals Fiscalia demana presó sense fiança, i més d'un centenar de ferits. Segons diverses fonts governamentals consultades, ni el conseller va presentar la dimissió, ni Torra li va demanar que abandonés el càrrec.

Buch, qüestionat dins i fora del Govern

Altres veus, però, asseguren que la relació entre el president i Buch "no és bona", i que el futur del conseller ha estat objecte de debat en el si de l'executiu. De cara enfora, però, el Govern ha mirat de tancar files -Aragonès ha avalat la feina dels Mossos com a "policia democràtica", tot i que ERC demana responsabilitats a Interior- malgrat el silenci de Torra. El president ha abandonat el Palau de la Generalitat a les 10.15 del matí per dirigir-se cap a la Marxa per la Llibertat que sortia de Girona i que acabarà confluint, juntament amb les de Tàrrega, Vic, Berga i Tarragona, aquest divendres a Barcelona.

"Incomprensible", ressaltaven fonts parlamentàries consultades per NacióDigital. A la cambra catalana també hi ha hagut moviment, segons ha revelat l'Agència Catalana de Notícies (ACN): almenys deu diputats de JxCat han defensat internament la dimissió de Buch, ahir ja va entomar la petició dels comuns, de l'exconsellera Clara Ponsatí i també la periodista Pilar Rahola, influent en cercles de l'exili i també de Palau. Dirigents consultats assenyalen, a banda, que el conseller no plega perquè s'està "construint un perfil" de cara al futur de JxCat. No s'amaga que aspira a liderar-la internament. En un comunicat públic, la formació ha tancat files amb el conseller i amb el president.

Quan ha tingut micròfons al davant, en plena Marxa i al costat de l'exlehendakari Juan José Ibarretxe, Torra -entrevistat demà al vespre per TV3- ha evitat parlar dels aldarulls i s'ha limitat a dir que la violència "no representa" l'independentisme. Buch, en la roda de premsa convocada a les cinc -primer havia de ser una declaració institucional a les 10.30, després una roda de premsa a les onze-, ha descartat dimitir i ha limitat les accions més contundents dels manifestants a "grups provocadors". El conseller ha comparegut amb Brauli Duart, secretari general d'Interior, i el nou director dels Mossos, Pere Ferrer, i ha subratllat la importància de mantenir la competència en seguretat.

"Aïllar els violents" ha estat una consigna llançada pels membres de l'executiu català i ho han demanat també en un missatge conjunt els presos, de la mateixa manera que s'han desmarcat dels aldarulls els impulsors del Tsunami Democràtic, que reclamen la . "Tot el suport a les mobilitzacions i a les marxes massives i pacífiques. Cap violència no ens representa", ha transcendit des de diversos perfils a les xarxes socials dels dirigents empresonats. Jordi Sànchez, en un acte de JxCat, ha cridat a la mobilització per "forçar l'Estat a negociar", i ha demanar "no caure en provocacions".

"Aragonès s'ha quedat a governar", subratllen des d'ERC, en contraposició al paper de Torra, que s'ha desplaçat a la Marxa per la Llibertat
Mentre Torra es manifestava, ha estat el vicepresident Pere Aragonès qui sí que ha fet valoració de la situació. Ha fet una crida a la "calma i a la serenitat" i ha assegurat que estarien al costat dels 17.000 membres dels Mossos, que ha definit com una "policia democràtica". Això no vol dir que, de portes endins, ERC estigui d'acord amb l'actuació del cos policial. De fet, la remor interna era tal, que han emès un comunicat exigint responsabilitats a Buch per les "actuacions policials injustificades". 

"Hem vist imatges lamentables i s'han de depurar responsabilitats", asseguren des de la cúpula republicana. Mentre Torra anava a les marxes "per la llibertat, subratllen, "Aragonès s'ha quedat a governar". Tot i això, defineixen com a "estable" la situació del Govern i no han gosat arribar a exigir la dimissió de Buch. Malgrat que els republicans van posar sobre la taula l'opció d'unes eleccions com a resposta a la sentència, no consideren que aquestes s'hagin de convocar fruit d'una crisi de Govern en aquests moments. Entenen que la trencadissa podria ser contraproduent tant per a la mobilització enmig de la convulsió per les condemnes com pels costos electorals.  

Aragonès ha reclamat també una "solució política" al govern de Pedro Sánchez. La situació és kafkiana per a la Moncloa. L'activació de la llei de seguretat nacional per prendre el control dels Mossos és difícil d'argumentar perquè, com ha dit el president en funcions en la compareixença, la policia catalana està actuant en "bona coordinació" amb Policia Nacional i Guàrdia Civil. I l'aplicació del 155, a la qual també es resisteixen els socialistes malgrat que Sánchez "no descarta cap escenari, tampoc es pot sustentar fàcilment perquè des del Govern s'ha descartat l'aposta per la desobediència institucional. Enmig de la reclamació de mà dura de PP, Cs i Vox -que demanen des del 155 a l'estat d'excepció en el cas de la ultradreta-, el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha receptat "empatia" i "intel·ligència". 

Fermesa democràtica, unitat dels partits i proporcionalitat. Són els tres ingredients a partir dels quals Sánchez ha anunciat que articularà la reposta per gestionar els disturbis de les protestes a Catalunya. Ha precisat que "modularà" l'actuació en funció de l'"actitud" del Govern de la Generalitat. Per a Sánchez, la prova del cotó per decidir com gestiona la Moncloa les turbulències post-sentència és l'exigència a Torra perquè faci una condemna "taxativa" de la violència. El president ja ha dit que la violència "no representa" l'independentisme, però el govern espanyol busca un pronunciament encara més explícit contra el que el president espanyol ha definit com a "grups violents perfectament organitzats decidits a amedrentar amb acciones vandàliques".

La desobediència institucional, no contemplada

Malgrat haver reconegut la desobediència institucional com a "legítima" en una votació al debat de política general, els grups independentistes no preveuen cap votació aquest dijous al Parlament després de la compareixença de Torra per analitzar l'escenari post-sentència. Inicialment, JxCat, ERC i la CUP pretenien celebrar un ple monogràfic en el qual s'aprovés un text en defensa de l'autodeterminació i l'amnistia dels condemnats que els comuns veien amb recels. Però l'avís del Tribunal Constitucional a la mesa de la cambra i als membres del Govern advertint de les conseqüències penals si es tornen a aprovar resolucions sobre aquestes qüestions han fet canviar els plans. Els cupaires s'han quedat sols reclamant una votació.   

Torra prepara la seva intervenció, en la qual defensarà la necessitat de tornar a exercir els drets negats pel Suprem -entre els quals el d'autodeterminació-, però més enllà del terreny declaratiu els partits independentistes no han estat capaços de consensuar una reacció a la sentència. Ni tan sols es votarà cap text, segons fonts parlamentàries. L'epicentre de la resposta a les condemnes és la mobilització al carrer mentre el Govern, tenallat pels tribunals i entorpit per les turbulències internes, transita per un fràgil equilibri retòric que, almenys per ara, no s'ha traduït en accions.