15
d'octubre
del
2019
Actualitzat
el
19
d'octubre
a les
16:51h
Interlocuten amb pseudònim. Entre ells, però també en aquesta conversa d'una hora amb NacióDigital. A la pregunta de qui són, responen que "activistes", és a dir, societat civil organitzada no vinculada "ni a partits ni a institucions". I l'objectiu, asseguren, és posar de manifest que a Catalunya hi ha un conflicte que necessita d'una solució. Tsunami Democràtic és la xarxa clandestina impulsora de la protesta contra les condemnes del Tribunal Suprem als líders independentistes que aquest dilluns van secundar milers de persones i que va provocar la cancel·lació de més d'un centenar de vols a l'aeroport del Prat. En vindran més.
Qui hi ha darrere del moviment -tot i que ells mateixos es defineixen com a "campanya"- és una incògnita des de fa setmanes. També per al govern espanyol, que ja ha anunciat que estan sent objecte d'investigació pels serveis d'intel·ligència de l'Estat. El ministre Fernando Grande Marlaska ha dit que busquen "qui està darrere" d'unes protestes que tenen aparença de "fets delictius molt greus".
Una part important dels impulsors del Tsunami viuen fora de Catalunya
El cert és, però, que ni tan sols des del Tsunami són capaços en aquest moment de determinar quants són. Afirmen que no tenen connexió amb els CDR, la xarxa es teixeix des de fa temps i un gruix important de la gent que en forma part no viu a Catalunya, sinó que ha hagut de marxar per feina o per estudis però volen tenir una implicació activa en el conflicte polític. De fet, no necessàriament es coneixen entre ells. Van començar a donar-se a conèixer a les xarxes socials a finals de l'estiu i les seves primeres accions van ser ocupar sucursals bancàries seient a terra i exhibint cartells.
L'avís del ministre, asseguren, no els fa "por" ni alterarà els plans que tenen amb accions com la del d'intentar aturar l'aeroport del Prat. "No tenim por. El problema no és tenir por o ser conscients de les conseqüències. El problema és que no hi ha alternativa", responen. I afegeixen un missatge directament adreçat al govern de Pedro Sánchez: "Sit and talk". És a dir, que s'assegui a parlar.
Tot i que el referent més proper que hi ha d’un moviment d'aquest tipus és el que va custodiar les urnes de l'1-O, el funcionament és diferent malgrat tenir punts de connexió. Per exemple, no fan trobades presencials perquè, en aquest cas, no hi ha material que hagin d'intercanviar.
Qui entra ho fa de la mà d'algú de confiança. Es comuniquen a través d'aplicacions de missatgeria poc esteses que consideren més segures que les convencionals. Sempre en petits grups, mai amb el seu nom real i amb un temporitzador que fa desaparèixer els missatges al cap de pocs minuts. A més, els grups són variables, es fan i es desfan i van canviant sovint les composicions i les tasques. Els propis participants necessiten un temps per entendre quina és la finalitat d'allò que tenen encomanat.
Asseguren que Tsunami no té caps de grup ni "un cervell" com a tal perquè el "cervell" ho són tots i que sempre hi ha algú que comunica a l'altre quina és la tasca que ha de fer. De fet, els debats es fan de forma tan fragmentada i, al mateix temps, amb fluïdesa de la informació, que admeten que és possible que ningú acabi de saber del tot el funcionament ni l'origen de tot l'engranatge. L'objectiu d'aquesta atomització és protegir-se i assegurar que si cau una peça no caigui la xarxa sencera. En tot cas, expliquen que ells canalitzen accions que feia temps que volien fer persones abans de batejar-se amb el nom de Tsunami. I per què van triar aquest nom? Sobretot perquè s'entén en totes les llengües i perquè remet a una imatge molt visual.
Finançats per particulars i algun empresari
Han necessitat un finançament -per fer l’aplicació, per exemple, o la campanya de difusió- que asseguren que prové d'aportacions particulars i d'algun empresari. Aclareixen, però, que en cap cas són una empresa. Als partits i a les entitats independentistes els han informat tan sols "puntualment" de les accions que pretenien fer i afirmen que l'únic que aquests els han demanat ha estat que la campanya de ha ser estrictament no violenta i així s'hi han compromès. En tot cas, no exigeixen cap implicació dels partits independentistes, que no han estat capaços de consensuar una reacció a la sentència i que han cedit el protagonisme de la resposta a la mobilització social per protegir les institucions d'una intervenció competencial.
Precisament pel compromís amb la mobilització de caràcter pacífic consideren "molt greu" que l'Estat els "persegueixi" pel fet d'animar a protestar i demanar la llibertat de presos i exiliats, així com el dret a l'autodeterminació. Es pregunten, de fet, si això vol dir que tots els moviments socials estan sent investigats pels serveis d'intel·ligència i la Guàrdia Civil o bé els passa només a ells per ser partidaris de l'autodeterminació. Pregunten, de fet, per quants delictes van ser encausats, per exemple, el col·lectiu de taxistes quan van protestar contra els VTC i van bloquejar durant dies la Gran Via. "Potser el problema no és què fas, sinó qui ets", conclouen.
Sigui com sigui, insisteixen que la ciutadania té pocs altaveus per fer-se sentir i que la protesta és un dels pocs que els queda. La de saturar l'aeroport és només una mostra del tipus de mobilització que estan disposats a fer i no tenen un termini de finalització de les accions previstes.
L'aplicació que han posat a disposició de la ciutadania que es vulgui sumar a les protestes permet conèixer la disponibilitat horària i el mitjà de transport del qual disposen per participar, així com la ubicació per saber quines protestes hi ha a la zona i si calen o no més manifestants. El format de la mobilització intermitent per dosificar els esforços i sostenir-la en el temps amb accions no violentes massives i d'impacte fins ara mai vistes és la pauta que segueixen. El seu canal de Telegram té ja més de 260.000 seguidors.
Per ara defineixen com un "èxit" la convocatòria a l'aeroport. Tret per les càrregues policials, que van provocar un centenar de ferits després que ells desconvoquessin i que consideren "incomprensibles", sobretot contra manifestants que ja estaven abandonant la concentració. Assenyalen especialment que es disparessin bales de goma -un jove ha perdut un ull per un impacte-quan està prohibit a Catalunya des de l’any 2014.
Des del Tsunami Democràtic admeten a NacióDigital que hi ha "més estrès que por" al moviment però que, en tot cas, no són innocents. Per menys, afirmen, la Guàrdia Civil ha detingut activistes. "El problema rau en què si no exerceixes la teva llibertat, et serà presa a tu i al del teu costat", sostenen. I justament per això, no tenen intencions de fer-se enrere malgrat l'advertència del govern espanyol.
Qui hi ha darrere del moviment -tot i que ells mateixos es defineixen com a "campanya"- és una incògnita des de fa setmanes. També per al govern espanyol, que ja ha anunciat que estan sent objecte d'investigació pels serveis d'intel·ligència de l'Estat. El ministre Fernando Grande Marlaska ha dit que busquen "qui està darrere" d'unes protestes que tenen aparença de "fets delictius molt greus".
Una part important dels impulsors del Tsunami viuen fora de Catalunya
El cert és, però, que ni tan sols des del Tsunami són capaços en aquest moment de determinar quants són. Afirmen que no tenen connexió amb els CDR, la xarxa es teixeix des de fa temps i un gruix important de la gent que en forma part no viu a Catalunya, sinó que ha hagut de marxar per feina o per estudis però volen tenir una implicació activa en el conflicte polític. De fet, no necessàriament es coneixen entre ells. Van començar a donar-se a conèixer a les xarxes socials a finals de l'estiu i les seves primeres accions van ser ocupar sucursals bancàries seient a terra i exhibint cartells.
L'avís del ministre, asseguren, no els fa "por" ni alterarà els plans que tenen amb accions com la del d'intentar aturar l'aeroport del Prat. "No tenim por. El problema no és tenir por o ser conscients de les conseqüències. El problema és que no hi ha alternativa", responen. I afegeixen un missatge directament adreçat al govern de Pedro Sánchez: "Sit and talk". És a dir, que s'assegui a parlar.
Tot i que el referent més proper és el que va custodiar les urnes de l'1-O, el funcionament de la xarxa és diferent malgrat tenir punts de connexió
Tot i que el referent més proper que hi ha d’un moviment d'aquest tipus és el que va custodiar les urnes de l'1-O, el funcionament és diferent malgrat tenir punts de connexió. Per exemple, no fan trobades presencials perquè, en aquest cas, no hi ha material que hagin d'intercanviar.
Qui entra ho fa de la mà d'algú de confiança. Es comuniquen a través d'aplicacions de missatgeria poc esteses que consideren més segures que les convencionals. Sempre en petits grups, mai amb el seu nom real i amb un temporitzador que fa desaparèixer els missatges al cap de pocs minuts. A més, els grups són variables, es fan i es desfan i van canviant sovint les composicions i les tasques. Els propis participants necessiten un temps per entendre quina és la finalitat d'allò que tenen encomanat.
Asseguren que Tsunami no té caps de grup ni "un cervell" com a tal perquè el "cervell" ho són tots i que sempre hi ha algú que comunica a l'altre quina és la tasca que ha de fer. De fet, els debats es fan de forma tan fragmentada i, al mateix temps, amb fluïdesa de la informació, que admeten que és possible que ningú acabi de saber del tot el funcionament ni l'origen de tot l'engranatge. L'objectiu d'aquesta atomització és protegir-se i assegurar que si cau una peça no caigui la xarxa sencera. En tot cas, expliquen que ells canalitzen accions que feia temps que volien fer persones abans de batejar-se amb el nom de Tsunami. I per què van triar aquest nom? Sobretot perquè s'entén en totes les llengües i perquè remet a una imatge molt visual.
Finançats per particulars i algun empresari
Han necessitat un finançament -per fer l’aplicació, per exemple, o la campanya de difusió- que asseguren que prové d'aportacions particulars i d'algun empresari. Aclareixen, però, que en cap cas són una empresa. Als partits i a les entitats independentistes els han informat tan sols "puntualment" de les accions que pretenien fer i afirmen que l'únic que aquests els han demanat ha estat que la campanya de ha ser estrictament no violenta i així s'hi han compromès. En tot cas, no exigeixen cap implicació dels partits independentistes, que no han estat capaços de consensuar una reacció a la sentència i que han cedit el protagonisme de la resposta a la mobilització social per protegir les institucions d'una intervenció competencial.
Precisament pel compromís amb la mobilització de caràcter pacífic consideren "molt greu" que l'Estat els "persegueixi" pel fet d'animar a protestar i demanar la llibertat de presos i exiliats, així com el dret a l'autodeterminació. Es pregunten, de fet, si això vol dir que tots els moviments socials estan sent investigats pels serveis d'intel·ligència i la Guàrdia Civil o bé els passa només a ells per ser partidaris de l'autodeterminació. Pregunten, de fet, per quants delictes van ser encausats, per exemple, el col·lectiu de taxistes quan van protestar contra els VTC i van bloquejar durant dies la Gran Via. "Potser el problema no és què fas, sinó qui ets", conclouen.
"El problema rau en què si no exerceixes la teva llibertat, et serà presa a tu i al del teu costat"
Sigui com sigui, insisteixen que la ciutadania té pocs altaveus per fer-se sentir i que la protesta és un dels pocs que els queda. La de saturar l'aeroport és només una mostra del tipus de mobilització que estan disposats a fer i no tenen un termini de finalització de les accions previstes.
L'aplicació que han posat a disposició de la ciutadania que es vulgui sumar a les protestes permet conèixer la disponibilitat horària i el mitjà de transport del qual disposen per participar, així com la ubicació per saber quines protestes hi ha a la zona i si calen o no més manifestants. El format de la mobilització intermitent per dosificar els esforços i sostenir-la en el temps amb accions no violentes massives i d'impacte fins ara mai vistes és la pauta que segueixen. El seu canal de Telegram té ja més de 260.000 seguidors.
Per ara defineixen com un "èxit" la convocatòria a l'aeroport. Tret per les càrregues policials, que van provocar un centenar de ferits després que ells desconvoquessin i que consideren "incomprensibles", sobretot contra manifestants que ja estaven abandonant la concentració. Assenyalen especialment que es disparessin bales de goma -un jove ha perdut un ull per un impacte-quan està prohibit a Catalunya des de l’any 2014.
Des del Tsunami Democràtic admeten a NacióDigital que hi ha "més estrès que por" al moviment però que, en tot cas, no són innocents. Per menys, afirmen, la Guàrdia Civil ha detingut activistes. "El problema rau en què si no exerceixes la teva llibertat, et serà presa a tu i al del teu costat", sostenen. I justament per això, no tenen intencions de fer-se enrere malgrat l'advertència del govern espanyol.