19
d'octubre
del
2019
Actualitzat
el
20
d'octubre
a les
17:26h
La sentència de l'1-O ha trasbalsat la societat catalana. Des del primer moment de fer-se pública, les principals entitats del teixit associatiu van emetre comunicats en què es posicionaven davant un fet que per força condicionarà el futur del país. Com han respost les elits del país? Què opinen les principals organitzacions i els cenacles de la burgesia catalana? Aquí us oferim una ràpida mirada al que han dit cadascun i als qui no han badat boca. Per primer cop, l'upper Diagonal es mostra dividit.
- Foment del Treball, buscant la neutralitat i el "pacte"
La patronal va emetre un comunicat en vigílies de la sentència en què mostra "el respecte més absolut a les decisions de la justícia". Assegura que el veredicte tindrà una "important afectació emocional" i només al final esmenta la necessitat d'un "pacte" per sortir del conflicte. Foment, que s'ha posicionat radicalment en contra de la vaga convocada pel dia 18, ha mantingut una posició d'hostilitat radical al procés i alhora ha modulat el seu discurs des de la sortida de l'anterior president Joaquim Gay de Montellà.
El seu successor, Josep Sánchez Llibre, ha moderat el to de l'entitat i ha subratllat sempre que ha pogut la necessitat d'acords entre la Generalitat i l'Estat. Aquests dies, intenta consensuar un comunicat amb la Pimec i els sindicats CCOO i UGT. També han participat en la reunió de l'espai de treball propiciat per Roger Torrent, president del Parlament, amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i agents civils, socials i econòmics del país. La primera trobada s'ha fet dissabte.
- La posició "jesuítica" del Cercle d'Economia
Alguns dels membres del Cercle d'Economia expliquen la influència que han tingut en l'entitat la formació jesuítica d'alguns dels seus socis. Molt d'això hi ha en el comunicat elaborat arran de la sentència. El Cercle considera que la decisió del Suprem ha de ser "un punt d'inflexió" i es fa fort en les seves posicions de sempre en favor d'una sortida transaccionada al conflicte.
Sobre la sentència estricta, diu que la "respecta" i que "no es pot abstreure" de la càrrega de patiment dels condemnats i els seus. Afirma que és contrari a tot el que suposi limitar "l'autogovern", la defensa del qual és una prioritat per l'entitat, ara presidida per Javier Faus.
- El RACC, "profundament preocupat"
El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) és potser de les entitats de l'upper Diagonal que més empatia ha sabut mostrar amb els condemnats. En una nota, afirma que "li preocupa profundament l'impacte en el futur immediat i a llarg termini en el nostre país". Expressa el suport a les famílies dels condemnats i demana "una solució política, pactada i pacífica". Té mèrit aquest pronunciament per part d'una junta molt representativa de les elits del país, amb noms de pes com Juan Antonio Samaranch, Àngels Vallvé, Joaquim Folch-Rusiñol o Alfonso Rodés.
Una posició que ha generat algunes crítiques. Una de destacada ha estat la de Jordi Cañas, eurodipitat de Ciutadans, que ha anunciat que es dona de baixa de l'entitat.
- El Reial Club de Polo, ni parlar-ne
Hi ha alguns clubs de l'alta societat, els més elitistes, que no s'han pronunciat sobre la sentència. És el cas del Reial Club de Polo, que presideix l'empresari Curro Espinós de Pascual. Fonts del club han explicat a NacióDigital: "Som 10.800 socis, i n'hi ha de totes les tendències. Aquest és un tema del qual ni tan sols se n'ha parlat".
- Cercle del Liceu: "Som una entitat cultural"
El club patrici que presideix Francisco Gaudier tampoc ha dit ase ni bèstia sobre la sentència de l'1-O. La propera junta (amb noms com Joaquim Uriach, Paco LLonch o Eduardo de Delàs, baró de Vilagaià i més que proper a Ciutadans) es reunirà el 28 d'octubre i no té previst tractar el tema. Des de la gerència donen una explicació: "Nosaltres som una entitat cultural. Estem més pel tema cultural que per la política".
- Círculo Ecuestre, fortí de la intransigència
De tots els cenacles del patriciat barceloní, cap supera el Círculo Ecuestre en ideologia conservadora i espanyolisme. Reducte dels sectors més recalcitrants de la burgesia, el Círculo és l'única entitat burgesa que ha obert les seves portes a un acte de Vox quan aquest partit encara no havia entrat a les institucions. Va ser el 24 d'abril, a les portes de les eleccions espanyoles del 28-A.
L'Ecuestre no s'ha pronunciat sobre la sentència i no té previst fer-ho, però molts dels seus actes parlen per ells mateixos. Fa uns dies, va acollir la presentació del llibre de memòries Cada día tiene su afán, de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández.
- Cambra de Comerç: per una "resposta de país"
Des de l'elecció de Joan Canadell, la Cambra de Comerç ha adoptat una línia nítidament favorable al procés. El ple de la institució va aprovar recentment una declaració donant suport a la "resposta de país" que donessin les institucions i la societat catalana. Una presa de possessió que ha generat una forta tensió amb la Cambra d'Espanya, que ha acusat a l'entitat catalana d'haver trencat amb la Constitució espanyola. Demanen diàleg amb l'Estat i no han vist amb bons ulls els aldarulls al centre de Barcelona.
- El Barça, per la "negociació"
El Futbol Club Barcelona va ser de les primeres entitats a fer pública la seva posició assegurant que "la presó no és la solució". La junta de Josep Maria Bartomeu assegura que "la resolució del conflicte que viu Catalunya passa, exclusivament, pel diàleg polític". Demana una "negociació" que ha de eprmetre "l'alliberament dels líders civils i polítics condemnats".
Una nota que contrasta amb un breu i asèptic comunicat emès per l'etern rival barceloní futbolístic, l'Espanyol, que es va limitar a dir que eren una entitat "esportiva", mostraven "respecte a la decisió judicial" i lamentaven el patiment que "determinades situacions processals" poden generar.
- Pimec: crítica moderada al veredicte
Més sensible als postulats del sobiranisme, l'organització de la petita i mitjana empresa va emetre una nota de forma immediata en què proclamava que "la sentència no ajudarà a resoldre el conflicte". L'entitat que lidera Josep González defensava "diàleg, respecte i cooperació".
Tot i que s'ha posicionat en contra de la vaga general de divendres, va signar el manifest de les entitats llegit dilluns a la plaça de Sant Jaume. Aquest dimarts, s'ha reunit l'executiva de la patronal i ha endurit el seu missatge, afirmant que la sentència els ha "sorprès i decebut" i n'han assenyalat la "desproporció".
- Cecot, contra la "judicialització"
La patronal vallesana es va adherir al manifest de les entitats i va fer públic el seu rebuig a "la judicialització" del conflicte i ha reclamat "llibertat, respecte i diàleg". La Cecot critica "la intervenció de les institucions" i "l'empresonament de càrrecs escollits democràticament". L'entitat que presideix Antoni Abad se situa així en la línia més crítica envers l'actuació de l'Estat a Catalunya dins de l'empresariat català, alhora que rebutja la vaga general. Abad és també vicepresident de Foment des que amb l'elecció de Sánchez Llibre es va tancar la crisi entre totes dues organitzacions.
- Foment del Treball, buscant la neutralitat i el "pacte"
La patronal va emetre un comunicat en vigílies de la sentència en què mostra "el respecte més absolut a les decisions de la justícia". Assegura que el veredicte tindrà una "important afectació emocional" i només al final esmenta la necessitat d'un "pacte" per sortir del conflicte. Foment, que s'ha posicionat radicalment en contra de la vaga convocada pel dia 18, ha mantingut una posició d'hostilitat radical al procés i alhora ha modulat el seu discurs des de la sortida de l'anterior president Joaquim Gay de Montellà.
El seu successor, Josep Sánchez Llibre, ha moderat el to de l'entitat i ha subratllat sempre que ha pogut la necessitat d'acords entre la Generalitat i l'Estat. Aquests dies, intenta consensuar un comunicat amb la Pimec i els sindicats CCOO i UGT. També han participat en la reunió de l'espai de treball propiciat per Roger Torrent, president del Parlament, amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i agents civils, socials i econòmics del país. La primera trobada s'ha fet dissabte.
- La posició "jesuítica" del Cercle d'Economia
Alguns dels membres del Cercle d'Economia expliquen la influència que han tingut en l'entitat la formació jesuítica d'alguns dels seus socis. Molt d'això hi ha en el comunicat elaborat arran de la sentència. El Cercle considera que la decisió del Suprem ha de ser "un punt d'inflexió" i es fa fort en les seves posicions de sempre en favor d'una sortida transaccionada al conflicte.
El Cercle considera la sentència com un "punt d'inflexió" i insisteix que és contrari a qualsevol circumstància que limiti l'autogovern
Sobre la sentència estricta, diu que la "respecta" i que "no es pot abstreure" de la càrrega de patiment dels condemnats i els seus. Afirma que és contrari a tot el que suposi limitar "l'autogovern", la defensa del qual és una prioritat per l'entitat, ara presidida per Javier Faus.
- El RACC, "profundament preocupat"
El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) és potser de les entitats de l'upper Diagonal que més empatia ha sabut mostrar amb els condemnats. En una nota, afirma que "li preocupa profundament l'impacte en el futur immediat i a llarg termini en el nostre país". Expressa el suport a les famílies dels condemnats i demana "una solució política, pactada i pacífica". Té mèrit aquest pronunciament per part d'una junta molt representativa de les elits del país, amb noms de pes com Juan Antonio Samaranch, Àngels Vallvé, Joaquim Folch-Rusiñol o Alfonso Rodés.
Comunicat oficial, en relació a la sentència que avui ha fet pública el Tribunal Suprem. pic.twitter.com/u4dnbuf1xD
— RACC (@ClubRACC) October 14, 2019
Una posició que ha generat algunes crítiques. Una de destacada ha estat la de Jordi Cañas, eurodipitat de Ciutadans, que ha anunciat que es dona de baixa de l'entitat.
Pues como a mi me preocupan la democracia, el imperio de la ley, el respeto a la Constitución y el Estatuto, amenazados por los golpistas; así como y los derechos de centenares de miles de familias amenazados por los actos de los condenados, les comunico mi baja del @ClubRACC . https://t.co/Y4cHMv0HGK
— Jordi Cañas (@jordi_canyas) October 15, 2019
- El Reial Club de Polo, ni parlar-ne
Hi ha alguns clubs de l'alta societat, els més elitistes, que no s'han pronunciat sobre la sentència. És el cas del Reial Club de Polo, que presideix l'empresari Curro Espinós de Pascual. Fonts del club han explicat a NacióDigital: "Som 10.800 socis, i n'hi ha de totes les tendències. Aquest és un tema del qual ni tan sols se n'ha parlat".
- Cercle del Liceu: "Som una entitat cultural"
El club patrici que presideix Francisco Gaudier tampoc ha dit ase ni bèstia sobre la sentència de l'1-O. La propera junta (amb noms com Joaquim Uriach, Paco LLonch o Eduardo de Delàs, baró de Vilagaià i més que proper a Ciutadans) es reunirà el 28 d'octubre i no té previst tractar el tema. Des de la gerència donen una explicació: "Nosaltres som una entitat cultural. Estem més pel tema cultural que per la política".
- Círculo Ecuestre, fortí de la intransigència
De tots els cenacles del patriciat barceloní, cap supera el Círculo Ecuestre en ideologia conservadora i espanyolisme. Reducte dels sectors més recalcitrants de la burgesia, el Círculo és l'única entitat burgesa que ha obert les seves portes a un acte de Vox quan aquest partit encara no havia entrat a les institucions. Va ser el 24 d'abril, a les portes de les eleccions espanyoles del 28-A.
L'Ecuestre no només no tractarà la qüestió sinó en la seva agenda hi va figurar la presentació de les memòries de Jorge Fernández Díaz
L'Ecuestre no s'ha pronunciat sobre la sentència i no té previst fer-ho, però molts dels seus actes parlen per ells mateixos. Fa uns dies, va acollir la presentació del llibre de memòries Cada día tiene su afán, de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández.
- Cambra de Comerç: per una "resposta de país"
Des de l'elecció de Joan Canadell, la Cambra de Comerç ha adoptat una línia nítidament favorable al procés. El ple de la institució va aprovar recentment una declaració donant suport a la "resposta de país" que donessin les institucions i la societat catalana. Una presa de possessió que ha generat una forta tensió amb la Cambra d'Espanya, que ha acusat a l'entitat catalana d'haver trencat amb la Constitució espanyola. Demanen diàleg amb l'Estat i no han vist amb bons ulls els aldarulls al centre de Barcelona.
- El Barça, per la "negociació"
El Futbol Club Barcelona va ser de les primeres entitats a fer pública la seva posició assegurant que "la presó no és la solució". La junta de Josep Maria Bartomeu assegura que "la resolució del conflicte que viu Catalunya passa, exclusivament, pel diàleg polític". Demana una "negociació" que ha de eprmetre "l'alliberament dels líders civils i polítics condemnats".
Una nota que contrasta amb un breu i asèptic comunicat emès per l'etern rival barceloní futbolístic, l'Espanyol, que es va limitar a dir que eren una entitat "esportiva", mostraven "respecte a la decisió judicial" i lamentaven el patiment que "determinades situacions processals" poden generar.
- Pimec: crítica moderada al veredicte
Més sensible als postulats del sobiranisme, l'organització de la petita i mitjana empresa va emetre una nota de forma immediata en què proclamava que "la sentència no ajudarà a resoldre el conflicte". L'entitat que lidera Josep González defensava "diàleg, respecte i cooperació".
Pimec, tot i no avalar la vaga general de divendres, va ser present en la lectura del manifest d'entitats contra la sentència a Sant Jaume
Tot i que s'ha posicionat en contra de la vaga general de divendres, va signar el manifest de les entitats llegit dilluns a la plaça de Sant Jaume. Aquest dimarts, s'ha reunit l'executiva de la patronal i ha endurit el seu missatge, afirmant que la sentència els ha "sorprès i decebut" i n'han assenyalat la "desproporció".
- Cecot, contra la "judicialització"
La patronal vallesana es va adherir al manifest de les entitats i va fer públic el seu rebuig a "la judicialització" del conflicte i ha reclamat "llibertat, respecte i diàleg". La Cecot critica "la intervenció de les institucions" i "l'empresonament de càrrecs escollits democràticament". L'entitat que presideix Antoni Abad se situa així en la línia més crítica envers l'actuació de l'Estat a Catalunya dins de l'empresariat català, alhora que rebutja la vaga general. Abad és també vicepresident de Foment des que amb l'elecció de Sánchez Llibre es va tancar la crisi entre totes dues organitzacions.