Tsunami? Parlem-hi

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Qui hi ha darrera del Tsunami Democràtic que intenta liderar la desobediència i les protestes contra la sentència del Suprem, es pregunta el ministre Grande-Marlaska? Com que no ho sap, ha encarregat al CNI que ho investigui. Qui els finança i com es van crear, es demanen altres? La saberuda premsa de Madrid explica, en l'intent de carregar els neulers a Quim Torra, Carles Puigdemont, Marta Rovira i la CUP, que tot es va preparar a la cimera de Ginebra l'últim cap de setmana d'agost. Impossible si tenim en compte que el Tsunami es va presentar públicament el dilluns 2 de setembre, només unes hores després, amb estructura i amb suports molt transversals. Feia setmanes que s'hi treballava ja. I qui ho paga i com funcionen? I la seva famosa aplicació? La periodista de NacióDigital Sara González hi ha pogut parlar durant una hora i hem aclarit algunes d'aquestes qüestions.

També aprofiten per contestar el ministre Grande-Marlaska. Ells, diuen, no tenen por. La por seria "no tenir alternativa". Tot això malgrat que el dret a manifestació i protesta, ahir mateix ho recordava el secretari general de la Intersindical-CSC, Carles Sastre, en la presentació de la vaga general de divendres, es veu limitat per la sentència del Suprem. Si per la concentració del dia 20 de setembre de 2017 a Economia, on els manifestants van impedir que la comitiva policial sopés a casa, als Jordis, que avui compleixen dos anys de presó, els han caigut 9 anys sense "llençar ni un paper a terra", què pot passar per sistematitzar el boicot contra infraestructures crítiques i fomentar la desobediència? 

Els drets s'han limitat de forma extraordinària i la política, convertida en un moviment de protesta i epistolar al Palau de la Generalitat i entregada al no sistemàtic a la Moncloa, no és capaç de donar resposta a la situació. Ahir les protestes i els talls pacífics van conviure amb incidents, que van ser greus, al centre de Barcelona i també en molts altres punts del territori, com ara Sabadell, Lleida o Tarragona, on es va produir una actuació lamentable per part d'una furgoneta dels Mossos. Una situació que posa la policia catalana en punt de mira. El Govern, que no es pot permetre renunciar a cap competència, viu en una contradicció que no és sostenible en el temps.

Mentre la Moncloa amenaçava malgrat admetre la bona coordinació amb la policia catalana i avisava que les protestes no són pròpies "d'un moviment pacífic", Pere Aragonès demanava depurar "accions no justificades" i Quim Torra i Miquel Buch guardaven un espès silenci que avui difícilment podran mantenir. Demòcrates, Clara Ponsatí i Pilar Rahola ja demanaven amb més o menys contundència el cap del conseller. Si cau, però, serà llegit a Madrid com un gest de complicitat del Govern amb els que han provocat els aldarulls. Mala peça al teler.

Avui Cayetana Álvarez de Toledo és al Parlament i de ben segur que demanarà mesures extraordinàries. Mentrestant, començaran a tot el territori les Marxes per la Llibertat. Les seguirem des de dins. I per nosaltres aquest dimecres és important perquè arriba als quioscos el monogràfic de 200 pàgines que hem preparat NacióDigital i Sàpiens sobre el judici, la sentència i el procés. Si us feu subscriptors del nostre diari, a més d'accedir a tots els avantatges que implica ser-ne, rebreu de franc la revista a casa. Gràcies per la confiança -enorme- que ens feu aquests dies!
 

---

Avui no et perdis

»El Tsunami respon a Marlaska: «No tenim por. El problema és que no hi ha alternativa»; per Sara González.

»Així funciona l'aplicació mòbil del Tsunami Democràtic; per Andreu Merino.

»Crònica: Caos al centre de Barcelona en la segona nit de resposta al Suprem; per Andreu Merino, Jordi Velert i Sergi Ambudio.

»L'actuació dels Mossos situa Buch a l'ull de l'huracà; per Oriol March.

»Flaix: Nit d'enfrontaments a Barcelona; per Adrià Costa, José Manuel Gutiérrez i Martí Urgell.

»Anàlisi: I ara què? L'independentisme s'agafa a la sentència per forçar l'Estat a negociar; per Oriol March.

»Crònica: Una gala de Planeta a la Rosa de Foc; per Pep Martí.

»Guia: Tot el que cal saber de les Marxes per la Llibertat; per Arnau Urgell.

»Opinió: «Em truca un col·lega estranger»; per Francesc Marc Álvaro.

»Opinió: «Grande-Marlaska s'ha unit a Telegram»; per Elisenda Rovira.

»Opinió: «Gràcies»; per Raül Romeva.
 

---

 El passadís

Demà Foment del Treball presentarà el primer informe elaborat per l'Institut d'Estudis Estratègics, el think tank que va crear per Josep Sánchez Llibre quan va ser elegit president de la patronal. El laboratori d'idees vol ser el braç ideològic de Foment. Dirigit per Jordi Alberich, que va ser durant anys director general i estrateg del Cercle d'Economia, inclou perfils diversos, des de l'exconseller Felip Puig fins a Gemma Ubasart, passant per l'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu. El primer document de l'institut de Foment tindrà com a tema una "crítica" al capitalisme especulatiu que alimenta el malestar social. Els autors, des de la defensa de l'economia de mercat, alerten de la necessitat d'atendre les causes del malestar envers un quadre creixent de desigualtats. Des de l'Institut d'Estudis Estratègics afirmen estar en línia amb el discurs dels sectors més sensibles del capitalisme global, liderats pel Financial Times. N'estarem al cas.

Vist i llegit

El món dels diners és notícia pel que diu, com en el cas de Foment o les entitats que us hem explicat com es van posicionar, però també pel que no diu. És el cas de la gran banca, que abans de les eleccions del 27-S va ser molt critica amb l'independentisme i també en les hores clau del procés. Van respondre per la via dels fets: per evitar veure's desbordats, com els va passar fa dos anys davant les retirades massives d'efectiu, van posar més diners als caixers. Albert Martínexplica en aquesta informació a l'Ara que van carregar-los amb un 25% més d'efectiu.

 L'efemèride

Tal dia com avui van ser empresonats Jordi Sánchez, president de l'ANC, i Jordi Cuixart, president d'Òmnium, ara sentenciats en ferm a nou anys de presó per sedició pel Tribunal Suprem. La possibilitat que fossin empresonats ja va ser anunciada, en la recepció del dia de la Hispanitat, pel periodista Arsenio Escolar, a qui li havien dit representants del govern. Formalment, però, els va empresonar de forma preventiva pels fets del 20 de setembre a la conselleria d'Economia la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela. Sànchez i Cuixart, els Jordis, es van convertir en els dos primers presos polítics d'aquest procés. El primer ha fet carrera política a Junts per Catalunya i el segon encara és president d'Òmnium i ha teoritzat sobre la desobediència. Així explicava en un article a NacióDigital Agustí Alcoberro, que va prendre les regnes de l'ANC quan van empresonar Sànchez, el tràngol d'aquells dies.

 L'aniversari

El 16 d'octubre de l'any 1949, avui fa 70 anys, va néixer a Pessonada, al Pallars Jussà, l'escriptor català Pep Coll. Els Pirineus són el seu món literari malgrat que va haver de fer guanyar-se la vida com a professor a Lleida. És un gran coneixedor del dialecte pallarès i difusor de la cultura d'aquelles comarques i de les seves llegendes, que ha recollit. Una de les seves novel·les més populars, escrita el 1999, és L'abominable crim de l'Alsina Graells. Amb Les senyoretes de Lourdes va guanyar el premi Sant Jordi. Coll ha produït també molta narrativa infantil i juvenil. Aquí una sortida literària per la serra de Carreu, al Pallars, escenari d'una de les seves darreres novel·les, la premiada Dos taüts negres i dos de blancs.

 ​Fes clic aquí per rebre'l